Com va néixer el món modern? (i com hem d'entendre els pobles no europeus?)

Un llibre imprescindible per a saber com es va formar el món del segle XIX i, al capdavall, el nostre. Perquè moltes de les qüestions de què tracta el llibre són de punyent actualitat. I potser en una més que en qualsevol altre: com cal entendre el món no europeu?: C.A.Bayly, El nacimiento del mundo moderno, 1780-1914, Madrid, Siglo XXI de España Editores, 2010

Vaig sentir a parlar per primera vegada de Sir Christopher A. Bayly en una conferència de Josep M. Fradera, un dels nostres millors coneixedors del món imperial hispànic i dels móns imperials del segle XIX. Deia Fradera en aquella conferència que la revisió de la història dels territoris que havien estat colònies europees estava permetent, per una banda, d’elaborar una veritable història mundial. Però per l’altra, aquesta història mundial estava transformant la nostra visió del segle XIX, que deixava de ser progressivament el desplegament del poder i la racionalitat europees per passar a ser un món molt més complex i polièdric del que ens imaginàvem (…)

En aquest sentit, els pobles extraeuropeus deixen de ser víctimes passives de l’imperialisme per passar a ser actors en una història més complexa, capaços d’apropiar-se de les habilitats intelectuals estrangeres o de parcel·les de poder que condicionarien la pròpia hegemonia europea. I el domini europeu deixa de ser la màquina que ho engoleix tot per passar a ser sovint de natura parasitària, fet que li donava una gran força ja que unificava i explotava “un enorme conjunto de redes y aspiraciones viables”. D’aquí, per exemple, una nova comprensió del comerç xinès sota l’hegemonia holandesa: “comerciantes chinos trabajaron bajo protección holandesa en las Indias Orientales. No lo hicieron porque se ‘vendieran’ al colonialismo. Durante décadas, incluso siglos, tuvieron muy poca idea de lo que significaba el colonialismo. Se vieron incorporados a un vasto sistema de explotación comercial por la disponibilidad de plata, bienes y protección que ofrecía el poder holandés” (p.562). Que ningú no pensi que això implica relativitzar els estralls del colonialisme. El capítol dedicat a la destrucció dels pobles nadius ho deixa ben clar, però, una vegada més, les coses són prou complexes. Si l’imperialisme fou una causa fonamental de la “casi extinción del nativo” l’altra causa fou precisament l’assimilació per part de governs indígenes dels sistemes de govern europeus en benefici propi: “los virreyes musulmanes de Egipto (…) empezaron desde la década de 1820 a avanzar por el sur de Sudán, sometiendo a los pueblos africanos del Nilo. Aunque desplegaron ejércitos de corte europeo, su búsqueda de esclavos domésticos y sus proclamas islámicas acerca del barbarismo y la urbanidad siguieron la tradición de los grandes imperios musulmanes premodernos” (p.511).

En definitiva, deu tenir raó l’autor quan diu que un món globalitzat necessita d’històries globals. En aquest procés els europeus descobrim que no només el món d’avui és cada vegada menys europeu (i, fins i tot, menys “occidental”), sinó que el passat també ho va ser prou menys del que imaginàvem. Els “altres” emergeixen així com a actors històrics de ple dret, sotmesos sovint a l’hegemonia europea però capaços d’actuar amb lògiques pròpies, i capaços, també de les mateixes misèries i grandeses que els europeus pensem que ens són exclusives, tot mirant-nos el melic, i imaginant (reproduïnt debats del tot pretèrits) que fora del món occidental només hi ha o bé àngels o bé dimonis. Aquest sí que és, potser, el millor aprenentatge que podem treure d’una història global.

Podeu llegir-ne la meva ressenya completa a L’Avenç: Genís Barnosell, “Com va néixer el món modern?”, L’Avenç, 368, maig 2011, pp.60-62

I aquest mes, a més a més, a L’Avenç:

L’OPINIÓ

EDITORIAL / Per què no ens indignem?

BITLLETS / “Rellotge d’emocions”, el millor Raimon . Albert Fabà

BITLLETS / Oriol Regàs, “L’Avenç” i altres històries . Fèlix Fanés

BITLLETS / El catalanisme i l’Espanya inacabada . Joaquim Coll

UT PICTURA POESIS / Diàleg dels objectes dalt de l’escenari . Josep M. Fonalleras

L’ENTREVISTA / Guillem López Casasnovas, el finançament i la despesa . Josep M. Muñoz

FOCUS

Hitler o Stalin: qui en va matar més? . Timothy Snyder

Joan Estelrich. De representant catalanista als congressos de nacionalitats europees a delegat . Borja de Riquer

1929: un debat català sobre el sionisme . Joan Pérez i Ventayol

MIRADOR

PATRIMONI / La Barcelona del tombant de segle XX, una ciutat “à la mode” . Laura Casal Valls

LITERATURA / Abans de la novel·la . Vicenç Pagès Jordà

LITERATURA / Un cel barrejat amb fang . Simona Škrabec

HISTÒRIA / Com va néixer el món modern . Genís Barnosell

TRAIENT LA POLS / El somni burgès d’unes nits d’estiu . Joan-Lluís Lluís

MÚSICA / La música d’un conte de fades . Joaquim Rabaseda

ART / L’art en retroalimentació . Jeffrey Swartz

CINEMA / Amb l’alenada de la mort . Imma Merino

L’APARADOR / L’holocaust espanyol . Paul Preston

L’APARADOR / Europa contra Europa 1914-1945 . Julián Casanova

L’APARADOR / Aproximacions a la història de la cartografia de Barcelona . M. Carme Montaner , Francesc Nadal

L’APARADOR / Marcel Proust . Maurici Serrahima

L’APARADOR / Família . Ba Jin

L’APARADOR / Sense ànim de lucre . Martha C. Nussbaum

L’APARADOR / El mal del ímpetu . Iván Goncharov

L’APARADOR / La Moràvia . Julià Guillamon

A L’ÚLTIMA / Es perdrà l’olor de tinta… . Jordi Puntí

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en L'AVENÇ i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s