La Guerra del Francès al Pla de l’Estany: un nou número dels Quaderns del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles

Ha estat publicat, i properament serà presentat, un nou número dels Quaderns del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, el número 31, dedicat aquesta vegada a “La Guerra del Francès al Pla de l’Estany”. La revista aplega les ponències presentades al XVII Col·loqui de tardor del CECB que va tenir lloc el novembre de 2010, a més d’una ressenya de la visita que es va fer a alguns escenaris de la guerra a la comarca. N’hem preparat l’edició l’historiador Jordi Galofré i jo mateix, que hem redactat també una introducció, que us ofereixo tot seguit, i on trobareu les activitats del col·loqui i el resum dels textos que recull el volum que comentem.

Organitzat pel Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles i per la Universitat de Girona, el Col·loqui de Tardor 2010 es va dedicar a la Guerra del Francès a la comarca del Pla de l’Estany. Els organitzadors van voler afegir-se, d’aquesta manera, als diversos actes que es van celebrar arreu de Catalunya amb motiu del bicentenari d’aquest episodi bèl·lic. El Col·loqui, coordinat per Genís Barnosell (UdG) i Jordi Galofré (CECB), va tenir lloc els dies 26, 27 i 28 de novembre de 2010, a la sala de conferències del Club Natació Banyoles.

El Col·loqui es va iniciar el dia 26 amb la inauguració a la sala d’exposicions El Tint, de Banyoles, de l’exposició La Guerra del Francès (1808-1814) a les comarques gironines. Es tracta d’una exposició, organitzada pel Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona, que ha estat dissenyada per a la seva itinerància arreu de les diferents comarques de la demarcació gironina. La mostra fa una detallada revisió dels principals temes de la Guerra del Francès a les comarques gironines i va comptar, en la seva estada al Pla de l’Estany, amb una secció específica dedicada a aquesta comarca. A l’acte d’inauguració van assistir l’alcalde de Banyoles, Miquel Noguer; el director del Patronat Francesc Eiximenis, Pere Freixas; el president del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, Jeroni Moner, i el comissari de l’exposició, Genís Barnosell, que va explicar-ne el sentit i el contingut en el curs d’una visita guiada.

El dia 27 va tenir lloc la presentació de ponències a la sala de conferències del Club Natació Banyoles. La temàtica del Col·loqui es va organitzar en dos blocs. El primer, dedicat a «Catalunya, Europa i l’Imperi», va comptar amb ponències de Genís Barnosell, Lluís Ferran Toledano i Gemma Rubí, Anna M. Garcia Rovira i Josep M. Fradera. El segon, dedicat específicament al Pla de l’Estany, va comptar amb ponències de Jordi Bohigas i Pablo de la Fuente, Lluís Serrano i Albert Pons, Joan Vilardell i Josep Grabuleda.

A la seva ponència «Guerra i religió a Catalunya: 1792-1840», Genís Barnosell (Universitat de Girona) va constatar el paper fonamental de la religió en els conflictes bèl·lics i polítics de la primera meitat del segle XIX. El ponent va plantejar, en primer lloc, la teoria de la guerra santa difosa a través de sermons i fulletons i que va tenir en Diego José de Cádiz i el seu El soldado católico en guerra de religión una obra de referència. En segon lloc, va analitzar l’ampli ressò que el llenguatge eclesiàstic va tenir en la població i les autoritats civils i militars de la Guerra Gran i la Guerra del Francès, les quals van actuar mogudes per la visió de la guerra com una lluita contra el Mal. Aquesta perspectiva va entroncar amb tradicions de sants protectors, com el cas de sant Narcís de Girona, que van reforçar encara més la vessant religiosa del conflicte.

En segon lloc, Lluís Ferran Toledano i Gemma Rubí (Universitat Autònoma de Barcelona), amb la ponència «El Bruc, revolta social i inicis de la insurrecció a Catalunya», van analitzar les revoltes socials que tingueren lloc en la geografia catalana durant l’estiu de 1808, sobre les quals planegen poques llums i moltes ombres. La historiografia ha aprofundit poc en quina mena de memòria s’anà imprimint aquest fenomen, mitjançant la selecció o bé l’omissió de fets, símbols i discursos, durant la Guerra del Francès. Hi va haver una reivindicació vehement del discurs de la unanimitat, una unanimitat que havia de cohesionar el cos social en la lluita contra l’invasor napoleònic. En realitat, però, el que amagava era una fallida del principi d’autoritat en un context de buit de poder i de lluites entre les autoritats militars i civils, així com de mutació del concepte de representació política.

Anna M. Garcia Rovira (Universitat de Girona), amb la ponència «Europa i les guerres napoleòniques: entre la revolució i la contrarevolució», va fer referència a la influència napoleònica arreu d’Europa. Quan amb el cop d’estat del 18 Brumari de l’any VIII Napoleó va posar fi a la Revolució Francesa, la república feia més de set anys que havia entrat en una espiral bèl·lica que només aturaria la batalla de Waterloo. Tanmateix, la dialèctica revolució-contrarevolució, causant inicial de la confrontació, en la qual havia participat el mateix Bonaparte, va continuar condicionant la política europea. Més que encetar una llarga etapa de pau a Europa, el Congrés de Viena (1815) va significar la continuació d’una «guerra civil» que desbordà àmpliament l’etapa napoleònica. La memòria de la Revolució i la petjada de l’obra de govern de l’emperador van condicionar l’Europa en la qual la Restauració monàrquica no va aconseguir el retorn a l’Antic Règim, sinó que va donar lloc al que, en una expressió que pot semblar actualment un contrasentit, podríem anomenar un internacionalisme-nacionalista liberal.

Va cloure el bloc dedicat al context general de la guerra Josep M. Fradera (Universitat Pompeu Fabra) amb la ponència «La crisi de la monarquia imperial i la fi de la nació històrica». Fradera va destacar en la seva intervenció la importància de l’imperi per explicar la dinàmica de les societats peninsulars i la crisi de l’Antic Règim i, de manera més general, la importància dels imperis per al conjunt de societats europees. Des d’aquesta perspectiva es va referir, en primer lloc, a les demandes de representativitat que van sacsejar els imperis a la segona meitat del segle XVIII i als esforços d’aquests per incrementar els ingressos fiscals, fets que van portar a reformar-los o refer-los de vell nou. En aquest context, va analitzar les constitucions «imperials», que van intentar «d’abraçar tant els territoris metropolitans com els espais colonials de les monarquies europees, en el marc d’un sistema de drets i d’institucions vàlids per tots» –entre les quals cal situar-hi la de Cadis. Si «l’aposta que conduí a les constitucions imperials era el patriotisme igualitari i utòpic de la primera generació liberal i revolucionària», fou el seu fracàs el que obrí les portes als projectes de nació que es desenvoluparien al llarg del segle XIX.

El segon bloc, dedicat a la Guerra del Francès a la comarca del Pla de l’Estany, es va iniciar amb la ponència de Jordi Bohigas (Universitat de Girona) i Pablo de la Fuente (Fundació Les Fortaleses Catalanes) dedicada a «El brigadier Francesc Rovira». Els autors van presentar els principals trets de la personalitat del doctor Francesc Rovira i Sala (1764-1820), capellà i brigadier de l’exèrcit durant la Guerra del Francès. Es van centrar no tant en els aspectes singulars de la biografia d’aquest personatge, com en les coordenades històriques que l’expliquen i l’emmarquen: el paper d’un eclesiàstic durant l’Antic Règim, les possibles influències ideològiques i la mobilització civil i popular en una guerra d’ocupació.

La segona ponència, de Lluís Serrano i Albert Pons (Universitat de Girona), va ser dedicada també a Francesc Rovira i va portar per títol «El Doctor Rovira i la premsa». Els autors van comentar, analitzar i actualitzar el tractament que la premsa féu de la figura del Dr. Francesc Rovira. Totes les accions que va protagonitzar al llarg de la Guerra del Francès, i especialment la conquesta del castell de Sant Ferran, van ser recollides per la premsa d’aleshores, tant per la francesa com la patriòtica, que van tractar la seva figura des de la vessant militar i patriòtica. Tanmateix, a diferència del seu perfil militar, el perfil patriòtic va donar lloc a explicacions carregades d’heroisme i exaltació.

En tercer lloc, Joan Vilardell (Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles) va dedicar la seva ponència a un altre clergue, Mn. Arnautó. Amb la ponència que portava per títol «Mn. Arnautó, el gran oblidat. El combat de Banyoles segons un soldat alemany», l’autor va donar notícia, en primer lloc, de Mn. Josep Antoni Arnautó, capellà de Banyoles, comissionat de la Junta Auxiliar de Banyoles, que des de l’ombra movia els fils per finançar i proveir la guerrilla d’homes, queviures, armes i municions, i vetllava per l’atenció en campanya dels ferits. En segon lloc, va donar notícia de les memòries d’un soldat alemany al servei de Napoleó des de 1811 fins a 1814 i va resumir la descripció que fa de la batalla de Banyoles i el seu testimoni de com un franctirador va abatre Josep Pujol àlies Boquica.

Finalment, Josep Grabuleda (Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany), amb la ponència «De la Guerra de la Independència a la Guerra del Francès: percepció des de Banyoles», va centrar l’atenció en la commemoració que es va fer a Banyoles, el 26 de desembre de 1909, del centenari de la Guerra de la Independència, que va consistir en un homenatge al doctor Rovira i als altres «herois» de la comarca. A través de l’anàlisi de la preparació i desenvolupament de l’homenatge, l’autor va resseguir la implantació i consolidació en tots els sectors ideològics banyolins de començament del segle XX d’una determinada concepció, tenyida de patrioterisme i religió, de la «Guerra de la Independencia», que va mantenir el caliu fins avui dia, quan es defensa una «Guerra del Francès» amb una concepció (i ressò) diferent.

El col·loqui es va cloure, el diumenge 28 de novembre, amb una visita a alguns dels escenaris de la Guerra del Francès a la nostra comarca, guiada per Miquel Rustullet i Laura Romero. Es va visitar, en primer lloc, el puig de Sant Martirià, per conèixer l’indret on les tropes franceses van fortificar el convent dels frares servites, posteriorment enderrocat per les tropes espanyoles. En segon lloc, es va anar fins Can Campolier, a Miànigues, per veure els indrets on es va desenvolupar la batalla de Banyoles o de Miànigues, ja a les acaballes de la guerra.

El volum també compta amb una presentació de Joan Anton Abellan, president del CECB.

Per descomptat, us el recomano!

Advertisements

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Congressos i jornades i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s