Ulleres i rellotges

David S. Landes (1924) és un conegut historiador de la revolució industrial britànica, avui professor emèrit al Departament d’Economia de la Harvard University. El seu llibre, The Unboud Prometheus (1969) (traduït al castellà com  Progreso tecnológico y revolución industrial) presentava una visió de la Revolució Industrial que, en paraules de la historiadora Maxine Berg (1985), era

una Revolució Industrial apocalíptica; la seva visió dels processos, cataclísmica. Encaixa en els estudis contemporanis sobre creixement econòmic; el seu interès en els èxits de la fàbrica i de les tecnologies basades en la utilització d’energia a gran escala confirmava el vist-i-plau contemporani a la inversió del gran capital.

Tanmateix, Landes és també autor d’una altra obra molt diferent: Revolution in Time. Clocks and the Making of the Modern World (1983), que analitza la indústria del rellotge i que no té res ni d’apocalíptica ni de “cataclísmica”. No és estrany, doncs, que Landes dediqués unes pàgines molt interessants als rellotges a la seva obra The Wealth and Poverty of Nations (1998, traduïda al castellà per Crítica amb el nom de La riqueza y la pobreza de las naciones), una obra dedicada a analitzar les causes del creixement econòmic al llarg de la història. A la mateixa obra parlava d’un altre invent fonamental encara que ben discret: les ulleres.

Sembla que va ser a Pisa, a finals del segle XIII, quan es van millorar lents i cristalls d’augment que ja existien amb anterioritat i es van muntar sobre un instrument que permetia deixar les mans lliures. Malgrat que, com ens podem imaginar, la seva qualitat era millorable, l’invent va permetre augmentar la vida laboral dels artesans qualificats, dels escribes i dels lectors.

A mitjans del segle XV el nord d’Itàlia ja fabricava milers d’ulleres i a partir del fet que l’agudesa visual es perd amb l’edat es van començar a fabricar ulleres convexes amb diferents graduacions, fet que permetia als usuaris d’adaptar-les al seu nivell d’agudesa. Tot plegat va permetre no només realitzar treballs refinats i instruments de precisió sinó quelcom més important, a parer de Landes:

alentaron la invención de instrumentos de precisión, poniendo a Europa en una senda desconocida en la época. Los musulmanes conocían el astrolabio, pero eso era todo. Los europeos fueron más allá, inventando manómetros, micrómetros, sierras dentadas de precisión: toda una gama de instrumentos relacionados con la medición y el control de precisión. Sentaron así las bases para las máquinas articuladas compuestas de partes ensambladas. (…) Además, el conocimiento de las lentes fue un acicate para posteriores avances en el terreno de la óptica, no sólo en Italia. Tanto el telescopio como el microscopio fueron inventados en los Países Bajos en torno a 1600.

Advertisements

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s