Les primeres feministes: Mary Wollstonecraft (1759-1797)

D’una família de classe mitja vinguda a menys i amb problemes de violència domèstica. Va patir en pròpia carn els aspectes més obscurs del matrimoni purità i el model de dama decent que implicava (casada, religiosa, fidel, dedicada a la família i la seva educació moral, discreta… en un matrimoni entès com una estructura jeràrquica però dedicada al bé comú) i alhora, a causa de la desastrosa gestió que del patrimoni familiar va fer el seu pare, va veure eliminades –per l’absència de dot- les possibilitats d’ascens social gràcies a un bon matrimoni –amb això només li quedava dedicar-se a dama de companyia, institutriu o mestra, feines, totes, que va exercir. Davant d’aquest panorama, el paper reservat a les dones era el de la resignació i la submissió. Wollstonecraft, va ser, en canvi, un exemple de revolta, de manera que, després de múltiples vicissituds, va acabar dins del cercle de dissidents (protestants no membres de l’església oficial) i radical de Richard Price (l’autor del sermó que va portar Burke a escriure les seves Reflexions…).

Era un context de cristianisme racional (negaven per exemple la divinitat de Crist); de radicalisme polític; de creença en la perfectibilitat humana a través de l’educació, l’esforç, la sobrietat i l’autocontrol individual. Molt menys radicals en l’àmbit domèstic, però molt actius en l’educació de les nenes. En aquest context, Wollstonecraft es va enfrontar a una de les “paradoxes” liberals;

  • per una banda, el caràcter abstracte de l’ideari liberal i l·lustrat obria la porta a la igualtat entre els sexes

  • per l’altra, la separació entre l’esfera pública i la privada s’havia establert sobre línies molt connotades genèricament que definien la identitat masculina prioritàriament a través d’allò públic i la femenina prioritàriament a través d’allò privat: construcció d’un genèric femení caracteritzat per la privacitat, la subordinació a l’home i una “natura” lligada als sentiments, a la subjectivitat, a la intuïció i no pas a la raó (àngel domèstic).

La primera obra política de Wollstonecraft va ser contra les Reflexions… de Burke (Vindicació dels drets de l’home, 1790) i en ella ja es va adonar que l’assalt a la tradició de Burke no era complet sense una reconsideració del paper de la dona en la societat. A aquesta tasca va dedicar la Vindicació dels drets de la dona (1792), en un context, per tant, de radicalisme, de crítica a la tradició de Burke com a societat que donava un paper subordinat a la majoria de la població, i de defensa d’una societat liberal de petits productors independents. Va anar també a França i va ser una girondina i va defensar-la tota la vida, justificant –a diferència de molts dels cercles radicals anglesos- l’ús de la violència en circumstàncies extremes.

La seva obra Vindicació dels drets de la dona (1792) estava dedicada sobretot al paper de la dona en la societat i també, però deduït del primer, la defensa que calia garantir, socialment i legal, la independència de les dones i el seu accés als mecanismes de representació política. Obra dedicada, sobretot, a les classes mitges.

Contra el model evangèlic de la dona com a esposa i mare i contra les “negligents i luxurioses dones de l’aristocràcia”, Wollstonecraft defensà el paper de la dona com a mare però també com un ésser amb el dret de desenvolupar les seves facultats:

  • negà que hagués distincions naturals entre les capacitats i funcions dels homes i de les dones

  • amb això la dona deixava d’identificar-se només com a esposa i mare i li permetia afirmar que la subordinació de les dones era tant injustificable com les de rang, privilegi o classe

  • i igualment podia afirmar que les diferències de valor i de funció que s’atribuïen als sexes eren socialment i culturalment construïdes; i que calia una nova educació que permetés a les dones de desenvolupar-se, la qual cosa implicava una dràstica revisió de les convencions socials de l’època.

Tot això ho feia des de la tradició dissident, la tradició del racionalisme il·lustrat i des d’una lectura de l’Humanisme cívic de Rousseau. Tot això li va permetre, per una banda, un qüestionament decisiu de les convencions socials de l’època, però, alhora, va ser un qüestionament amb determinades contradiccions.

  • Molt bona part de la argumentació es basava en el principi liberal de l’individu autònom i independent, tant que no va proposar cap forma d’acció col·lectiva de les dones.

  • Usant el llenguatge radical, liberal en definitiva, estava usant un llenguatge profundament esbiaixat des d’un punt de vista masculí: el concepte de ciutadania era profundament genèric, de manera que en usar-lo Wollstonecraft oscil·là entre la recerca d’un punt de vista sexual neutre, la idealització d’allò masculí (ser com els homes) i la recerca d’un espai propi especifícament femení → reflexió contra la societat i en part també contra el propi jo o contra el model de dona heretat i amb el qual s’havia identificat: aquesta reflexió l’obligava també a reflexionar sobre la pròpia identitat.

  • La seva reflexió partia en bona mesura de Rousseau (al qual admirava) i també fou una reacció contra Rousseau: per Rousseau, la superioritat natural de l’home es compensa per la seva dependència sensual envers la dona. Una llei immutble de la natura porta la dona a cultivar els seus encants físics (bellesa, dolçor, passivitat) en la mesura que aquests són la seva única font de poder. Per Wollstonecraft això converteix les dones en ésser envilits, mestres de les aparences i dels enganys (La Mme de Merteuil de Les relacions perilloses). Wollstonecraft criticarà l’amor romàntic com un amor que implica desigualtat i negarà que la dona fos un mer objecte sexual –en algun moment, negant aixo, arribarà a negar la mateixa sexualitat femenina-.

L’obra va ser sorprenentment ben rebuda. Aquesta valoració no va sobreviure a la reacció contra la Revolució Francesa (mor el 1797): tant la seva obra com la seva vida (un intent de suicidi, uns amors amb un home casat, una filla il·legítima,…) van ser considerades un escàndol: a l’index de l’Anti-jacobin Review els noms de Wollstonecraft i “prostituta” es remetien mútuament –víctima, per tant, de les convencions socials que va combatre-.

Bibliografia: M. Wollstonecraft, Vindicación de los derechos de la mujer, Cátedra / Instituto de la mujer, 1994; introducció d’Isabel Burdiel

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s