Naufragis al cap de Creus

En arribar a les aigües de cap de Creus ens trobàrem amb un mar desfet, arborat, duríssim, la navegació del qual, comparada amb la dels paratges del cap de Begur, desplaçava aquesta a un joc de criatures. Ens trobàrem, a més, amb el mestra de cara, entaulat amb una força violenta i implacable.

Així descrivia Josep Pla el mar del cap de Creus en el seu “Anàlisis d’uns naufragis” (Aigua de Mar, Obra completa II, Destino, 1969, p.437). Si l’objectiu dels pirates de El far de la fi del món és apagar el far i provocar, així, el naufragi dels vaixells per a saquejar-los després, en el mar del cap de Creus, fosc durant segles i sempre perillós fins i tot després de la construcció del far actual, s’han produït multitud de naufragis sense que cap pirata intervingués. Les restes dels vaixells enfonsats s’anomenen derelictes i són objecte d’investigació de l’arqueologia subaquàtica, que a Catalunya té un excel·lent exponent en el CASC.

Anem a parlar de naufragis al cap de Creus: el que sembla un vaixell ibèric enfonsat a finals del segle I aC, el Culip IV (un vaixell de càrrega romà del I dC), el Culip VI  del segle XIII, i dos vaixells del segle XVII.

El naufragi del Gran Pelikana i de l’Annunziata al segle XVII

El 22 de març de 1654, el Gran Pelikana -un vaixell d’Hamburg amb una càrrega de plata en massa i moneda- i l’Annunziata -de Gènova, amb tabac de Brasil, pebre i canyella entre altres mercaderies- van naufragar al Cap de Creus.

El Cap de Creus era descrit com un lloc conegut “por los muchos fracasos y perdidas de navíos y otras embarcaciones, que enfrente de dichas peñas han sucedido. Y suceden cada día.

Els naufragis van atreure l’atenció de “los naturales pescadores de Cadaqués, oficiales y soldados y a toda la demás gente de guerra de la guarnición de dicha villa, y a muchos de los paysanos cincurvezinos”, eclesiàstics, corsaris mallorquins, a més de soldats francesos i miquelets al servei de França -el context és l’immediatament posterior a la Guerra dels segadors i abans del Tractat dels Pirineus-. Tots plegats es van dedicar a saquejar les restes dels vaixells per apropiar-se de tot el que van poder -en una iniciativa que no devia ser ni la primera vegada que passava i que no seria la darrera.

Bibliografia

  • El cas ha estat ben estudiat per Pep Vila, La memòria sota el mar. El naufragi de l’Annunziata i la Gran Pelikana en aigües del Cap de Creus, Girona, Institut d’Estudis Gironins / Associació d’Estudis Rossellonesos, 2013

La_memoria_sota_el_mar

El Culip VI, del segle XIII

Enfonsat a cala Culip, probablement a finals d’un estiu de les darreries del segle XIII, es tracta d’un vaixell de 16-17 metres d’eslora i d’unes 40 tones de pes. Portava ceràmica comercial del nord d’Àfrica i es dirigia segurament a algun port del golf de Lleó.

És possible que fos construït a Cotlliure, aleshores pertanyent al regne de Mallorca, i mostra la importància del comerç mallorquí amb Àfrica, alhora que, molt possiblement, amb la mateixa Corona d’Aragó malgrat les tenses relacions existents aleshores.

Molt interessant d’aquestes restes és la seva possible restitució:

culipvi

Bibliografia

 

El Culip IV, un vaixell romà de càrrega enfonsat a finals del selge I dC

Fa gairebé 2.000 anys un petit vaixell de càrrega romà s’enfonsava a Cala Culip, molt a prop del far de Cap de Creus. El fet es va produir entre el 78 i el 82 dC i aquell vaixell, ara rebatejat com Culip IV, amb els seus 10 metres d’eslora, portava gairebé 5.000 litres d’oli de la Bètica envasat en unes 79 àmfores, gairebé 1.500 vasos de parets fines (també de la Bètica) i gairebé 3.000 vasos dels coneguts com a Terra Sigil·lata de la Graufesenque -un conegut centre productor de la Gàl·lia (avui Millau a Midi-Pyrénées) que exportava a tot l’imperi romà.

És molt possible que vingués de carregar a Narbona i que busqués aixopluc a Cala Culip a causa d’un temporal i que naufragués allà a causa de poca protecció que ofereix la cala davant del vent de Tramuntana.

La gran quantitat de ceràmica que es produïa i es comercialitzava, i de la qual el Culip IV és un bon exemple, mostra una societat, la romana, acostumada al consum de massa -un fet que els contemporanistes massa sovint només associem a temps recents.

Bibliografia

  • VVAA, Excavacions arqueològiques subaquàtiques a Cala Culip. 3. Culip IV: la Terra Sigil·lata decorada de la Graufesenque, Girona, CASC, 2001

El Cap de Vol, un vaixell ibèric enfonsat a finals del segle I aC al Port de la Selva

De 12 metres d’eslora (de llarg) i de quilla totalment plana respon a la tradició constructiva ibèrica. Es dedicava al comerç de cabotatge i gràcies a la seva quilla podia arribar a qualsevol platja i navegar per rius, de manera que les infraestructures portuàries necessàries eren mínimes. Devia portar unes 500 àmfores de vi, o sigui un màxim de 12.000 litres, i formava part del dens tràfec comercial que hi havia en aquesta zona de l’imperi romà. No va arribar al seu destí suposem que per causa d’un temporal de tramuntana. Aquest destí era amb tota probabilitat Narbona i almenys una part del vi procedia del Vallès.

(CASC)

(CASC)

Bibliografia:

 

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s