La fi de la política de dretes i esquerres? (malgrat l’impost de successions)

Pot semblar una broma que parla de la fi de la política de dretes i esquerres poc després que s’hagi pràcticament eliminat l’impost de successions a Catalunya, però no ho és. Així, que intentaré explicar-me.

Fa 10 anys el diari Le Monde es preguntava per què el capitalisme estava malalt (ho feia a redòs d’escàndols financers com el d’Emron) i plantejava que era necessari reformar el capitalisme. Després va venir l’eufòria i no va ser fins a la crisi recent que (senyaladament a França, experts en aquesta mena de retòrica) es va tornar a cridar a la “refundació” del capitalisme per part de l’estat. Potser recordareu, en aquest sentit, alguns titulars de setembre-octubre de 2008 amb Sarkozy com a protagonista. Ara que la crisi ha avançat, queda clar que si algú està refundant a algú, és el capitalisme el que refunda l’estat.

La crisi va agafar els governs amb inversions multimilionàries, sovint de dubtosa o nul·la rendibilitat (el cas de l’AVE a Espanya) i els va fer caure de quatre grapes en una doble trampa. Per una banda, la de continuar gastant com a mitjà de superar la pròpia crisi, suposant que aquesta duraria dos dies. Per l’altra, la d’escoltar els cants de sirena de la banca, que exigia diners, molts diners (i els continua exigint), per mantenir “l’estabilitat del sistema financer”. El resultat va ser un endeutament descomunal i, donada la baixa d’ingressos per la crisi i les dificultats creixents per endeutar-se més pels dubtes que es pogués pagar, la crisi del deute en què estem vivint. I arribats a aquest punt, és clar que en un sistema com el nostre, només hi ha un interès que prevalgui: el del creditor, a qui cal pagar passi el que passi.

I aquí és on s’han acabat d’esborrar les diferències entre dretes i esquerres a la política europea. Aquestes diferències ja s’havien anat esborrant a la pràctica en molts aspectes (econòmics, fiscals o laborals), com es constata en el desencís dels treballadors dels sectors sanitari i educatiu català davant les polítiques del tripartit. Però ara, tot se subordina a les exigències de reducció del dèficit a nivell europeu que han votat governs de diferents colors polítics. I que són aplicats per governs de diferents colors polítics. Així, a Espanya un govern “d’esquerres” va reduir els salaris públics passant per sobre del dret a la negociació col·lectiva, i el govern de la Generalitat, de “dretes”, està retallant el que estem veient aquests dies, esperonat pel govern d’Espanya, “d’esquerres”, que només fa que dir-li que no n’hi ha prou. Tot, perquè com ens va ensenyar fa temps l’experiència llatinoamericana, només prevalen, com he dit, els drets dels creditors.

En tot això, l’eliminació de l’impost de successions pràcticament va ser l’únic element que va polaritzar la campanya per a les autonòmiques catalanes en “dretes” i “esquerres” i s’ha convertit en un símbol d’aquesta diferenciació. Però si se’m permet la comparació, és una tempesta en un got d’aigua. 130 milions, més o menys, el que deixarà de recaptar l’impost (recordem que ja va ser reformat pel tripartit perdent aleshores vora 500 milions de recaptació) sobre uns béns que ja han tributat per altres raons són, si fa no fa, el 0,0033% dels ingressos que figuren en nel pressupost de la Generalitat de 2010 o al voltant del 0,01% del dèficit fiscal català. Fer dependre d’aquests percentatges la lluita de classes, la justícia d’un sistema fiscal o l’existència o no d’una societat meritocràtica potser és un pèl exagerat.

És molt possible que la diferenciació de dretes i esquerres continuï essent vàlida en altres camps, però en la política majoritària és francament complicat de trobar-la en els projectes econòmics, laborals o fiscals.

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a La fi de la política de dretes i esquerres? (malgrat l’impost de successions)

  1. Dani ha dit:

    En el terreny econòmic potser no tot està perdut, a Islàndia ens n’han donat un bon exemple:
    http://www.vilaweb.cat/noticia/3871732/20110410/simposa-provisionalment-referendum-devolucio-deute-islandes.html

    • Genís Barnosell ha dit:

      És cert; també sembla francament difícil imaginar la mateixa resposta al nostre país, no?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s