Les relacions perilloses: història i política en Jaume Vicens

Dos llibres editats per Quaderns Crema són molt interessants per entendre les relacions que hi ha en l’obra de Jaume Vicens Vives entre la història i la política. Un és Jaume Vicens, Espanya contemporània (1814-1953), que recull, amb edició de Miquel Àngel Marín Gelabert, els textos que Vicens va publicar en una obra col·lectiva que portava per títol L’Europe du XIXe et du XXe siècle. Problèmes et interprétations historiques. Una obra que,

esponsoritzada pel Consell d’Europa, volia ser una primera història “oficial” del vell continent en la qual les narratives nacionals se subordinessin subtilment a problemàtiques de més gran abast.

i que es diferenciava d’altres obres de Vicens per “l’absoluta sinceritat” amb què estava redactada, gràcies al fet que la censura no hi podia intervenir. Marín l’ha comparat, efectivament, a altres obres de Vicens i la comparació és molt instructiva.

L’altra obra és Glòria Soler i Cristina Gatell, Amb el corrent de proa. Les vides polítiques de Jaume Vicens Vives, i analitza la vessant política del gran historiador.

Ara, aquesta vessant política -fonamental, segons se sol acceptar per entendre el Vicens historiador- compta amb una anàlisi detallada i eficaç que aporta molta llum sobre qüestions que no disposaven de prou estudis.

És, efectivament, un llibre molt ric en detalls i que, gràcies a la documentació que aporta permet repensar Vicens i els límits de la seva obra, fins i tot més enllà del que les autores assenyalant explícitament

Al mateix temps, la riquesa de la documentació del llibre suggereix línies d’investigació i de reflexió que les autores no han seguit. La principal, crec jo, és que per a maniobrar entre les famílies del règim calia formar part, d’alguna manera, del règim. I que formant-ne part, hom contribuïa a reproduir-lo. D’aquí que caldria preguntar-se no només què oposava Vicens al franquisme sinó també què hi tingué en comú, més encara si tenim en compte la decisió conscient de l’historiador de quedar-se a Espanya, tot baixant del camió que, en canvi, portà el seu cunyat Frederic Rahola a l’exili.

Tot això, i més, a la ressenya de L’Avenç: Genís Barnosell, “Les relacions perilloses: història i política en Jaume Vicens”, L’Avenç, 383 (octubre 2012), pp.60-63

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en L'AVENÇ i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s