Les dificultats econòmiques de Kodak: la fi d’una era

Fa cosa de 200 anys, feien provatures per intentar fixar directament sobre un suport adequat les imatges produïdes per la llum. La va encertar Joseph-Nicéphore Niépce (1765-1833), aconseguint una imatge en positiu encara que invertida. Niépce feia experiments almenys des de 1816 feia experiments i la primera fotografia que se’n conserva és de 1826. En els aproximadament 50 anys següents, la tècnica de la fotografia va avançar en diverses direccions: reduïnt els temps d’exposició fins assolir l’instant, aconseguint negatius reproduïbles, reduint tot l’aparell tècnic necessari per a fer les fotografies, millorant la reproducció del color en games de grisos i, després, aconseguint de reproduir el color.

A finals del segle XIX, la fotografia, com gairebé tot, s’estava industrialitzant. I un pas decisiu el va fer George Eastman amb la seva càmera Kodak que funcionava amb carrets que consistien en un rotllo de paper de 100 vistes que, una vegada disparades les fotos, es portava a la fàbrica, es processava i es retornava la càmera al client amb un carret nou. L’eslògan va fer furor: “You press the button, we do the rest“.

L’empresa faria moltes altres aportacions a l’extensió de la fotografia entre el gran públic, com la introducció del color, que va donar lloc el 1935 al kodachrome.

Però el món de la fotografia ha canviat tant que sembla que Kodak no s’ha sabut adaptar. Com explicava el WSJ

Durante generaciones, Kodak cosechó ganancias con los rollos de fotos. Con el lema, “Presione un botón, nosotros hacemos el resto”, sus asequibles rollos y cámaras hicieron que la fotografía dejase de ser un ejercicio que requería grandes cualidades para convertirse en un pasatiempo para cualquier persona.

En los años 80, los problemas se amontonaron con la aparición de rivales y de tecnologías digitales. Kodak asegura que inventó la primera cámara digital del mundo en 1975 y que gastó cientos de millones de dólares en tecnología digital. Pero el miedo de canibalizar sus ventas de películas paralizó a la compañía cuando llegó el momento de salir al mercado.

Los problemas de Kodak se han dejado sentir en sus filas. En 2004, tenía una fuerza laboral mundial de 54.800 personas. En 2010, eran 18.800.

A l’estiu d’aquest any, la companyia ja arrossegava cinc trimestres consecutius de pèrdues, i a finals de setembre el seu valor en borsa queia un 60% mentre contractava una firma d’advocats especialitzada en processos de reestructuració. Si l’empresa sobreviu ho farà dedicant-se a activitats ben diferents de les que la van sostenir durant més de 100 anys. El final de tota una era.

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s