Les conseqüències socials i econòmiques de la Guerra del Francès (1808-1814)

Demà dissabte pronuncio a Olot una conferència sobre el tema “Les conseqüències socials i econòmiques de la Guerra del Francès (1808-1814)”. Serà  a les 6 de la tarda a l’Orfeó Popular Olotí (C/Bellaire, 4 OLOT), en el marc de les activitats que es fan a la població sobre la Guerra del Francès.

Hi ha acord dins de la historiografia en el fet que la Guerra del Francès va causar un enorme dany tant sobre les persones com sobre els béns. Això és així tant si ens referim a Catalunya, com si ho fem per al conjunt d’Espanya, de la península -recordem que els anglesos es miren, amb encert en molts aspectes, la guerra com una “guerra peninsular”, o per al conjunt d’Europa -no en va s’ha pogut parlar de les guerres napoleòniques com una guerra civil europea.

Els múltiples danys de la guerra han quedat ben documentats en nombrosos i diversos testimonis de l’època.

“Que apuro y conflicte en aquell dia per tota la Selva!, que tota la gent fugia sens quedar-se sols una persona en las casas, arraconant-se tots a las parts de Franciach y Caldas, que ja era posar-se en salvo respecte de lo que acostumàban fer al baixar las demés vegadas, però sent la volta tan precipitada y molt impensada, no donaren lloch per escapar-se la major part de la gent, per lo que quedà molta gent circuïda y en lo mitg dels francesos, tenint que amagar-se per las matas y pujar per los arbres per no vèurer-se en los majors apuros; però ni això valia respecte de ser en breu inundada tota la Selva per la gran multitud de francesos que hi havían. Arribàban ab tanta fúria que al principi a ningun home libràban de la mort; y ab las donas cometían las més altas picardias que may se agués sentit dir, propasant-[se| en tots los termes de humanitat. En quant al bestiar y mobles de las casas que la gent portàban, per un terme general podem dir que no se salvà res, perquè los que salvaren alguna cosa foren pochs, que no mereixen excepció. En las nits següents anaren fugint la gent de entre lo mitg de ells ab prou sustos y treballs, que pochs foren los que se volgueren quedar entre ells, y estos patiren molts treballs y pochs foren los que acabat lo siti foren vius”

Els efectes sobre la població, tanmateix, no es limitaven als efectes directes dels combats o les represàlies, sinó que la fiscalitat de guerra va tenir un efecte fonamental sobre la qualitat de vida de la població civil. Tant patriotes como francesos havien de viure sobre el terreny i les exaccions eren continuades i fetes sense miraments. Jordi Bohigas ha recollit molt exemples sobre aquesta dinàmica i sobre la resistència de la població civil a aquesta fiscalitat d’un o altre bàndol (Barnosell, coord. 2010:187-192). Unes resistències, tanmateix, que sembla que serviren de poc. L’estiu de 1808 un empordanès explicava a la Junta de Girona, que aleshores buscava recursos per assetjar Sant Ferran en mans dels francesos des del febrer, de les dificultats de fer efectius els impostos en els els pobles alt-empordanesos. Davant d’aquest fet hom recorria a la força:

 “En vista de dicha revolucionaria inobediencia hemos resuelto mañana enviarles el apremio de tener que mantener los migueletes con su pan y prest ordinarios, multiplicándose por cada día de demora los expresados gastos. Creemos que ni esto bastará para que cumplan con su deber, por lo que se servirá V.S. pedir al Sor. General que nos dé los auxilios correspondientes y facultades para pedir gente armada en caso sea necesaria, al comandante del tercio de Lérida para cobrar tanto lo que se debe por razón del doble catastro, como por la pertenente a casa diezmera y noveno decimal (…)”

Parlarem de tot això, de com va ser interpretat al llarg dels segles XIX i XX i de la influència de les destrosses de la guerra en el llarg temini.

Advertisements

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Conferències i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s