Enquestes sobre la independència: 8tv (6/2/2014) i La Vanguardia (7/2/2014)

L’enquesta que han donat a conèixer 8tv i La Vanguardia sobre la possible consulta a celebrar a Catalunya el 9N és prou interessant per a comentar-ne alguns aspectes.

Diguem en primer lloc els resultats fonamentals, que són els següents:

A la primera pregunta, Vol que Catalunya sigui un estat?

Sí 48,1%; No 24,4%; no es posiciona 27,5%

A la segona pregunta (només per als que han votat Sí a la primera), Vol que aquest estat sigui independent?

Sí 84,7%; No 8%; no es posiciona 7,3%

L’enquesta s’ha realitzat a 1.600 persones i, per tant, els resultats són prou rellevants.

Destaca, en primer lloc, que un nombre prou elevat de ciutadans tingui una decisió presa i sembli estar disposada a participar en la consulta (ja que els possibles abstencionistes s’han inclòs en el “no es posiciona”, segons s’ha dit al programa). Indica clarament que el tema és rellevant per a la ciutadania.

Al mateix temps cal dir que el nombre de “no es posiciona” és elevat i, per tant, el resultat és a hores d’ara incert. Ara bé, cal repetir que aquests “indecisos” inclouen l’abstenció. A Catalunya la major participació en unes eleccions es va assolir el 1977 (83,14%) i el 1982 (80,8%) i una enquesta anterior de La Vanguardia (si bé menys representativa) aventurava una participació del 86%, un percentatge que sembla molt difícil de superar*. Per tant, podem suposar una abstenció d’almenys el 14% i aleshores recalcular els resultats (lògicament, és més fàcil que s’abstingui algú que no té el vot definit que no pas algú que sí que li té):

Resultats a la primera pregunta amb una abstenció del 14%:

Sí 55,93%; No 28,37%; indecisos 15,69%

Lògicament el grup d’indecisos continua essent molt rellevant i això fa preveure una campanya llarga i dura, però la diferència entre les dues opcions Sí / No és clara a favor del Sí: una àmplia majoria dels catalans que anirien a votar ho farien per un canvi en la situació de Catalunya

A partir d’aquí, la veritat és que ningú no sap com interpretar els resultats de la segona pregunta. Jo crec que hi ha dues opcions.

Una és interpretar els resultats de la segona pregunta com una segona volta. Ho sigui, quedant clar que la majoria vol un “estat” per a Catalunya, vol que aquest estat sigui independent? I la independència guanya per àmplia majoria:

Sí 84,7%; No 8%; indecisos 7,3%

Aquesta és la interpretació més d’acord amb el que diuen els promotors de la consulta que alhora s’han esforçat per introduir dues preguntes, ben explícitament en el cas d’ICV que parla d’un front comú de federalistes i independentistes contra l’estatus quo (i crec que també és la conclusió lògica d’Unió si hem de prendre seriosament la seva aposta per una confederació). Des d’aquests punts de vista no té cap sentit que el vot per a anar “més enllà” de l’estatus quo se sumi a l’status quo i a les seves regles. El resultat de la consulta, per tant, és una majoria suficient a favor de la independència. El SíNo se suma al Sí en la seva voluntat de superar la realitat actual.

Una altra interpretació és la que fa La Vanguardia (tant el propi diari en la presentació de les dades com el seu director a 8tv) que és desgranar les diverses opcions i comprovar si la independència és majoritària o no (% sobre els vots vàlids):

indecisos 15,69%; SíSí 47,3%; dubte entre SíSí i SíNo 4%; Sí No 4,06%; No 28,37%

Aleshores continua essent cert que el nombre d’indecisos pot fer variar prou les coses, es poden fer crides al govern espanyol perquè “faci alguna cosa”, però constatem que la independència, de moment, no té un suport majoritari entre els catalans (i per tant no es pot dur a terme, encara que sigui l’opció més nombrosa). En definitiva el SíNo (per molt que expresi una ruptura amb l’status quo), se suma al No. Aquesta, com he dit, és la interpretació de La Vanguardia, és la interpretació del PSC (el document de Granada diu que “quizás el problema más grave surgido en estos últimos meses, en el desarrollo de nuestro modelo autonómico, sea la ruptura del nacionalismo catalán con el marco estatutario y constitucional y su apuesta por la independencia de Cataluña”) i, en general de la premsa espanyola (el titular ahir de El País davant de l’aposta flamenca per la confederació era “Flandes renuncia a la independencia” no pas que vol una reestructuració radical de l’estat). En definitiva, des d’aquesta perspectiva, allò fonamental és conservar el marc espanyol i després, dins d’aquest, portar a terme o no una o altra reforma, sigui aquesta del tipus que sigui, o dit de forma més popular, ja veurem què surt, sempre dins de les regles estrictes de l’status quo, que, per descomptat, limiten dràsticament els canvis a fer. Fin si tot així, però, el SíSí està ben a prop de superar el 50%

Les dues interpretacions són, per descomptat, totalment legítimes. Desgranar el vot és també molt indicatiu de la correlació de forces en un moment determinat. El que seria imperdonable, però, és que anéssim a votar sense saber com serà interpretat el nostre vot. De fet, crec que és aquesta indeterminació el que fa que la resposta SíNo tingui tant poc suport: és que a hores d’ara ningú sap què vol dir exactament.

*en un altre moment de la notícia que La Vanguardia va publicar al desembre es deia que la participació seria del 72%; amb aquesta abstenció, la victòria del Sí seria aclaparadora.

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s