Viatge literari al Port de la Selva (1920-1970)

On? El Port de la Selva (Alt Empordà)
Què? un viatge literari
Quan? a la primera meitat del segle XX
Alguna menció especial? forma part de la recreació literària de l’Empordà.

El Port de la Selva era una petita població d’uns 1.500 habitants quan va ser descoberta literàriament a començaments dels segle XX (ara, tanmateix, la seva població, segons padró municipal, no arriba a 1.000).

Alexandre Plana en fou, probablement el descobridor. El 1928, a la revista D’ací d’allà en diria:

Terra dura, aquesta, i una mica apretada, no pas de pell baldera. L’escorç de les muntanyes es retalla clar com un vidre, sense que l’esborri i afini la tofa dels pins. L’arbre és aquí un element tan secundari que gairebé no es veu. Les capes d’oliveres i les clapes de vinyes no donen forma a aquestes muntanyes. Li donen color i li matisen la llum (…) Per la força del vent l’aire hi guanya una transparència aguda, i els més imperceptibles matisos del verd i del rosa pugen a flor de terra (…) La mar regolfa en una anella oberta de muntanyes. Amb elles el Pirineu s’enfonsa en l’aigua (…) [El poble és] una llarga filera de cases blanques arran d’aigua, amb l’església que sembla una casa més alta tot just que les altres (D’ací d’allà, febrer de 1928)

Port_de_la_Selva_dacidalla01

El Port de la Selva a D’ací d’allà

Port_de_la_Selva_literatura_segarra_crv

Cançons de rem i de vela a Les ales esteses – col·lecció popular. La primera edició, en una altra col·lecció, havia sigut el 1923

Abans d’aquesta declaració, Josep M. de Sagarra ja havia publicat les seves Cançons de rem i de vela, inspirades en gran mesura en el paisatge del Port de la Selva. El verd de les vinyes (malgrat la fil·loxera que a finals del segle XIX nhavia matat moltes)

Vinyes verdes vora el mar / ara que el vent no remuga, / us feu més verdes i encar / teniu la fulla poruga, / vinyes verdes vora el mar.

Vinyes verdes del coster, sou més fines que la userda. / Verd vora el blau mariner / vinyes amb la fruita verda, / vinyes verdes del coster.

La idealització del poblet, tot blanc:

Des del llagut es veu el poblefranc, / ara que el sol hi bat de cara; / es veu el poble tot pintat de blanc, / ara que el sol no el desempara

I darrera el pujol fet de graons, / vestit de vinya retallada i neta, / el poble ran de blau, la vinya al fons / i al cel un xiscle d’oreneta.

Des del llagut es veu tot petitet; / els mariners són com un cap d’agulla; / la campana sospira molt baixet / i cada cep sembla una fulla

Josep Pla, però, era més escèptic:

En el país no hi ha arbres. La manca de pins em fa veure la terra pelada i una mica buida, com si m’anés gran. La verdor prima de les vinyes, els colors cendres de la terra, em fan l’efecte de trobar-me davant d’un paisatge convalescent, sense sang, afinat. Trobo una ossada enorme, sobre una pell groga i pàl·lida, com si l’haguessin xuclada (La Nau, 22/11/1927)

I la guerra civil va colpir el poble. Ho explicava el metge Moisès Broggi:

La primera vegada que hi vaig anar em féu un efecte deplorable. Era l’any 1940 i s’hi veien els efectes de la guerra amb tota la seva cruesa, amb moltes cases enderrocades totalment o parcialment i amb les façanes despintades. Aleshores el poble es veia bastant deshabitat

Quan a partir de la dècada de 1950 i, sobretot, de la de 1960, el turisme reneixi després dels impulsos inicials, J.V.Foix en seria testimoni, aquí, amb prou humor:

– Amarra amb compte, som molts! / Baixen infants, jocs de balses, / almiralls tretes les calces, / i fem poble a l’Aiguadolç. / Para-sols, barnussos, bosses, / minyons que neden a coces, / gent que dorm i, no botzinis, / tres casades amb biquinis / i els marits amb barbes rosses. / Qui té calor fa ganyotes, / i, qui vol, pesca garotes.

Mar_de_tots_GuardiolaMolts més textos com aquests, i sobre tot el Cap de Creus al llibre de Carles-Jordi Guardiola, Mar de tots. Viatge literari pel Cap de Creus, publicat a la imprescindible Col·lecció Josep Pla, dirigida per Lluís Muntada, de la Diputació de Girona (2013)

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s