Líbia i Egipte: dues revolucions

Una interessant conferència de David Rull, egiptòleg i filòsof, a la UdG, pronunciada divendres passat, dóna claus per entendre la diferent evolució entre Líbia i Egipte. Aquí us deixo notes preses en aquesta conferència

Parla clarament de “revolucions”, no necessàriament conectades entre elles

Esclat popular, però organitzat a partir de les xarxes socials i de grups organitzatgs ja existents; no creu que sigui tant espontani i natural com sembla. Ja s’havien fet algunes provatures d’organització de manisfestacions amb prou èxit. Nivell d’organització prou important: zona de farmàcies, de bloggers, …: tot plegat, un ordre poc habitual a Egipte

Món àrab: referència cultural i lingüística i també, però no necessàriament, vessant religiosa. Però és molt més heterogeni del que sembla, amb divisions prou importants: islams (xiïtes i sunnites; àrabs i berbers és també una gran divisió: Egipte és àrab; Líbia és, en canvi, un país més dividit)

Població molt jove: el 70% tenen menys de 30 anys; una població amb accés a les noves tecnologies i que, en el cas de Líbia, han viatjat molt. La insatisfacció ha derivat en un sentiment de manca de dignitat. L’únic denominador comú de les diferents revolucions és aquest sentiment de manca de dignitat; a partir d’aquí, les reivindicacions concretes són variades.

Egipte.

Població àrab, però el 10% són cristians coptes (aproximadament). El 1981 Sadat va ser assassinat i Mubarak va arribar al poder.; el 1996 va començar la privatització del sector públic; 2004 neix Kifaia (un ampli moviment unitari d’oposició); 2005 els Germans Musulmans aconsegueixen 112 diputats; 2008 protestes pels preus dels aliments; 2010 eleccions legislatives, guanya el PND de Mubarak i és vist com un intent del dictador de perpetuar-se en el poder.

En els fets actuals, després de la marxa de Mubarac, prenen el poder els militars, que han garantit que hi haurà eleccions abans de l’estiu, però els que gestionen avui el poder han governat al costat del dictador. Sembla haver-hi hagut una estratègia del règim per amortir la revolució i fer els menors canvis possibles. L’exèrcit controla el turisme i la indústria farmacèutica (la primera del món àrab) i ha rebut enormes subvencions dels EUA.

Líbia.

País més heterogeni: àrabs, berbers, toubou (i dins de cada grup hi ha altres divisons: un total de prop de 150 tribus). Els revoltats són sobretot àrabs zuwaya (grup de tribus que viuen a la zona est del país).

1969 Revolució de Gadaffi, Gran República Àrab Líbia Popular Socialista: desmantellament de les bases anglo-americanes, nacionalització de la indústria petroliera, panarabisme. El que es va construir, però, al capdavall, va ser constuir un estat amb un poder personal i una certa representació tribal. Després d’anys de tensions, Líbia es reconcilia progressivament amb el món occidental, 1999-2003.

En la situació actual, Gadaffi no està sol: ha garantit poder adquisitiu important per a sectors prou amplis; situació de guerra civil.

De David Rull en podeu seguir el seu bloc Camins de sorra i vent.

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s