La transició espanyola a la democràcia: “ni modèlica ni immodèlica”

En el marc d’una nova revista digital d’accés obert que porta per nom Franquisme & Transició, Pere Ysàs (UAB) fa una ressenya de la bibliografia disponible sobre la Transició espanyola a la democràcia. Crec que cal retenir-ne algunes idees com a aportació interessant a un debat que no s’acaba:

suarezgonzalez“Sobre la presència de la transició en el debat públic es manté la divergència radical entre dues explicacions que, tanmateix, comparteixen bona part de l’argumentació bàsica: la de l’èxit del canvi polític conduït per una part del reformisme franquista, i la que, reforçada i ampliada en els darrers anys, considera la transició com la font de tots o de gairebé tots els mals del nostre passat immediat i del present”, pèrò la recerca permet una aproximació prou diferent a les “visions simplistes” que “han conformat la visió de la transició en sectors extensos de la societat”.

Una primera idea important és que el franquisme estava en crisi. Sobre aquest fet, és impossible minimitzar la importància de la mobilització social (que, per exemple, va portar la universitat franquista “a les portes del col·lapse” o “va trencar l’ordre laboral” vigent, però, al mateix temps,  si “la mobilització va contribuir decisivament a la crisi de la dictadura, (…) mai no va assolir l’extensió i la intensitat per portar-la a la fallida” a causa de la vigència de la repressió i d’una estesa passivitat social que va limitar l’abast d’aquesta mobilització que, per altra banda, es trobava lluny de ser homogènia. Al mateix temps, cal tenir en compte que el franquisme mai no va ser monolític i Ysàs considera insostenible la idea que la transició fou “una operació dissenyada i executada des de les institucions franquistes per arribar a la democràcia configurada en la Constitució de 1978 (idea que s’ha defensat des de la dreta -considerant a aquells franquistes els veritables artífexs de la democràcia) i des de l’esquerra (considerant a la democràcia imposada, i per tant, limitada). El personal polític franquista volia la continuació del règim i els “aperturistes” el que volien és que funcionés millor, adaptat als temps. En aquest context, la situació del règim esdevingué més inestable: “el deteriorament de la salut de Franco, ’impacte de la crisi econòmica internacional, la intensificació de la conflictivitat social i de l’acció de l’oposició, l’augment de la violència terrorista, la crisi del Sahara. En aquest escenari les divisions internes van convertir-se en autèntiques fractures”.

vagaseat

Vaga a la SEAT

Una segona idea és que el procés real de canvi fou molt complex. El continuisme estricte esdevingué impossible pel context internacional. El reformisme volia reformar el règim no canviar-lo per una democràcia a l’estil europeu ( i això és vàlid tant pel govern Carlos Arias com pel de Suárez de juliol de 1976). La mobilització política i el fracàs en atraure a qualsevol grup de l’oposició va impossibilitar aquesta opció, i va convèncer Suárez (2n govern) de dur a terme una acció política “més audaç”, que es va concretar en una Llei per a la Reforma Política que no implicava unes eleccions lliures i que es feia en un moment en què la major part de l’oposició encara era il·legal. A inicis de 1977 la situació encara era oberta del tot i per a guanyar legitimitat Suárez es veié obligat a satisfer algunes exigències de l’oposició: “Malgrat l’exercici efectiu de moltes llibertats, la democràcia era encara inexistent quan es van celebrar les eleccions el 15 de juny de 1977. Tanmateix, el resultat va expressar amb notable fidelitat la voluntat popular. La composició de les noves cambres va determinar la nova etapa en el procés de canvi polític. El fracàs d’aquells que no volien anar més enllà de les reformes —Aliança Popular—, l’elevada representació assolida pel conjunt de les formacions rupturistes —PSOE, PCE, CDC, PNB i altres— i la victòria curta de l’heterogènia coalició UCD van determinar dos qüestions essencials: les Corts es convertirien en constituents malgrat que no havien estat convocades amb aquest caràcter. I, ara sí, s’obriria una política d’acords, de consens, molt més per necessitat que per voluntat, tot i que després de la necessitat se’n faria virtut (…) S’obria un procés constituent, rebutjat per AP, que no seguiria el full de ruta governamental inicial, que consistia en una comissió d’experts que havia d’elaborar un avantprojecte de Constitució, que, en canvi, coincidia fonamentalment amb la proposta de l’oposició democràtica”. Sobre AP en concret: “entre les moltes paradoxes del procés de transició, hi ha la de la conversió de Manuel Fraga, per causa de la seva participació a la ponència constitucional, en un dels «pares» d’una Constitució que el seu grup polític no volia fer i que la meitat dels seus diputats no va votar a favor”

set77

11 de setembre de 1977

Sobre la Constitució resultant: “En diversos moments la tensió va assolir graus elevats, i fins i tot va perillar l’acord bàsic. I, contràriament a moltes afirmacions fetes sense cap fonamentació, en el debat constituent va discutir-se lliurement de tot: de la monarquia, de la república, dels drets i llibertats, de les nacionalitats, de l’autodeterminació, i també de la guerra civil i del franquisme (…) Això no vol dir que no existissin condicionaments i pressions importants de diversa procedència, però la realitat del procés constituent està en oberta contradicció amb les explicacions que només parlen d’imposicions, renúncies i silencis (…) El text constitucional va ser, finalment, fruit d’una determinada correlació de forces”

I és que -això ho afegeixo jo- les majories d’aquesta correlació de forces potser estaven més d’acord en determinades qüestions del que semblava.

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La transició espanyola a la democràcia: “ni modèlica ni immodèlica”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s