A Ripoll, fins el 5 de gener…

… sou a temps d’anar a veure l’exposició itinerant “La Guerra del Francès a les comarques gironines”.

Dates: Del 16/11/2012 al 05/01/2013

Horari:
De dimarts a dissabtes: de 10 a 13.30 h i de 16 a 18 h
Els diumenges i festius: de 10 a 14 h
Els dies 25 i 26 de desembre i 1 de gener: tancat
Lloc:
Museu Etnogràfic
Pl. de l’Ajuntament, 3
Tel. 972 703144
Ripoll (Ripollès)

fotos: GB

El Diari de Girona va recollir l’acte, tot criticant que no es feia prou atenció a la comarca:

PERE JORDI PIELLA Primer de tot cal felicitar als que han fet possible l’exposició La Guerra del Francès a les Comarques Gironines, que s’exhibeix ara al Museu Etnogràfic de Ripoll.
Estem davant d’una exposició itinerant, que ha passat per molts llocs de la província, i que ara recala a Ripoll com un preludi de l’any de la capitalitat cultural.
S’ha volgut fer una exposició didàctica, en la qual donar compte de les darreres investigacions que s’han fet sobre un episodi que suposa una entrada traumàtica en l’era contemporània i que ha marcat, més del que a vegades es creu, l’actual situació espanyola i europea.
Però hi ha un aspecte que caldria posar de relleu a aquesta exposició i és que, territorialment, només es fixa en el que s’anomena Girona-Costa Brava, amb una manca total d’atenció al que va passar en els anys de la Guerra del Francès a les comarques muntanyenques de la Garrotxa, el Ripollès i la Cerdanya.
Sols un document, bastant descontextualitzat, esmenta una de les freqüents batusses entre l’abadia i la vila. Cap menció, per exemple, a les tres vegades que els francesos s’arribaren en cinc anys a Ripoll (30 de desembre de 1809, Corpus del 26 de maig de 1812 i 28 de febrer de 1813), encara que sols estiguessin molt poques jornades a la vila. Molta poca cosa sobre la important aportació ripollesa en armes de foc (era l’única fàbrica d’armes del Principat i la indústria tradicional de la vila) a l’esforç bèl·lic català.
I cap esment a tres batalles que foren d’un considerable volum: La batalla de coll de Canes, entre Vallfogona i Ridaura (23 de febrer de 1813), la posterior batalla de Ripoll (que va merèixer un gravat de Langlois) o de la batalla de la vall de Ribes, o de la Corba (7 de maig de 1813).
I sobretot la manca de contextualització a un fet que serà cabdal per a Ripoll, la supressió el 6 d’agost de 1811 del règim senyorial, que suposa la fi del domini del monestir sobre la vila, que sols la creació d’un pseudoajuntament el 1755 havia modificat una mica.
Suposem que l’exposició volia trencar, en una línia positiva, una mitologia sobre els setges de Girona (“tres vegades immortal”). En part, en l’exposició s’ha aconseguit, però encara resta bastant present un egocentrisme gironí, lligat a l’àmbit territorial del bisbat, que deixa sense protagonisme una part important de la província de Girona. Aquesta percepció de l’espai ha originat episodis curiosos, entre d’altres el protagonitzar fa un temps per la Diputació de Girona, al no convocar els ajuntaments pirinencs del Ripollès i la Cerdanya per resoldre els problemes originats per una nevada.
Felicitant de nou les persones que han fet possible l’exposició, voldríem reclamar cura per a properes iniciatives com aquesta, tan lloable per altres conceptes i qüestions.

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Exposicions i guions i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s