La crisi actual en perspectiva històrica recent (1970-2012)

Sembla que la recessió en forma de w està servida, deia l’Informe Mensual de desembre passat que elabora el servei d’estudis de La Caixa . Ara la incògnita, continuava, “és la magnitud i la durada del procés recessiu”.

L’any 2009 va ser especialment dolent. L’economia espanyola va decréixer una 3,7% (o sigui que la taxa de creixement anual va ser de -3,7%). Posada en comparació amb l’evolució dels darrers 40 anys havia estat “la caiguda més intensa del PIB en les darreres dècades” (segons va indicar l’Informe Mensual de la Caixa de juny de 2009). Si observem l’evolució del PIB espanyol en els anys assenyalats podem posar en comparació aquesta dada amb el passat recent.

PIBEspanya.jpg

(font: Informe Mensual de La Caixa, juny 2009)

Com podem veure, la crisi de la dècada de 1970 va consistir, en termes de PIB, en una dràstica caiguda del creixement i en un conjunt d’anys dolents, però els números negatius van ser de poca entitat. Per contra, l’any 1993 va veure una dràstica contracció del PIB, amb una taxa de creixement fortament negativa (encara que no tant com la de 2009) però l’economia es va reactivar amb molta rapidesa. La situació actual té característiques pròpies. Per una banda, el 2009 va veure, com hem dit, un creixement fortament negatiu, però què passarà a partir d’ara? De moment només tenim previsions, que són les següents:

 PIBEspanya_previsions.jpg

(dades: Informe Mensual de La Caixa de juny 2009, desembre 2011, gener 2012; previsions de FMI (i +) i Banc d’Espanya)

Com es pot comprovar, totes les previsions indiquen la crisi en forma de W però la seva intensitat i durada és força diferent. Si té raó el Servei d’Estudis de la Caixa, la situació no seria gaire diferent del 1993. Però si té raó el FMI la crisi serà força pitjor, i, probablement, la dada més negativa és el fort empitjorament de les previsions des de l’estiu ençà. Un bon test per veure la fiabilitat de les previsions dels uns i dels altres.

Per cert, i per acabar, el Servei d’Estudis de la Caixa també quantifica l’evolució de les diferents variables que participen en l’evolució del PIB. Com deien ahir a TV3, l’evolució de la demanda interna és molt pitjor que l’evolució de la demanda externa, raó per la qual, com ja havia indicat en aquest bloc, tothom es refia d’aquesta per sortir de la crisi a curt termini, si bé les expectatives de la seva evolució no són gaire optimistes

Un altre dels grans riscos que planen sobre l’economia espanyola és, per tant, el deteriorament del sector exterior. I això, ateses les circumstàncies que travessen els principals països europeus, no sembla un escenari poc probable. Més aviat el contrari. (…) Serà molt difícil que el sector exterior pugui continuar impulsant amb el mateix vigor la recuperació de l’economia espanyola” (es deia a l’IM del desembre 2011).

El que no deia TV3 és que el pijtor comportament (a finals d’any de 2011) el tenia el sector públic:

Les intenses mesures de contenció de la despesa pública es comencen a traduir en importants reculades del consum públic, el qual, en el tercer trimestre, va recular l’1,1% i va situar la taxa de variació interanual en un -2,3%, 5 dècimes per sota del registre del trimestre anterior (el mateix IM).

Alhora l’informe aclaria que

La reducció del dèficit públic ha de tenir la màxima prioritat si es vol evitar que el deute entri en una espiral expansiva.

Per tot plegat, però, només retallar, no sembla que dugui enlloc, i no sembla gens estrany que el ministre Montoro dubti que s’assoleixin els objectius de dèficit (la recessió en reduir el PIB dificulta que les retallades es tradueixin en retallades del pes del dèficit). Ho deia Olivier Blanchard, economista en cap del FMI, en referir-se a l’actitud dels inversors:

Olivier Blanchard, lamentó ayer que la crisis de la deuda soberana de la zona euro se haya visto agravada tanto por unos inversores “esquizofrénicos” como por unos dirigentes que presentan soluciones “incompletas”. En su opinión, “los inversores muestran su esquizofrenia al exigir a la vez la consolidación presupuestaria y el crecimiento económico”, reflexionó haciendo balance sobre el año transcurrido (La Vanguardia, 22/12/2011).

A començaments d’any, la bona notícia és que els països emergents mantindran taxes de creixement positives. Veurem si suficients per a constituir la demanda exterior que tant necessita la zona euro (que segons el FMI estarà també en decreixement: -0,5% el 2012).

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s