Sant Jordi, patró de Catalunya: la història

Per a resseguir la història de Sant Jordi com a patró de Catalunya i, alhora, la seva festa amb les roses, és molt útil el llibre de Pere Anguera que es va publicar, pòstumament, el 2010: Pere Anguera, Sant Jordi, patró de Catalunya, Rafael Dalmau, editor, 2010 (dins de la seva sèrie dedicada als símbols catalans).

Si les quatre barres són un símbol antic de Catalunya, no hi ha dubte que també ho és Sant Jordi, la creu del qual ja es feia servir com a insígnia al segle XIII pel consell de la ciutat de Barcelona i al XIV pels reis de la casa de Barcelona. Fou al segle XIV que la devoció al sant avançà a Catalunya  i al XV, poc després de construir-se la capella que li és dedicada al palau de la Generalitat, aquesta va demanar a les Corts que el seu dia es declarés festiu, fet que s’assolí a mitjans de segle. La Generalitat celebrà la diada de forma solemne als segles XVI i XVII. Al segle XVIII la celebració es dividia entre una celebració estamental més aviat rutinària i una diada popular al voltant de les roses, en una dualitat que es mantindria al llarg del segle XIX.

A la dècada de 1880 la celebració començà a ser impulsada amb finalitats catalanistes, primer per l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i després per moltes altres entitats. Contra el que podria semblar, foren grups tant religiosos com laics els que impulsaren la celebració, si bé els primers intentaren durant un temps impulsar el sant com a primer emblema de Catalunya. En aquest procés, el nom de Jordi es popularitzà i esdevingué “prototipus d’home paradigmàtic de la terra” (p.60). A començaments de segle, Sant Jordi ja era una metàfora ben estesa de les aspiracions catalanistes, i a la dècada de 1930 es trobava àmpliament difosa a molts sectors socials i polítics. El 1903 La Campana de Gràcia havia dibuixat un Sant Jordi amb gorra frígia en lloc de l’elm i el 1935 un grup de la CEDA de Reus li demanava al Sant que alliberés Catalunya d’ateus i separatistes. El caràcter popular de la festa en aquella dècada de 1930 sembla també ben testimoniat, i el 1930 s’escrivia que “el matí del dia de Sant Jordi és un dels dies més bonics i més barcelonins de l’any (…). Primavera, flors, roses, Sant Jordi” -la festa, però, no es limitava a Barcelona, sinó que n’hi ha testimonis a altres poblacions catalanes. A Girona, el Diario de Gerona explicava, referint-se a la festa de Sant Jordi de 1930 -deslliurada dels controls de la dictadura de Primo de Rivera dels anys anteriors- que a Barcelona s’havien vista a la Rambla “grandes muchedumbres” i que a Girona “la rambla era plena de gom a gom”.

Sobre Sant Jordi, no només a Catalunya, sinó al conjunt d’Europa, cal llegir de Stefano M. Cingolani, Sant Jordi. Una llegenda mil·lènaria, Barcelona, Editorial Base, 2014 (quan l’hagi llegit, el comentaré)

 

 

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s