Tens més “cuento” que en Calleja!

Aquesta expressió, sentida a l’Empordà per gent nascuda la dècada de 1930, mostra l’enorme popularitat arreu dels “cuentos” de Calleja. Saturnino Calleja, nascut a Burgos el 1853, va ser un editor que es va fer enormement popular amb l’edició de contes, de qualitat notable i a preus acceptables. La seva editorial va publicar, a més, moltes altres obres (especialment, llibres de text i, en general, dedicats a les escoles), però la més gran popularitat la va assolir amb els seus “cuentos” -que, de fet, no veia pas com un producte gaire diferent de la resta.

La seva “Biblioteca escolar recreativa” publicava “lecturas morales para niños y niñas” amb l’objectiu d’educar “la imaginación, sin traspasar jamás las barreras de la más pura moral, y es un gran elemento para la formación del gusto literario”.

Eren volums de format petit (15,3 x 10,6 cm), amb tapa dura, il·lustrats i de 128 pàgines. En tinc a les mans un editat el 1902, La Nochebuena, que permet fer-se idea del contingut:

La víspera de la solemne fiesta de Navidad, el pobre Antonio, graciosa criatura de ocho años, atravesaba una comarca cubierta de nieve. El desgraciado niño todavía conservaba el ligero y negro sombrero de paja del último estío, que cubría sus rubios rizos, apelotonados por el hielo (…) Pero estaba alegre y de buen humor, experimentando un purísimo goce al contemplar el hermoso y blanco paisaje de invierno que le rodeaba.

Eren les lectures de l’Espanya del primer terç del segle XX.

Després, l’expressió va resistir més enllà de la vida de l’editorial. Molta gent la feia servir, però ja no sabia qui era en Calleja ni a què s’havia dedicat. I és que, sovint, el llenguatge pren vida pròpia.

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Tens més “cuento” que en Calleja!

  1. Joaquim ha dit:

    Bon dia: Sí, era molt corrent la frase del “más cuento que Calleja”. Fa un grapat d’anys vaig tenir coneixement d’algun conte editat per Calleja: algunes tardes passades a casa d’una tieta que, per passar l’estona, em deixava furgar en un calaix ple de Patufets i entre la paperassa hi havia uns contes petits, em refereixo a la mida del paper: aproximadament 6 cm. d’ample per 8 cm. d’alt. Un d’aquests contes narrava les aventures de l’Arlequí i del Dimoni. El bo i el dolent. El soci del dolent era el Catalán, que a més de dolent era tant llosc com un totxo i rebia més garrotades que ningú. Em desconcertava i no ho entenia.
    Jo hauré d’agrair a l’editorial Calleja, l’haver-me fet desvetllar el coneixement de pertinença a un fet cultural diferent del seu. Ja tinc 84 anys i el sentiment de pertinença encara em dura…

  2. joan ha dit:

    pensava que parlaven d’en Calleja de Cuatro, com sempre va dient: “que frio hace” i “que hambre hemos pasao”.

  3. Pere Burch ha dit:

    a St. Quirze de Besora, entre Osona i el Ripollés, també ex feia servir aquesta expresió. Dic feia per que jo ja tinc 54 anys, i ara ja no es habitual.

  4. Cristina ha dit:

    De petita vaig llegir el cuentos de’n Calleja. Van passar de generació en generació i a tots ens agradaven molt. No sé si era tant el contingut, com el format, mida quasibé cromo, l’antiguitat i la firma de l’avi (el primer de la familia que va aprendre a llegir). Encara ara, segurament els podria trobar i passar-los a la meva filla!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s