El Manifest Comunista i la nostra època

Llegeixo avui a El País que

Una edición del Manifiesto comunista bellamente ilustrada por Fernando Vicente, y publicada por una pequeña editorial, Nórdica, se ha convertido en éxito de ventas durante la Feria del Libro de Madrid.

comenta l’autor de l’article que

Los panfletos de la indignación, siempre con sus títulos conminatorios, habrían cubierto ese espacio desde que estalló la crisis y la respuesta de los Gobiernos se ajustó de forma unánime, e imperativa, a los programas defendidos por los partidos conservadores en tiempos de bonanza. Puesto que Marx y Engels redactaron una enmienda a la totalidad del sistema capitalista hoy de nuevo en crisis, puede que detrás del inesperado éxito de la reedición del Manifiesto comunista se encuentre cuando menos la curiosidad de revisar esa enmienda y dilucidar en qué aspectos podría seguir vigente y constituir una esperanza para unos países que están perdiendo casi todas.

L’autor de l’article no el veu aplicable a la nostra època però li assegura la intemporalitat

La condición de documento histórico que adquiere el Manifiesto a partir de 1883 le priva sin duda de su eficacia como programa político, pero le concede, en contrapartida, el atributo necesario para su éxito, la intemporalidad. El atributo suficiente derivará del género literario al que subrepticiamente se inscribe, y que es el de los relatos escatológicos para explicar el devenir del mundo.

El Manifest Comunista és, efectivament, un pamflet que expressa una visió enormement simple de la història humana

La història de tota la Societat fins ara és la història de lluites de classes

No estranyen, per tant, els debats dins del marxisme en el sentit si textos com el Manifest Comunista expressaven allò “essencial” de Marx o si, ben al contrari, traïen, en canvi, les anàlisis més complexes que apareixen en altres textos.

El que potser cal potser èmfasi, tanmateix, és el que el Manifest és un text de la seva època, una època en què el concepte de progrés era fonamental. El Manifest partia de la idea de l’avenç inexorable del capitalisme i de la indústria concentrada, i, per tant, de la homogeneïtzació dràstica dels grups socials dels quals només en restarien dos: burgesos i proletaris. Se suposava, a més, que la força i “l’evidència” d’aquesta “realitat” s’imposaria als individus que acabarien actuant en conseqüència: és a dir, els explotats acabarien, per força, fent la revolució.

Jesús Millan, professor a la Universitat de València, ha explicat en un text molt interessant com

l’expansió del capitalisme fornia (…) estructures socials i experiències molt més plurals que no pas la “via única” que s’exposa a les pàgines del Manifest

i també el raonament esquemàtic del text. I és que, contràriament al que suposaven Marx i Engels

acabar amb l’ordre opressiu no es deriva directament de la intensitat de l’opressió denunciada, ni es pot confiar fàcilment a l’evolució de les condicions materials.

Certament, Marx i Engels també van escriure que

les circumstàncies fan les persones en la mateixa mesura que les persones fan les circumstàncies (La ideologia alemanya)

i que

Los hombres hacen su propia historia, pero no la hacen a su libre arbitrio, bajo circunstancias elegidas por ellos mismos, sino bajo aquellas circunstancias con que se encuentran directamente, que existen y les han sido legadas por el pasado (El 18 de Brumario…)

Ja sabem, però, les disputes al si del marxisme sobre el significat d’aquesta frase: els humans fan la seva història però no la fan al seu lliure arbitri?, o els humans no fan la història al seu lliure arbitri però, tanmateix, la fan?

Jesús Millán, “El manifest en la seua època. Una visió des de la història social”, Afers, 35, 2000, pp.173-185

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s