El govern de Girona durant la Guerra del Francès (5): els ajuntaments francesos

El model francès de regiment municipal i territorial responia als principis de centralisme, uniformitat i jerarquia. Al capdamunt de l’organització terrtitorial hi havia el prefecte, que reunia àmplies atribucions sobre ordre públic, abastament, preus, obres públiques o ensenyament. Per dessota d’ell, sotsprefectes i municipis en depenien estretament. El municipi estava format per maire, adjunts i un consell municipal.

A Girona, des del març de 1810 a l’evacuació de la ciutat per les tropes franceses, el març de 1814, s’hi estableix un règim municipal basat en el sistema francès i fonamentat en el maire o mere i dos adjunts

Ja fa temps que Lluís M. de Puig va valorar positivament la tasca dels homes del Règim Civil a Girona -no pas així dels militars. Malgrat que per sobre dels prefectes hi havia els Intendents, “van ser els prefectes els que van tirar endavant la tasca burocràtica i funcional del Règim Civil, coordinant totes les branques i desenvolupant una tasca personal intensíssima”, especialment al Departament del Ter la capital de la qual era Girona. A partir de 1812, moment de l’annexió de Catalunya a l’Imperi, hom maldà per instal·lar una administració que “reproduïa exactament la tupida xarxa del sistema francès”. Fou aleshores quan a les institucions ja esmentades s’afegiren els Consells Generals, d’Intendència (després de Prefectura), de Districte i de Comuna. En aquesta estructura, la Mereria va “acomplir una tasca molt àmplia” tant pel que fa a la recaptació d’impostos generals (on intentarà rebaixar les contribucions) com pel que fa a una diversitat de competències que, prenent els apartats del pressupost municipal eren administració, policia, higiene, seguretat, obres públiques i camins, allotjaments, casernes, guàrdia nacional, beneficència, sanitat, ensenyament i cultura, culte religiós, festes, hospicis i escombraries. En aquest sentit, Puig constatava un notable esforç per “reconstruir, ordenar i millorar la ciutat”, amb accions prou importants en urbanisme, beneficència, correus o salubritat -tasca aquesta darrera en la qual el seu interès fou “exemplar”. Constatem, finalment, l’ús del catallà com a llengua oficial almenys durant tot 1810 (PUIG, 1976: 89-108 i 145-167).

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s