Estructura de classes a Catalunya i Espanya en temps de crisi

La Fundació Jaume Bofill acaba de publicar l’informe Crisi, trajectòries socials i educació, obra de Xavier Martínez-Celorrio i Antoni Marín. A l’espera de la lectura completa de l’informe, l’avanç que se n’ha fet permet destacar algunes conclusions molt rellevants:

1. La primera, gens sorprenent, és que la crisi ha provocat un empobriment general de la societat catalana. Aquest fenòmen ha estat més potent que no pas el descens estricte de classe. Ser dona, jove o sense estudis augmenta molt significativament les possibilitats d’empobriment. L’educació terciària (FP superior o universitària), en canvi, les redueix.

2. Un segon fenòmen molt rellevant és que ha augmentat la desigualtat social, comptada com la bretxa existent entre el 20% més ric i el 20% més pobre. Això situa Catalunya (que fins ara es trobava en una zona moderada) en el grup de països més desiguals d’Europa, amb Itàlia, el Regne Unit i el conjunt d’Espanya.

3. Tot i això, es mantenen diferències significatives entre la dada catalana i la mitja espanyola. Catalunya també manté una fluidesa social major que el conjunt d’Espanya i significativament major que Itàlia, el Regne Unit o França.

Entre les propostes que fa l’informe destaquem:

La nostra recerca examina la mobilitat social en les trajectòries individuals entre el 
2003 i el 2009, i permet aïllar els seus factors més determinants. Alhora, permet 
comparar el grau de fluïdesa social i igualtat d’oportunitats de Catalunya en una 
perspectiva internacional. Si  la societat catalana  superés el seu dèficit fiscal, i 
destinés més recursos a polítiques socials i educatives, la fluïdesa catalana seria 
superior i encara socialment més justa.
El sistema d’educació reglada, tot i que no aconsegueix neutralitzar del tot les 
desigualtats socials de partida, és molt més igualador i equitatiu que el sistema de 
formació permanent. Per tant, cal neutralitzar cap altra retallada al sistema públic 
d’ensenyament i  concentrar més recursos, professorat i beques als centres 
escolars més vulnerables, ja que és el sistema que més aconsegueix neutralitzar 
les desigualtats socials de partida.
En la mesura que el nivell d’educació terciària es confirma com el nou llindar de les 
oportunitats socials (mobilitat social, ingressos i mercat de treball) cal:
a) un esforç més gran per incrementar l’accessibilitat, les places, les beques i 
l’oferta de titulacions a l’FP superior;
b)  una  major implicació i col·laboració de les  universitats en la millora i  la 
igualtat de resultats en el nivell precedent (l’educació secundària), i 
c)  potenciar en els estudis universitaris un  sistema  de beques  sòlid  i més 
mesures de discriminació positiva que  tinguin en compte les desigualtats 
culturals familiars.

Vegeu el dossier de premsa complet.

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s