Després de l’11 de setembre

Ahir una multitud va emplenar els carrers de Barcelona. Segons fonts de la Guàrdia Urbana van ser 1.500.000 els catalans i catalanes que van protagonitzar la manifestació més multitudinària de la democràcia, i així ho va recollir la premsa internacional (vegeu, per exemple, Le Monde o The Guardian) (per als que els fa il·lusió de reduir la xifra, vegeu un comentari al final). Com va recollir també tota la premsa i com era evident per l’enorme quantitat d’estelades de la manifestació, aquesta va ésser una acte independentista. Certament, partits i sindicats hi van afegir els seus matisos, però crec que és enganyar-se no reconèixer que, com deia, va predominar, i de molt, la reivindicació independentista. Qui ha volgut, ha pogut trobar, per altra banda, la fotografia d’uns individus cremant unes banderes, però pensar que aquest va ser la característica de la manifestació és, també, enganyar-se. Va ser un acte festiu i pacífic -absolutament festiu i pacífic- i així ho ha reconegut també la premsa internacional -no és casualitat que la foto surti només en alguns mitjans espanyols.

Es tracta, sens dubte, d’un independentisme nou, molt més massiu que cap altre que hagi existit tradicionalment. És, també, un independentisme transversal, tant des d’un punt de vista generacional, com social, com polític. És un independentisme que parla català i que parla castellà (evident en la manifestació d’ahir) i que, de manera molt ràpida, està deixant de ser merament reactiu per passar a ser propositiu, que planteja amb claredat l’opció d’un estat per a Catalunya, amb creixent independència de la conjuntura política i econòmica. És, en definitiva, un independentisme que quan li diuen que “ara” no és el moment per això o per allò respon que per a alguns mai no serà el moment.

La manifestació, al capdavall, ha sigut la concreció als carrers de Barcelona del que les enquestes assenyalen des de fa no gaire: que l’independentisme ha assolit, dins de la societat catalana, una còmoda majoria social. Ho assenyalava l’enquesta de El Periódico del dia 10: el 46,4% votaria SÍ en un referèndum d’independència, un 22,0% hi votaria en contra, un 25,7% votaria en blanc o s’abstindria i un 5,9% NS/NC (resta per a l’anècdota que en un primer moment el diari caigués en la barroeria estadística de sumar el blanc i l’abstenció al NO). Certament, aquest independentisme és un independentisme complex, que es barreja sovint amb el federalisme. El darrer sondeig del CEO, tanmateix, és molt aclaridor sobre això. Poso a continuació les dades rellevants.

ceojuny2012.jpg

Com es pot veure, les dades del CEO no són essencialment diferents de les de El Periódico. Cada dècima serà important si el referèndum arriba, però no avui per el que vull indicar. Fixem-nos, per una banda, que el NS/NC oscil·la sempre entre el 6% i el 7%, fet que fa pensar que el conjunt de respostes és força coherent. Si comencem pel nivell d’autonomia assolit avui, el 24,6% el considera suficient o excessiu i el 68,4% insuficient. Aquestes dades són força coherents amb el model d’estat que es proposa. El 24,6% del prou o massa coincideix força amb el 31,1 que creuen que Catalunya ha de ser una regió d’Espanya o una comunitat autònoma (no ben bé, és clar, cosa que vol dir que hi ha defensors de les CCAA que voldrien també més autonomia). La gran majoria que creu el nivell d’autonomia és insuficient aposta, és clar, per la independència o l’estat federal -o sigui que si poguessin triar lliurement, el 34% voldrien un estat independent i el 28,7% formar part d’un estat federal (els % són sempre sobre el total d’enquestats). El que és significatiu és com actuaria cadascú davant de la disjuntiva d’un referèndum d’independència.

Les dades indiquen que, en gran mesura, els partidaris de la regió o la CA votarien NO i els partidaris de la independència i de l’estat federal votarien SÍ. Fixem-nos, però, que uns i altres perderien prou punts en favor de l’abstenció. El 31,1 que sumen regió i CA es queda en el 21,1 pel NO i nodreix amb 10 punts l’abstenció, o sigui, que una tercera part d’ells rebutjaria el dilema. El 62,7 dels independentistes i federals es queda en el 51,1 del sí i nodreix també amb 10 punts l’abstenció, que suma en total el 21,1.  Això vol dir el següent:

– Que ningú es pot apropiar l’abstenció: aquesta té les seves raons i, fonamentalment, rebutja el dilema del SÍ o del NO. Els que tenen contínuament la temptació de fer-se-la seva haurien de recordar la tossuderia (perdoneu l’expressió) que aquesta manté a les eleccions. Votar l’abstenció vol dir això: la impossibilitat de mobilitzar aquells que es neguen, molt legítimament, a apostar per una o altra opció.

– Que el recolzament explícit a l’estat espanyol està caient a mínims històrics. En aquest sentit la situació és molt fluïda: hi ha a Catalunya un elevat orgull de ser espanyol, però Espanya com a valor s’està depreciant, alhora que la majoria de partits polítics no es mouen d’una solució política (la CA) que només és la tercera opció dels catalans i catalanes.

– Que, com deia, l’independentisme ha assolit la majoria social. El contrast de dades indica que dos terços dels federalistes s’independitzarien d’Espanya (esperant, potser, que quan els espanyols es volessin federalitzar ja ho dirien). El problema dels independentistes és que aquesta opció no té articulació política.

El més sorprenent de tot plegat, tanmateix, és la pobresa dels arguments anti-independentistes. El que predomina aquests dies són declaracions d’al·lèrgia a les banderes en militants de partits que no tenen cap problema a fer desfilar tancs sota d’una de ben grossa cada any; alertes d’una irremeiable catàstrofe econòmica (que ningú no es creu, cosa que no vol dir que tot fossin flors i violes -algun dia n’haurem de parlar) o amenaces de ruptura social (com si la característica de la democràcia no fos la diversitat d’opinions), per no parlar dels demagogs que identifiquen catalanisme amb nazisme. En definitiva, un ampli predomini dels arguments negatius per sobre dels positius en defensa del model d’estat vigent actualment.

(nota sobre els manifestants): la delegació del govern central els redueix a 600.000. Això sembla que ve d’un simple càlcul dels metres quadrats del recorregut per una estimació de quanta gent hi havia per metre quadrat. Si això és així, és evident que n’hi havia molts més perquè una de les característiques de la manifestació és que es va “desbordar” per múltiples carrers laterals davant la impossibilitat que l’espai oficial del recorregut absorbís tots els manifestants. Hi ha també qui es consola dient que, de fet, la majoria dels catalans es va quedar a casa. O sigui, si hi ha 7,5M de catalans, almenys 6M es van quedar a casa, o sigui, que a la mani eren minoria. Això no deixa de ser la mateixa fal·làcia que l’apropiació de l’abstenció. El que compta és quants catalans poden mobilitzar les distintes opcions polítiques o socials en un moment determinat, tenint en compte que molts no hi aniran perquè no els interessa, són a la platja o a la muntanya, estan malalts o treballen. Per tant, allò que és determinant és la comparació de capacitats de mobilització. Per posar un exemple, un acte de C’s del mateix 11S va comptar amb… ni els mateixos organitzadors ho han dit, m’imagino que per evitar comparacions odioses.

11safectaciotransit.jpg

L'afectació del trànsit a BCN segons Guàrdia urbana mostra el "desbordament" de la manifestació més enllà del seu recorregut oficial

 

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Després de l’11 de setembre

  1. Andreu ha dit:

    Molt bó!! Moltes gràcies!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s