Després de la Guerra Civil Americana: el fracàs de la “refundació radical” del Sud

La Guerra civil americana va marcar una fita en la història dels EUA: va significar la fi de l’esclavitud -que havia marcat profundament els inicis de la nova república- i la seva conversió en humans lliures.

Per descomptat, la llibertat no implicava necessàriament l’assoliment de nivells de vida molt més alts que els anteriors, però en els projectes radicals sí que significava l’admissió de ple dret de la població negra en la Unió. Però si el Nord va tenir força i voluntat per abolir l’esclavitud no va tenir ni una cosa ni l’altra per aconseguir aquest horitzó de plena igualtat.

Després de la guerra, els estats del Sud van promulgar tot de lleis que discriminaven a la població negra -i aquestes lleis van ser acceptades al si de la Unió. Aquesta situació no s’alteraria fins al moviment pels drets civils de mitjans segle XX.

Des d’aquesta perspectiva, però, les discriminacions que sofria la població negra a les dècades de 1940 i 1950 no eren simplement el residu de l’antiga situació d’esclavitud, sinó el resultat de les noves legislacions promulgades al llarg de la segona meitat del segle XIX.

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s