Retalls d’història de Girona

Acaba de publicar-se un nou volum de la sèrie Cicle de Conferències Girona a l’abast, que ha arribat ja als 25 anys i a la seva edició XIVa. i en el qual he tingut el gust de participar. Tant les conferències com els volums els impulsa el Bell-lloc de Girona, pensant en unes activitats que “volen acostar, de forma divulgativa, els temes referits a la història i el patrimoni local de la ciutat al conjunt de la gent interessada i a l’abast de tothom”.

En aquest volum hi ha textos de Joaquim Nadal sobre l’església de Sant Nicolau de Girona, de Jaume Sobrequés sobre Vicens Vives, de Josep Fernández sobre la família gironina dels Bell-lloc, de David Iglésias sobre la fotografia a Girona, de José Enrique Ruiz-Doménec sobre la vida privada a la Catalunya Medieval, d’Osanna Neri proposant una “passejada per la bella Girona”, i el meu, que porta per títol “Per què Girona va resistir tant en el setges de la guerra del Francès?”. Aquí us n’ofereixo un parell d’extractes:

Els efectius que defensaven Girona (…) eren bastant reduïts (no gaire més de 8.000 homes en els moments amb més efectius, per 35.000 soldats assetjants), molts amb poca experiència de combat. Hi va haver, però, dos factors que van jugar a favor seu. En primer lloc, els exèrcits atacants havien de ser sempre molt majors que els assetjats (de tres a set vegades majors), perquè, com ja he dit, en els assalts a les ciutats es produïa un gran nombre de baixes. En segon lloc, entre les tropes que van defensar Girona hi havia un nucli de tropes professionals que va ser suficient per organitzar la defensa, instruir els novells i enfrontar-se, en els moments decisius, a aquelles unitats imperials més ben preparades. Això no implica que comptessin amb el suport unànime de la població. Més aviat, a banda dels convençuts (que també n’hi va haver, i no pocs), la “unanimitat” a la ciutat va ser mantinguda amb mecanismes molt clàssics de disciplina militar, com aplicar la pena de mort a qualsevol desertor o “sediciós”, inclosos aquells que simplement manifestaven la voluntat de rendir-se.

Finalment, la historiografia tradicional suposava que els gironins “eren” -sense dubtes ni vacil·lacions de cap tipus- valerosos i heroics i que per això van resistir tota mena de penalitats en defensa de la ciutat. Els estudis de la segona meitat del segle XX, però, han demostrat que la “capacitat” o la “determinació” de combatre depenen d’un conjunt de circumstàncies (com la selecció prèvia dels soldats o la cohesió del grup i la comunicació entre els seus membres). En el cas de Girona podem comptar entre aquests elements, a banda, com ja he dit, de l’existència d’un grup de soldats professionals, la combativitat dels oficials, la rotació de les tropes en els llocs més perillosos, l’ostentosa celebració de festes com el dia del sant del rei, una sostinguda acció de propaganda a través del Diario de Gerona o l’exaltació de la ciutat com a “clau del regne” protegida per la providència.

I la reflexió final:

Un dels problemes que havia tingut la historiografia tradicional sobre els setges era el que podríem anomenar la poca historització d’aquests i, en canvi, l’interès per narrar-los en profit més de l’èpica o la política que de la realitat. Es parlava d’Álvarez de Castro sense saber quins eren els deures d’un comandant de fortalesa i es lloava el “coratge” dels gironins sense preocupar-se gaire de què pensaven realment. El punt de partida d’aquest text ha estat just el contrari. El punt de partida ha estat historitzar els setges, o sigui, reconstruir els contextos històrics concrets en què actuaven i pensaven totes aquelles persones que els van viure. Només així podrem aproximar-nos al coneixement del que va passar. Ja tindrem temps, després, de preguntar-nos si el que hi trobem ens agrada més o menys.

Genís Barnosell, “Per què Girona va resistir tant en els setges de la Guerra del Francès?”, Retalls d’història de Girona, Girona, Bell-lloc, 2012, p.81-97

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada ha esta publicada en Conferències. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s