Keynes

Keynes ha estat un dels economistes fonamentals del segle XX, i l’anàlisi de la seva vida i de la seva obra resulten imprescindibles tant per a comprendre aquell segle com per imaginar móns futurs. A aquesta tasca ha dedicat bona part de la seva vida Robert Skidelsky, autor d’una monumental biografia en tres volums, que el 2003 va sintetitzar en un de sol que portava per títol John Maynard Keines, 1883-1946. Economist, Philosopher, Statesman. Ara RBA l’ha traduït al castellà: Robert Skidelsky, John Maynard Keynes, Barcelona, RBA, 2013

keynesskidelsky01La biografia de Skidelsky aporta un conjunt enorme de dades i una reflexió explícita sobre les relacions entre biografia, història i economia. L’autor destaca, en primer lloc, la importància de les idees sobre la dinàmica històrica. En segon lloc, la importància del coneixement dels “estats mentals i de les circumstàncies” que rodejaren la creació de la teoria de Keynes per explicar “com arribà a veure el món d’una determinada manera” i no d’una altra. D’aquí l’atenció dedicada a la vida personal del biografiat i a la seva relació de parella i casament amb Lydia Lopokova, nou anys més jove que ell, i que féu a Keynes més “mundà, en el sentit de sentir-se més a gust en el món”, fet que “no era res dolent, si la seva missió era salvar aquest món”. I és que “el matrimoni suavitzà la seva aspror, amplià les seves simpaties, el féu més ‘humà’, menys despiatadament brillant” i li “proporcionà la seguretat física i emocional per a construir el futur” (p.503) -qualitats, totes elles, que serien prou importants en els llargs debats que arribaria a tenir per difondre les seves idees. En tercer lloc, diu l’autor, les raons de l’èxit de les teories de Keynes pertanyen al domini de la història i no al de l’economia -i a aquesta qüestió es dediquen moltes pàgines al llarg del llibre. “Per a comprendre la ‘teologia’ de Keynes y la dels antikeynesians és necessari saber d’economia”, diu Skidelsky -i aquí segur que les ressenyes dels economistes trobaran molt a dir. Tanmateix, “per a mantenir la distància necessària de la teologia és necessari un fort sentit històric”. I, així, si l’autor confessa sentir-se “atònit” per l’escassa comprensió dels arguments econòmics que demostren “la majoria dels meus col·legues historiadors”, es confessa “igualment sorprès de quin poc sentit de les fonts d’acció i la vida de les societats tenen la majoria dels economistes” (p.27).

keynesskidelsky02Skidelsky és també autor d’un altre llibre sobre Keynes que acaba de publicar editorial Crítica: Robert Skidelsky, El regreso de Keynes, Barcelona, Crítica, 2013 (en rústica; en tapa dura, 2009). És un llibre de moltes menys pàgines que no vol resumir el precedent sinó que té un objectiu ben diferent: descriure la crisi present i escatir què hi ha d’útil en Keynes per a resoldre-la. En definitiva, què resta de l’estructura central del keynesianisme que ha de ser (re)incorporat a la nostra visió de l’economia.

Els he ressenyat tots dos a L’Avenç: Genís Barnosell, “El retorn de Maynard Keynes”, L’Avenç, 399, març 2014

Aquesta ressenya es troba a L’Avenç del mes de març de 2014, on, a més, hi trobareu:

LAvenç399L’actualitat dels arxius ocupa un lloc destacat en aquest número, amb un text de l’historiador Borja de Riquer sobre la relació entre arxius, poder i identitat, i amb una reflexió de l’Associació d’Arxivers sobre l’adquisició de part d’un fons editorial d’Esther Tusquets. L’entrevista del mes és amb el constitucionalista sevillà Javier Pérez Royo, on es fa un repàs crític a la Transició i als problemes que va deixar pendents la Constitució del 1978, així com una consideració sobre el paper d’Andalusia en la configuració de l’Estat de les Autonomies. Marc Andreu continua el seu itinerari per les ‘ciutats invisibles’ de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb la Zona Franca i el record de Paco Candel com a escenari. Pere Antoni Pons dibuixa el perfil de Marc Pastor, un mosso d’esquadra que escriu novel·la negra. Genís Barnosell analitza l’actualitat de Maynard Keynes a la llum de la biografia clàssica de Robert Skidelsky. I les seccions habituals de cada mes, amb ressenyes sobre Italo Calvino, Basilio Martín Patino, Vicenç Pagès Jordà i Marta Rojals.

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en L'AVENÇ i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Keynes

  1. Retroenllaç: Libros de historia #SantJordi2015 #DíadelLibro | Història! Bloc de Genís Barnosell

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s