El futur de les classes mitges

Si l’escola clàssica d’economia, amb Adam Smith al capdavant, es va mostrar optimista sobre els beneficis generals de la “societat mercantil” (o sigui, del capitalisme), Marx hi va posar la nota pessimista. Entre les seves prediccions figurava aquella tant famosa de la creixent polarització de l’estructura social, dividida entre una exigua minoria que s’enriquiria sense parar i una massa de proletaris que només tindrien per perdre les seves cadenes.

A mesura que la segona revolució industrial augmentava el nivell de vida dels treballadors i la petita empresa no desapareixia, semblava confirmar-se precisament la tesi contrària: l’auge i la consolidació de les classes mitges -raó per la qual el socialisme europeu deixaria progressivament de banda la retòrica revolucionària per acollir-se al reformisme. Les classes mitges -reals o imaginades- passarien a formar part de la història del segle XX i d’elles es faria dependre la tranquilitat de les societats i la democràcia. Però les conseqüències socials del neoliberalisme, la globalització i més recentment la crisi han revifat el debat (mai apagat del tot, certament) del destí de les classes mitges. Un debat al New York Times es pregunta, així, si la classe mitjana pot ser reconstruïda, i les respostes i l’anàlisi de les causes de l’erosió dels ingressos d’aquests sectors socials no són pas gaire originals: revertir les polítiques que afavoreixen fiscalment els més rics o, alternativament, reduir el govern per alliberar energies creatives que se suposen ofegades per la iniciativa pública, o impulsar el creixement des de l’estat, són propostes que són presentades per uns o altres.

Dades i projeccions de l’OCDE dónen tota una altra perspectiva al debat. Segons aquest organisme les classes mitges no només no s’extingiran sinó que creixeran… a la Xina i a Àsia en general.

I és que aquest sembla el debat més general sobre el capitalisme. Que aquí passi quelcom no vol dir que a la resta del món passi el mateix. El capitalisme no s’està morint ni agonitzant. Està canviant, i com, el seu centre de gravetat (això, és clar, no vol dir que no hàgim de discutir què passa aquí ni per què; n’anirem parlant)

Advertisements

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s