El govern de Girona durant la Guerra del Francès (4): la Junta Superior de Govern

La Junta de Govern o Junta Governativa (o Superior Junta Gubernativa) s’erigí en la màxima autoritat de Girona. La Junta ho era, en primer lloc i com assenyalava l’ajuntament, de la ciutat de Girona, i així consta en prou documentació. Però en la mesura que el governador n’era el president i que la ciutat era cap de corregiment, la Junta actuava alhora com a Junta corregimental. Així, en un ban de 16 de juny de 1808 signat per Julián de Bolívar el secretari feia constar que es produïa per “acuerdo de la M.I. Junta Gubernativa de la Ciudad de Gerona”, alhora que començava el ban amb la frase “para librarse esta Ciudad y Corregimiento de los insultos que le amenzan los individuos…”, deixant clar, per tant, que les seves decisions afectaven el conjunt del Corregiment, malgrat que l’únic ajuntament representat en ella era precisament el de la ciutat de Girona. Al mateix temps, ocupat Sant Ferran pels francesos, la Junta del corregiment de Figueres (creat aquest en 1802) s’integrà a la de Girona, amb la qual cosa la Junta gironina cobria tot el territori del corregiment creat amb la Nova Planta. Així, segons especificava un altre ban de 31/8/1808 la “I. Junta de Gobierno unida de Gerona y Figueras” manava unes intruccions “á cualquiera Cuerpo, ó Persona de esta Ciudad [o sigui, Girona] y de los Pueblos de su corregimiento y del de Figueras”. El 18/7/1809 un altre ban anava signat per “nos el Presidente y Junta de Gobierno de la Ciudad y Corregimiento de Gerona, á la que está unida la del de Figueras”. Altres vegades se signava simplement “Junta Gobernativa de la Ciudad de Gerona”.

No estem en condicions de precisar quina va ser la tasca exacte de l’ajuntament de Girona en el temps que va des de la creació de la Junta, el juny de 1808, fins a la capitulació de la ciutat, el desembre de 1809. Però hom té la sensació que el paper de l’Ajuntament anà quedant desdibuixat a la Girona dels setges ja que la militarització extrema de la ciutat i el personalisme d’Álvarez de Castro degueren portar a un creixent protagonisme dels militars.

Això no vol dir que els militars s’haguessin quedat sols en la llarga defensa de la ciutat. Al contrari comptaren tothora amb el suport de prou sectors de la ciutat. Durant bona part dels setges, l’opció de resistir responia a l’exigència que tenia qualsevol comandant de fortalesa de resistir mentre li era possible. Cap al novembre, tanmateix, els oficials que envoltaven Álvarez de Castro començaren a pensar -d’acord amb el codi militar espanyol vigent, les Ordenanzas de Carlos III- que ja no hi havia recursos per a la defensa i que, per tant, podien rendir-se amb honor. Aleshores, però, aquesta lògica militar es veié superada (gràcies en gran part a ser compartida per Álvarez de Castro) per una lògica religiosa que entenia la defensa de Girona com una lluita entre el Bé i el Mal a la fi dels temps. Álvarez de Castro comptà per a això amb el suport del clergat i de diversos membres de la Junta General (a banda, molt probablement, d’altres sectors socials), però allò significatiu per al que ens interessa aquí, és que la darrera paraula la tingué el governador militar, ja fos, primer, Álvarez de Castro, en voler continuar la defensa, ja fos, després, Julián de Bolíbar, amb la seva decisió de capitular, seguint no pas la lògica religiosa que havia imperat fins aleshores sinó atenent-se altra cop a una lògica estrictament militar

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s