El 18S, a Escòcia i a la Gran Bretanya, guanyarà la democràcia

El 18 de setembre es produirà a Escòcia el referèndum d’independència que es va pactar al llarg de 2013 i que consistirà en la simple pregunta “Should Scotland be an independent country?” i a la qual es podrà respondre Sí o No. Durant tota la campanya electoral el No ha anat per davant del Sí (segons les enquestes) i hi continua anant, encara que el Sí se li ha acostat molt recentment. Tanmateix, per a nosaltres el resultat concret és absolutament irrellevant. Allò que és fonamental és que guanyi qui guanyi, haurà guanyat la democràcia.

Haurà guanyat la democràcia perquè discutida la continuïtat de la comunitat política actual, dos governs han sigut capaços d’arribar a un acord ràpid i simple que consisteix en dipositar la resposta en els propis ciutadans a través d’una votació -per descomptat, de posar-lo en mans d’aquells que discuteixen la seva continuïtat en el marc polític actual, els escocesos, que és a qui es pregunta si volen continuar sent britànics o no. Ningú no ha plantejat seriosament que hagin de ser tots els britànics els que hagin de decidir què volen ser els escocesos -com no es va plantejar al Quebec que ho haguessin de discutir tots els canadencs. I la campanya s’haurà desenvolupat en un clima pacífic, com qualsevol altra campanya, perquè tots els actors polítics implicats assumeixen la maduresa de la pròpia societat i la conveniència i legitimitat de la solució proposada.

Les diferències amb Espanya són abismals. Aquí, a la proposta d’una consulta semblant la resposta han sigut els insults i les amenaces per part de les institucions espanyoles i de la majoria dels partits polítics espanyols, inclosos aquells que a Catalunya en una situació com l’escocesa simplement farien campanya pel NO enlloc de dedicar-se a impedir que la consulta es pugui produir. Perquè la segona resposta ha sigut la d’una negativa rotunda a permetre la realització d’una consulta pactada (negativa amanida amb declaracions sobre que a una hipotètica votació qui hauria de votar serien tots els espanyols -dic només amanida perquè ningú té la més mínima intenció de permetre que es produeixi una consulta de cap mena). I una negativa que no és conjuntural sinó que compta amb un enorme recolzament parlamentari al Congrés i al Senat, de manera que no es pot comptar amb què un canvi de color del govern desbloquegi la situació. Negativa a votar, insults i amenaces han caracteritzat, doncs, la resposta espanyola a la proposta de votació, en contrast a la iniciativa britànica de celebrar un referèndum pactat.

Sobre les raons d’aquesta actitud, en parlarem un  altre dia, però en podem avançar algunes, tant de pràctiques com de teòriques. Entre les pràctiques, la fonamental és la por a perdre un referèndum com l’escocès. Entre les teòriques, la seva visió d’Espanya com a nació orgànica (una definició pròpia del segle XIX) i una concepció de la democràcia com a pur procediment.

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s