Què va proclamar Macià l’any 1931?

Desprestigiada per la seva connivència amb la dictadura, la monarquia d’Alfons XIII s’enfonsava amb les eleccions municipals d’abril de 1931. A Barcelona, Lluís Companys es feia càrrec de l’ajuntament de Barcelona en nom de la voluntat popular i proclamava la República des del balcó. Poc després, Macià iniciava el seu conjunt de proclamacions, que han estat objecte de diverses interpretacions.

Cap a un quart de tres del 14 d’abril Macià surt al balcó de l’Ajuntament i diu:

En nom del poble de Catalunya proclamo l’Estat Català, que amb tota cordialitat procurarem integrar a la Federació de Repúbliques Ibèriques.

Aquest contingut és el mateix de la nota oficial de proclamació de l’Estat Català:

En nom del poble de Catalunya proclamo l’Estat Català sota el règim d’una República Catalana, que lliurement i amb tota cordialitat anhela i demana als altres pobles d’Espanya llur col·laboració en la creació d’una Confederació de pobles ibèrics (…)

D’ambdues proclamacions se’n desprèn el mateix: es tracta de proclames revolucionàries que atribueixen al poble de Catalunya de la sobirania necessària per a decidir la seva organització política; la concreció d’aquesta sobirania en un estat català republicà; la voluntat de crear amb els “altres pobles d’Espanya” una confederació d’abast no només espanyol sinó ibèric (d’acord amb els vells ideals iberistes que havien sorgit amb el liberalisme radical de la primera meitat del segle XIX). Es tracta, en aquest sentit, d’una negociació d’igual a igual, si bé restava un marge d’ambigüitat sobre el què farà aquest Estat Català si els “altres pobles d’Espanya” no estaven per la feina de crear una Federació o una Confederació. En conjunt, tanmateix, penso que les proclames responien a la forta tradició federalista que impregnava el republicanisme català i que somniava, efectivament, en un estat federal espanyol. Ho explicava J.A. González Casanova en el seu llibre Federalisme i Automia: l’estat català dels federalistes de 1873 o l’Estat compost de Prat de la Riba

feren sempre a Madrid la impressió que el federalisme “de baix a dalt” i la unió fraternal de la nacionalitat catalana amb la (o les) espanyola(es) eren actes inicialment separatistes. Sobre la possibilitat que ho fossin definitivament no n’estaven segurs ni els uns ni els altres.

A la matinada del dia 15 apareixia un nou ban que es llegeix a diverses bandes de Barcelona i és afixat profusament per Catalunya.

Catalans. Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República catalana com Estat integrant de la Federació Ibèrica. D’acord amb el President de la República federal espanyola senyor Niceto Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.

En aquest ban, les ambigüitats canvien de banda: l’ambigüitat recau en quin és el poble que té la sobirania; en canvi, no hi ha dubte que la República Catalana s’integrarà en la República espanyola que, de forma ben agosarada, se suposa federal. Seran els pobles espanyol i català els que decidiran. L’alusió al Pacte de Sant Sebastià no aclaria gaire res perquè des de bon començament va ser objecte de diverses interpretacions -més optimistes pels signants catalans.

Els fets dels dies següents no passarien per una negociació d’igual a igual sinó per un “acte de sobirania estatal sobre un poder regional al qual hom concedeix autonomia per a la seva organització interna provisional” (González Casanovas). El projecte d’Estatut català estipulava clarament en el seu article segon que “el poder de Catalunya emana del poble i el representa la Generalitat”. Aquest article desapareixia en la redacció definitiva: “el poder català no prové del poble de Catalunya, sino del poble de tot Espanya” (GC)

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Què va proclamar Macià l’any 1931?

  1. Retroenllaç: Lluís Companys (1882-1940): breu assaig de biografia i de memòria històrica | Història! Bloc de Genís Barnosell

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s