Comanxes!

El 27 de juny de 1874 uns pocs centenars d’indis (menys de 700) van assaltar el complex de caçadors d’Adobe Walls, defensat per 28 caçadors armats de llargs i ràpids rifles de cacera, essent derrotats. Aquesta segona batalla d’Adobe Walls va suposar la fi definitiva del predomini indi a la zona. Però la zona d’Adobe Walls havia sigut també al centre d’un ampli territori, un veritable “imperi comanxe” que durant 150 anys s’havia oposat amb èxit a espanyols, mexicans, texans i nord-americans, amb una història que trenca del tot amb les visions convencionals que tenim sobre la història americana.

elimperiocomancheVora 150 anys després de la pèrdua de la seva independència, un llibre retorna als comanxes un paper actiu en la història del “Sud-Oest”, aquesta ampli territori que s’estén pel nord de Mèxic i pels estats de Texas, Arkansas i New Mexic.

De 1750 a 1850 va ser el moment de màxim auge dels comanxes, que haurien dominat el Sud-Oest tot formant un veritable imperi. Imperi, assenyala l’autor del llibre, Pekka Hämäläinen, no pas en el sentit euroamericà, que exigeix un programa expansiu explícit, fronteres rígides i voluntat de control del territori. Però la “Comanxeria” reunia un conjunt de característiques que permeten parlar d’imperi: el control (flexible, però control) d’un territori prou gran, certa jerarquia entre centre i periferies, territoris suficients dels quals extreure recursos, l’assimilació sistemàtica d’altres ètnies, i una clara influència cultural. A través del pastoreig nòmada de cavalls i mules, de la cacera del bisont, del saqueig sistemàtic dels pobles agricultors de la seva perifèria, de la presa d’esclaus, de complexes xarxes comercials (que incloïen els mateixos Estats Units), d’una estructura social i política flexible però capaç alhora de prendre iniciatives col·lectives, i de la combinació de la guerra amb la diplomàcia, els comanxes aconseguien els recursos necessaris, des dels aliments a la força de treball i les armes de foc modernes que els donarien una enorme capacitat militar durant 100 anys (oblideu-vos dels contes sobre la vida harmoniosa amb la natura) (…)

Gairebé 150 anys després de la pèrdua de la independència comanxe, el llibre de Hämäläinen ens permet esvair les seves caricatures de bàrbars o de nobles salvatges amb què els havíem imaginat i recuperar-los com el que eren: guerrers i comerciants, caçadors i diplomàtics, capaços de respectar la pau i d’imposar la guerra amb grans dosis de violència, tant contra els combatents com contra dones i infants. Res per envejar a europeus i nord-americans.

El llibre: Pekka Hämäläinen, El imperio comanche, Península, Barcelona, 2011

La meva ressenya: Genís Barnosell, “Comanxes”, L’Avenç, 373, novembre 2011, pp.58-60

Podeu veure els monuments commemoratius actuals a la zona d’Adobe Walls aquí.

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en L'AVENÇ i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Comanxes!

  1. Retroenllaç: The (Re)Discovery of Brahim Bargash « michael:dom.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s