Napoleó

Ben pocs homes deuen haver atret tant l’atenció com Napoleó Bonaparte, nascut el 1769 a la Còrsega acabada d’annexionar, en el si d’una família pro-francesa, noble i amb recursos notables en el context de l’illa però molt menys benestant que les del continent. Va ingressar amb 10 anys a l’Acadèmia Reial Militar de Brienne-le-Château i a l’Acadèmia Militar de París el 1784, i un any més tard es va dirigir al seu primer destí: un regiment d’artilleria. En aquests anys de formació no sembla que destaqués en res. Més aviat indiferent als inicis de la Revolució, va abraçar el jacobinisme i, gràcies a la seva actuació durant el setge de Toulon va ascendir ràpidament a capità i a general de brigada (febrer de 1794). La derrota dels jacobins el va fer caure en desgràcia i no es va reincorporar al servei fins la crisi d’octubre de 1795, quan la Convenció Termidoriana es va veure assetjada per la revolta reialista. La decisiva actuació del general va contribuir a salvar la Convenció (que esdevindria el primer Directori), va ser ascendit a general de divisió i se li va concedir la responsabilitat de mantenir l’ordre a la capital. A partir d’aquí, la seva ascensió va ser impressionant. Entre agost de 1796 i febrer de 1797 va derrotar austríacs i sards al nord d’Itàlia i a inicis d’abril amenaçava Viena, que firmava l’armistici poc després. Una hàbil propaganda incrementà la seva popularitat, mentre feia i desfeia al nord d’Itàlia sense fer cas de París. El 1798 convencia el Directori per conquerir Egipte, una aventura els resultats mediocres de la qual no entelaren la seva creixent influència. El 18 de Brumari de l’any VIII (novembre de 1799), un cop d’estat donava el poder a tres “cònsuls”: Sieyès, Ducos i Bonaparte. L’agost de 1802 era nomenat cònsul vitalici. El maig de 1804, emperador. Portaria la influència de França des de Cadis a Moscou, i mantindria en suspens a totes les potències europees fins que aquestes aconseguirien derrotar-lo a Leipzig en la coneguda com la batalla de les nacions en què 335.000 soldats de la Sisena Coalició derrotaren els 190.000 de l’emperador. Confinat a Elba, tornaria el març de 1815 fins a la seva derrota definitiva a Waterloo a mans de la Setena Coalició. El balanç de morts i desapareguts, civils i militars, entre 1792 i 1815 se situa entre els 3 i els 7 milions.

Ara Editorial Crítica publica una obra mestre sobre Napoleó: Jean Tulard, Napoleón, Barcelona, Crítica, 2012. La ressenya, a L’Avenç del mes de març: Genís Barnosell, “Napoleó, el ‘gran capità'”, L’Avenç, 388, març 2013, p.60-62

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en L'AVENÇ i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s