El govern de Girona durant la Guerra del Francès (2): l’ajuntament borbònic

Les atribucions del municipi borbònic es corresponien amb el “gobierno político y económico de sus ciudades, villas y lugares, y abasto y provisión para el común del pueblo, y lo demás tocante a la policía de ellas, y a la administración de sus propios y rentas”, és a dir, d’administració dels ingressos de la ciutat, per una banda, i per l’altra, abastiment, obres públiques, policia i sanitat. Tot plegat, però, en un sentit estrictament administratiu (perdudes les competències socials, econòmiques i polítiques dels municipis anteriors) i buidat en gran mesura del “contingut de gestió autònoma i sobirana” dels municipis tradicionals, a causa de l’estricte subjecció municipal al corregidor (que n’exercia la presidència o la delegava en l’alcalde major), a la Reial Audiència i, en darrer terme, al Capità General.

En un municipi com Girona, cap de corregiment i plaça forta, l’estructura de poder local i territorial arrancava per tant amb l’ajuntament, el qual depenia del corregidor que era alhora governador polític i militar, i del qual depenien els altres ajuntaments i places fortes del corregiment, i que, com han assenyalat Ramon Alberch i Josep Quer, a més d’exercir el comandament militar i la presidència dels ajuntaments, “impartia justícia en nom del rei, tenia cura dels camins i les obres públiques, dels proveïments, de l’ordre públic”, etc. Seguint la cadena de comandament, aquest havia d’adreçar-se a la Reial Audiència i al Capità General (que junts formaven el Reial Acord).

Van ser aquestes autoritats les que es van enfrontar al conjunt d’esdeveniments que van marcar la primera fase de la invasió francesa: l’entrada de tropes a la Península (novembre de 1807), el control de punts estratègics, l’abdicació de Carlos IV en el seu fill Fernando VII arran dels fets d’Aranjuez (17-19/3/1808), la insurrecció de Madrid (2/5/1808), la lloctinència de Murat (4/5/1808), les abdicacions de Carlos IV i Fernando VII en Napoleó (5 i 6/5/1808), la convocatòria de Bayona (25/5/1808), la cessió dels drets de la monarquia espanyola a Josep I per part de Napoleó (6-10 de juny).

La seva actuació sembla que es va caracteritzar per:

  1. Intentar satisfer les exigències franceses d’allotjament per a les tropes
  2. D’acord amb el seu caràcter d’autoritats sense autonomia i capacitat d’iniciativa, buscar informació i empara en les autoritats superiors
  3. Insistir en la bona fe dels francesos
  4. Amagar al públic la informació potencialment compromesa

El govern de Girona durant la Guerra del Francès (1): Introducció

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s