Tintin i el secret de l’unicorn

La vulneració absoluta de les lleis de la física; una dosi abundant d’elements històrico-legendaris ben adaptats al gust del consum de masses actual; i cops, molts de cops de tota mena (des de cops de puny a caigudes per trencar-te el coll unes quantes vegades). Són elements que Steven Spielberg ja havia combinat magistralment amb una acció endimoniada a la sèrie Indiana Jones.

tintin.jpgAra tots aquests elements tornen amb la versió que fa de Tintín, el cèlebre reporter que es mou pel món. La combinació d’un tanc i un bazuka de la Segona Guerra Mundial amb un vaixell de finals del segle XVII i un emirat perdut al desert de data incerta donen a la pel·lícula d’Spielberg el to just de barreja històrica que agrada tant. De la mà d’Spielberg, a més, el sidecar de Tintín sembla un Ferrari; un vaixell més aviat petit com era un dos ponts amb 50 canons de finals del segle XVII (de fet, un transport armat) sembla un enorme vaixell del segle XVIII. I l’anacronisme de la Castafiore parlant dels emirats àrabs com del Tercer Món vint anys abans que s’encunyés el concepte, gairebé passa desapercebut.

I és que la pel·lícula s’ha de veure.

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s