La cultura catalana sota el franquisme

Dos bons llibres permeten acostar-se a les tribulacions que patí la cultura, i sobretot la cultura en català, a Catalunya i les Illes Balears entre el final de la Guerra Civil espanyola i la dècada de 1960. Un, coordinat per Carles Santacana porta per títol Entre el malson i l’oblit. L’impacte del franquisme en la cultura a Catalunya i les Balears (1839-1960) (editorial Afers). Un altre, coordinat per Jordi Larios, porta per títol La cara fosca de la cultura catalana. La col·laboració amb el feixisme i la dictadura franquista (Lleonard Muntaner, editor).

Llibres imprescindibles tots dos, que aporten l’anàlisi de sectors culturals com el teatre, grups polítics i econòmics (el republicanisme, l’església, els antics lligaires,…) i autors concrets (Villalonga, d’Ors, Pla, Dalí, …), així com de les estratègies del franquisme (tant dels mandarins oficials com dels seus subordinats a Catalunya i les Illes) envers la cultura catalana, que anaren des de l’intent de destrucció absoluta dels primers anys a l’intent de convertir-la en una particularitat localista, folclòrica, arcaica i rural, i el català en un vernacle útil només per a determinades tasques molt concretes, mentre que la cultura espanyola era la que havia de dialogar amb la cultura universal. I així, Verdaguer en versió prefabriana, el Balmes catòlic i escritor en castellà, o Prim, formaven part de la “auténtica Cataluña” en paraules de Ramón Serrano Suñer, de la veritable Catalunya que calia “restaurar” i apartar de la “falsa ruta” en paraules de Fernando Valls Taberner.

Els dedico una àmplia ressenya a L’Avenç: Genís Barnosell, “Cultura catalana i franquisme: el cost de la dictadura”, L’Avenç, 402, juny 2014 [pots comprar l’article aquí per 1 €].

I a més a més a L’Avenç d’aquest mes:

La universitat i el paper que tenen les humanitats en l’ensenyament superior és un tema recurrent en aquest número de L’Avenç: des de la preocupació expressada per Rafael Argullol sobre l’enclaustrament de la universitat, fins a les consideracions que fa, en l’entrevista d’aquest mes, la catedràtica de grec Eulàlia Vintró, a qui també hem preguntat per la seva trajectòria política. Dels universitaris a final dels anys 60 en parla l’article de Marta Vallverdú, que se centra en el desig d’emancipació dels estudiants del moment. Victòria Combalia recorda la trajectòria de Maria Lluïsa Borràs, una figura clau per a l’art contemporani a Catalunya, i les conseqüències de la seva participació en la “tancada de Montserrat” el 1970. Alan Yates ens presenta Els sots feréstecs de Raimon Casellas, que acaba de traduir a l’anglès, com una novel·la que converteix una geografia real en un “paisatge mental”. Gentil Puig es pregunta sobre les raons de l’ascens del Front National a França. La ‘ciutat invisible’ que visita aquest mes Marc Andreu és Ciutat Badia, i el ‘protagonista imminent’ de Pere Antoni Pons és l’editor Aniol Rafel. En les seccions habituals de cada mes, Simona Škrabec parla dels diaris de Blai Bonet, reeditats, i Genís Barnosell ressenya dos llibres col·lectius sobre el cost que la dictadura franquista va tenir per a la cultura catalana. Jordi Puntí clou el número amb una consideració sobre llibreries i editors.

[veure el sumari]

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en L'AVENÇ i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s