Els segadors, de cançó a himne

Una esplèndida reconstrucció de l’evolució històrica de la cançó dels segadors -de cançó eròtica a himne nacional- és el que ens ofereix Jaume Ayats, músic i professor d’etnomusicologia la UAB, al seu llibre Els segadors.

La cançó original no té pèrdua:

Al segle XVII, una cançó eròtica narrava la història de tres segadors que baixaven de la muntanya fins a la plana per treballar del seu ofici. Una dama de posició social més benestant (la filla d’un argenter, una mestressa, segons les versions) es fixa en el més jove dels segadors i el convida a trobar-se amb ella. Les metàfores de la cançó són ben explícites.

-Si en voleu segar un camp [li diu al segador], un camparró de civada.

No és a l’aubac ni al solà, ni tampoc en cap muntanya,

n’és a sota el davantal, la camisa me l’amaga

(…)

-No em diràs, tu garberet, quantes garbes n’has lligades?

-Trenta-set o trenta-vuit, trenta-nou la que faig ara!

i a quaranta arribaré si el garrot no se m’aplana!

La meva valoració d’un aspecte important del llibre:

El llibre reuneix dues perspectives que no sempre són fàcils d’aplegar. Per una banda, la de l’historiador social de la cultura, interessat per la construcció de símbols i mites i la seva difusió entre sectors socials diversos. Per altra banda, la del musicòleg, atent i capaç de documentar les diferents versions d’una cançó o d’una balada, no només pel que fa a la lletra sinó també a la música -element essencial per explicar la seva funció social i les seves possibilitats d’èxit. Aplegar ambdós elements assenyala una fita qualitativa en la historiografia d’aquestes qüestions a Catalunya i marca un model a seguir. La inclusió en el llibre d’un CD amb diferents enregistraments visualitza perfectament aquesta doble aproximació i fa més conscient el lector/oient de l’obra les moltes possibilitats d’una cançó com Els Segadors. Tot plegat, s’estudia a través d’una adequada conceptualització -provinent en bona mesura d’una lectura crítica de l’obra de Joan Lluís Marfany sobre el catalanisme finisecular- i situació en un context internacional. Des d’aquesta perspectiva, Els Segadors es poden entendre raonablement com un més dels múltiples processos d’invenció de tradicions de l’Europa vuit-centista.

En vaig fer la ressenya a L’Avenç: Genís Barnosell, “Els Segadors, de cançó a himne”, L’Avenç, 374 (desembre 2011), pp.66-67

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en L'AVENÇ i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Els segadors, de cançó a himne

  1. Retroenllaç: Els segadors, el documental | Història! Bloc de Genís Barnosell

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s