Japó: en mans de la natura… i de la irresponsabilitat humana

Fa temps, en un exercici típic de Geografia Humana comparàvem a la universitat els resultats d’un desastre natural a dos països de nivell de densenvolupament diferent. En un país subdesenvolupat, dèiem, els resultats sobre la població són catastròfics; en un país desenvolupat, els danys són molt menors. Era un exercici típic, que era fruit, però, tant de l’evidència empírica com d’un no dissimulat cofoisme tecnològic.

Vistes les coses del Japó, la primera fase -el terratrèmol- encaixa bé amb el model anterior, especialment pel que fa als seus enormes gratacels que “ballen” al so d’un terratrèmol de 7,9 sense sofrir danys apreciables. La segona fase, però, -el tsunami- ja presenta resultats més ambigus. Per descomptat, la capacitat de reacció, d’evacuació de la població i de reconstrucció posterior, no té punt de comparació possible amb un pais subdesenvolupat, però com ja va demostrar el Katrina, els països desenvolupats no són inmunes als desastres naturals.

La “tercera fase” no sabem com acabarà. El desastre natural ha afectat de ple una de les realitzacions clau de l’optimisme tecnològic del segle XX: les centres nuclears -enormes fàbriques d’electricitat amb una forma d’energia que en els seus inicis es venia com a absolutament segura i que ja ha demostrat que és cara (no poden sobreviure sense les subvencions governamentals), altament contaminant (amb residus que ningú sap com emmagatzemar) i, com acabem de veure una vegada més, altament insegura.

Efectivament, els efectes combinats del terratrèmol i del tsunami han posat en qüestió les centrals nuclears del Japó; ja s’ha registrat una explosió al reactor 1 de Fukushima I (el disabte 12 de març a les 15:36 hora local, 7:36 hora catalana) i una altra explosió al reactor 3 (dilluns 14, 11:00 hora local, 03:00 hora catalana). A més d’algun altre incident menor en altres centrals, els problemes de Fukushima I, una central inaugurada el 1971,  ja han estat qualificats de nivell 4 (en una escala que arriba fins a 7) i caldrà veure com evolucionen -això en un sector en què l’ocultació d’informació s’ha donat molt sovint, com mostra el cas concret de Fukushima I:

Sin embargo, hace tan sólo cuatro años se desveló que en 1978 Fukushima I se mantuvo en estado de emergencia durante más de siete horas tras un accidente relacionado con las barras de control, empleadas para regular la reacción de fisión nuclear. Fue el ultimo capítulo de una investigación que el Gobierno de Junichiro Koizumi abrió en 2002 y que reveló que TEPCO, la empresa que opera ambas centrales y que suministra electricidad a todo el este de Japón, había facilitado a la Administración entre 1977 y 2002 más de 200 informes falsos sobre sus centrales nucleares y que había ocultado sistemáticamente varios incidentes relacionados con la seguridad de los tres complejos nucleares que gestiona en Japón. Todos sus reactores fueron cerrados temporalmente y su presidente, Nobuya Minami, fue obligado a dimitir. Hasta finales de 2005, el Ejecutivo no autorizó que las plantas suspendidas fueran reabiertas, pero la actitud de TEPCO, que apenas depuró responsabilidades, y la incapacidad gubernamental a la hora de detectar los informes falsos desataron las iras de la opinión pública y pusieron en tela de juicio la política nuclear del país (El País, 12/3)

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s