El Delta de l’Ebre

DeltaEbre03

Barraca típica del delta (foto:GB)

On? Delta de l’Ebre (Baix Ebre i Montsià)
Què? Conjunt del Delta i Parc Natural del Delta de l’Ebre, 
Quan? Delta format fa 3.000 / 5.000 anys; conreu de l’arròs a partir del segle XIX
Alguna menció especial? indispensable per als observadors d’aus; amenaçat per la manca de sediments i el baix cabal de l’Ebre

El Delta de l’Ebre és el tercer delta més extens de la Mediterrània, amb uns 320 km2, que penetra fins 25 km mar endins. Format amb l’aportació de materials sedimentaris del riu Ebre, la construcció d’embassaments riu amunt n’ha reduït dràsticament l’aportació, amb el resultat que avui està en regressió. Si se’n limita el cabal, a més, se n’afavoreix la salinització, ja que l’aigua del mar penetra en el subsòl. El Parc Natural del Delta de l’Ebre ocupa bàsicament el seu litoral, amb una superfície de 8.445 ha en l’àmbit terrestre, a més de 564 ha en l’àmbit marí. En conjunt el Delta és un ambient fortament humanitzat, fet que no treu que tingui una enorme importància natural.

En el conjunt del Delta els arrossars, amb la xarxa de canals i camins, constitueixen sens dubte l’àmbit natural més extens, assolint més de 20.000 ha. S’hi produeix gairebé tot l’arròs de Catalunya i una cinquena part del total espanyol. Gaudeix d’una Denominació d’origen protegida i es ven sota diferents denominacions comercials. Malgrat que només una part de la producció és ecològica, el Delta constitueix també una zona d’alimentació i repòs fonamental per a infinitat d’aus. Aquest ambient es va constituir a partir del segle XIX, quan es va anar estenent el conreu de l’arròs:

DeltaEbre02

Arrossars i canals dibuixen la geografia del Delta (foto GB)

En l’època feudal, les terres del Delta eren bàsicament propietat de tres institucions: la corona (per conquesta als musulmans), els municipis (que tenien ermots o pastures comunals) i, finalment, l’església o els ordes religiosos i militars (que rebien terres de la monarquia). Les terres del Delta, però, a causa de la seva baixa rendibilitat i la por a la pirateria, no despertaren gaire interès fins que, a mitjan segle XVIII, se’n començà a explotar l’herba fada o barrella (Salsola soda), de la qual s’obtenia la sosa per a la indústria del sabó i del vidre i també la regalèssia (Glycyrrhiza glabra). A poc a poc, al delta s’anà instal·lant una població de saliners, treballadors de la barrella, pescadors, patrons de vaixells i pastors. A partir de 1719, la terra que era patrimoni reial començà a ser cedida a qui la conreés de manera regular però fins a la primera meitat del segle XIX, la pesca a l’hivern i la salinada a l’estiu continuaren essent les activitats principals. La revolució liberal i la desamortització féu que moltes de les terres fossin adquirides per la burgesia industrial i comercial urbana, poc identificada amb l’agricultura, però promotora dels primers intents de cultivar l’arròs. L’obertura del canal de la riba dreta de l’Ebre (1860) i de l’esquerra (1912) i la construcció d’una àmplia xarxa de canal i sèquies permeteren la irrigació de grans extensions i l’extensió definitiva del conreu de l’arròs (adaptat de l’Atles ambiental de la Mediterrània).

Al seu torn, l’àmbit del Parc protegeix, en primer lloc, diverses llacunes, diverses pel que fa al grau de salinitat i la vegetació, la més important de les quals és l’Encanyissada, que és la més gran de Catalunya. En aquest sector s’hi troba també la Casa de Fusta, que, a més d’observatoris per a les aus, inclou un museu sobre els ambients del Delta del qual destaca la seva col·lecció ornitològica.

Cal destacar, finalment, l’àmbit de les platges i els sorrals, amb una flora molt adaptada a l’àmbit sorrenc i a la salinitat. Cap a l’interior, les platges esdevenen sovint zones de matollar i erms, també molt salins. Com he assenyalat, una zona marítima també està protegida, amb unes aigües molt riques en nutrients.

Sobre les formes de vida humana al Delta són molt interessants tant l’Ecomuseu Delte de l’Ebre, a Deltebre, com el Centre d’Interpretació de les barraques del Delta, a Sant Jaume d’Enveja, i, amb un àmbit territorial més ampli, és de visita obligada el Museu de les Terres de l’Ebre, a Amposta. També hi ha oficines de turisme a L’AmpollaAmposta i Sant Carles de la Ràpita.

DeltaEbre01

Mapa: Generalitat de Catalunya

(clica per ampliar el mapa)

Més informació:

Parc Natural del Delta de l’Ebre

Sobre el nou Pla Hidrològic del govern espanyol i el cabal de l’Ebre: “Aprovat el PHN, amb menys cabal per al Delta de l’Ebre” (Vilaweb, 28/2/2014)

El pla fixa el cabal mínim que ha de tenir el riu en diversos trams. A l’altura de Tortosa és previst que sigui de cent metres cúbics per segon. Tant la Generalitat com la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) consideren ‘insuficient’ aquest règim de cabals per garantir la supervivència del tram final del riu i del delta.

Advertisements

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s