Per Sant Jordi, llibres d’història

Sant Jordi, bon moment per recordar els llibres dels que n’he fet ressenya al llarg de l’any

Por el bien del imperio, de Josep Fontana (Pasado & Presente)

una voluminosa obra de 1.300 pàgines que analitza detalladament la política exterior nord-americana (i la soviètica) a la segona meitat del segle XX i fins a l’actualitat.

L’arnès del cavaller, de Martí de Riquer, una ben trobada reeedició (La Magrana)

El 1968 Martí de Riquer va publicar L’arnès del cavalleri ara La Magrana ha tingut l’encert de reeditar-lo. Aleshores, el llibre constituïa “el primer intent de sistematització de la història de l’armament personal en terres catalanes des del segle X fins a començament del XVI” (p.7) i avui, més de quaranta anys més tard, continua essent una referència indispensable.

Noves glòries a Espanya, de Vicent Flor (Afers)

Els esforços de l’autor s’han dirigit, d’acord amb tendències recents de la sociologia i la historiografia, a definir amb precisió el discurs del blaverisme -en una anàlisi que aplega tant la ideologia explícita, com tot allò implícit o sobreentès, i també les pràctiques socials i rituals

El món no se’n surt i El refugi de la memòria, de Tony Judt (La Magrana)

Tony Judt, historiador, mort prematurament el 2010 a l’edat de 62 anys a causa d’una variant de l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) es va fer conegut pels seus escrits a la New York Review of Books i per les seves anàlisis d’actualitat (fetes des de la perspectiva històrica). La Magrana ha traduït les seves dues darreres obres: El món no se’n surt i El refugi de la memòria.

Són dos llibres en els quals, des de perspectives diverses, analitza la realitat que l’envolta, tot criticant-la i proposant canvis.

Els segadors, de Jaume Ayats (L’Avenç)

Una esplèndida reconstrucció de l’evolució històrica de la cançó dels segadors -de cançó eròtica a himne nacional.

El imperio comanche, de Pekka Hämäläinen (Península)

Vora 150 anys després de la pèrdua de la seva independència, un llibre retorna als comanxes un paper actiu en la història del “Sud-Oest”, aquesta ampli territori que s’estén pel nord de Mèxic i pels estats de Texas, Arkansas i New Mexic.

El Papa i el diable, de H.Wolf (Pagès)

Una anàlisi de les relacions de l’Alemanya de Hitler amb el Vaticà sota el pontificat de Pius XI (1922-39) revela una realitat molt més complexa del que es considera habitualment

Los árabes, d’Eugene Rogan (Crítica)

Els veiem cada dia a la televisió i als nostres carrers però els jutgem amb estereotips (positius o negatius) que no resisteixen la més mínima anàlisi. Per entendre’ls la història és imprescindible

La fam al món de Josep M. Salrach (Eumo), i El hambre, de James Vernon (Publicacions de la Universitat de València)

La història té molt a dir sobre la fam, i no només sobre les seves causes i les seves conseqüències, sinó també sobre les seves solucions

Cada uno en su ley, de Stuart B.Schwartz (Akal)

“Que cada uno, siendo bueno, en su ley se salve”. Podíem pensar que mostres de relativisme religiós com aquest devien ser impossible de trobar a l’època de la Inquisició. Tanmateix, Stuart B. Schwartz, professor de la Yale Universiy, ens explica en el seu llibre Cada uno en su ley. Salvación y tolerancia religiosa en el Atlántico ibérico (2010) una tesi diferent

El nacimiento del mundo moderno, 1780-1914, de C.A.Bayly (Siglo XXI)

Vaig sentir a parlar per primera vegada de Sir Christopher A. Bayly en una conferència de Josep M. Fradera, un dels nostres millors coneixedors del món imperial hispànic i dels móns imperials del segle XIX. Deia Fradera en aquella conferència que la revisió de la història dels territoris que havien estat colònies europees estava permetent, per una banda, d’elaborar una veritable història mundial. Però per l’altra, aquesta història mundial estava transformant la nostra visió del segle XIX, que deixava de ser progressivament el desplegament del poder i la racionalitat europees per passar a ser un món molt més complex i polièdric del que ens imaginàvem

Jordi Font ed., Reflexionant l’exili  (Afers)

Més enllà d’aplegar testimoniatges, per punyents que siguin aquests, l’anàlisi de l’exili ha de reflexionar tant sobre el significat dels exilis per al món contemporani com sobre les pròpies condicions i exigències metodològiques necessàries per estudiar-lo. En el primer sentit, un dels aspectes més tràgics del món contemporani, que revela precisament el cas dels exiliats, és la facilitat amb què l’humà es veu mancat de qualsevol dret: els “drets humans” no existeixen sinó hi ha al costat d’aquests humans un Estat sobirà que els defensi.

Espanya, capital París, de Germà Bel (La campana)

Un llibre que analitza la política de construcció d’infraestructures a Espanya i que conclou que aquestes han sigut un potent instrument en mans de l’estat per construir una determinada visió de la nació espanyola.

Carme i Montserrat Sanmartí, ed. Catalanes del IX al XIX (Eumo)

l’interès d’aquestes biografies de dones no és només per a dones sinó també per a homes. I que el seu interès no és només per a la “història de les dones” sinó per a qualsevol història digne d’aquest nom. Perquè el que ens aporten aquestes biografies no és només una informació que simplement hem d’ajuntar a la informació “dels homes” que fins ara ha hegemonitzat la història, sinó que ens obliga a repensar el conjunt dels relats històrics elaborats tradicionalment.

De tots aquests llibres n’he fet àmplies ressenyes a L’Avenç.

I, per descomptat, també us recomano:

Genís Barnosell, coord. La Guerra del Francès a les comarques gironines, Girona, Diputació de Girona, 2010

Paral·lelament a l’exposició “La Guerra del Francès a les comarques gironines, 1808-1814″, 14 historiadors hem col·laborat per proporcionar al lector un estat de la qüestió sobre la guerra a les comarques gironines que presenti una perspectiva territorial sobre el tema, i, alhora, una aproximació temàtica, que analitzi un conjunt de temes transversals al conjunt de les comarques.

Al primer bloc, “La Guerra del Francès comarca a comarca”, es presenten un conjunt d’escrits que repassen uns mateixos temes per a cadascuna de les comarques, amb l’afegit de Besalú que va funcionar com a xarnera entre la “plana” i la “muntanya”, i agrupant el Gironès i el Pla de l’Estany en un únic article més llarg. Els temes analitzats a cadascun d’aquests articles són: una relació dels principals fets i esdeveniments del període a la comarca, les conseqüències socials i econòmiques de la guerra, el domini francès i l’afrancesament, i la memòria i els mites que han restat de la guerra.

Al segon bloc, “La Guerra del francès tema a tema”, s’analitzen temes comuns al conjunt de les comarques i que es consideren claus, que van des d’una pespectiva general sobre les operacions militars que van tenir lloc a les comarques gironines a les conseqüències sobre la població rural, la importància de la religió o el domini francès.

A la introducció he intentat presentar una perspectiva global sobre la guerra, incloent-hi una periodització, i una discussió sobre els àmbits territorials més adequats per a investigar el conflicte.

 

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s