Lliçons per a després d’una crisi nuclear?

Les notícies que arriben de la central nuclear japonesa de Fukushima permeten afirmar que la crisi va ser més greu del que s’esperava en principi (per això s’ha acabat considerant de nivell 5 enlloc de nivell 4) però alhora no s’ha produït la gran catàstrofe que en alguns moments semblava inevitable. Són aquestes, per tant, notícies positives i tots en n’hem de felicitar. Per descomptat, els efectes s’aniran veient amb el temps -com ja es veuen amb els problemes amb l’aigua i les verdures-, però, insisteixo, almenys s’ha evitat una gran crisi nuclear.

És possible que la crisi serveixi per millorar les mesures de seguretat de les centrals europees. Potser fins i tot se’n tancarà alguna d’entre les més velles i obsoletes, però penso que es pot descartar que l’accident faci replantejar a fons la política nuclear dels països europeus.

Els optimistes, els pro-nuclears, consideraran que l’accident de Fukushima demostra que, davant d’una tremenda adversitat, una central nuclear amb 40 anys de vida ha resistit prou bé. Ja ho va dir una política espanyola quan va començar tot: «si los daños no son finalmente graves habrá que reconocer que la central de Fukushima, construida hace cuarenta años, ha sido capaz de resistir el accidente más grave que pueda imaginarse» i qeu per tant caldria concloure que «la energía nuclear es más segura incluso de lo que pensábamos». Per a aquests optimistes, els 300 treballadors que hauran donat si no la vida sí la salut per salvar la central, els milers d’evacuats, la radiació lliurada al medi, i els problemes que surtin amb el menjar o amb el que sigui, tot plegat, no seran sinó danys acceptables davant la “necessitat” que tenim d’energia.

Jo, amb franquesa, sóc un pessimista. No només no penso que tot això (i el que probablement anirem sabent amb el temps) no és acceptable sinó que penso que hem estat massa a prop d’una catàstrofe molt més gran perquè ens quedem tant tranquils. El que ha passat al Japó, que penso que és gravíssim, pot passar un altre dia a qualsevol altre central per qualsevol altre causa: un error humà, un atemptat, un altre terratrèmol o el que sigui. I com va demostrar Txernòbil fa temps, és indiferent el país on passi això, perquè els seus efectes es fan notar arreu del món. Per això no hi ha excusa possible per invertir en energies renovables que siguin netes de veritat. I la nuclear no ho és. No és neta. Ni tampoc és barata. És, diguem-ho clarament, un dels majors errors humans del segle XX.

Advertisements

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s