Totes les novetats sobre 1714 i la guerra de Successió

Aquest mes a L’Avenç, totes les novetats sobre la guerra de Successió i el desenllaç de 1714 (referència: Genís Barnosell, “La ruptura del 1714”, L’Avenç, 404, desembre 2014, p.52-55)

Hi trobareu una llista de novetats recents, en català i en castellà, i el comentari concret de tres llibres:

  • Joaquim Albareda i Joan Esculies, La guerra de 1714. La clau catalana d’un conflicte mundial, Barcelona, Pòrtic, 2013
  • Antoni Espino, Pàtria i llibertat. La Guerra de Successió a Catalunya, 1704-1714, Catarroja-Barcelona, Editorial Afers, 2013

  • Eduard Puig, La resistència catalana: Barcelona, 1713-1714, Vic, Eumo, 2014

La Generalitat i el Consell de Cent (que és la institució que havia assumit el lideratge de la lluita) van ser considerades extingides per Berwick mateix i substituïdes per la Nova Planta el 1716. Enlloc de les institucions catalanes, que segons Felip Vè deixaven als catalans “más Repúblicos que Parlamento alusivo a Ingleses”, s’instal·lava “un nou entramat jeràrquic, militaritzat i absolutista. A partir d’aquell moment el poder es concentraria en molt poques mans (aristocratització, venda de regidors, etc.), que aviat demostrarien la seva ineptitud, inevitable corrupció i voluntat de lucrar-se” (p.239). En definitiva, 1714 (1707 per al País Valencià i Aragó, 1715 per a les Balears) suposà un punt de ruptura històrica fonamental. La culminació, com ha assenyalat Norman Davies, de l’espiral d’enfrontaments iniciada a mitjans segle XVII que acabà amb la Corona d’Aragó com a estat sobirà homòleg a Portugal, o, com ha escrit Dieter Langewiesche, una fita fonamental del violent procés d’integració que construiria l’estat espanyol contemporani [Vegeu les ressenyes publicades a L’Avenç, n.391 (juny 2013) i 400 (abril 2014)]

Retornant a Albareda, identifiquem en 1714, doncs, la “ruptura”, el “canvi polític de gran trascendència” que es troba a l’origen de “la configuració política territorial unitària que hi ha en aquests moments a Espanya” (p.10). I, en aquest sentit, certament, les diferències amb Escòcia són clares: en aquell cas la incorporació d’Escòcia al Regne Unit va ser fruit d’un “tractat que es podia revertir” pel qual, a més, es conservava l’Església presbiteriana, el sistema educatiu, el dret privat, els tribunals de justícia i un seguit d’avantatges econòmics -per molt que aquell procés no va estar exempt de violència. En el cas català, en canvi, la incorporació va ser fruit del “dret de conquesta”. Una perspectiva, en definitiva, molt diferent del “romanticisme borbònic” de què ha parlat Josep Fontana i que continua veient en les institucions catalanes una mostra de feudalisme (que és precisament quelcom que Felip Vè va respectar) i en la seva abolició una fita de la modernització d’Espanya. No deu ser casualitat que aquest any 2014 les grans editorials espanyoles no hagin publicat cap llibre sobre 1714.

Nota: a L’Avenç del mes de desembre es publicarà una ressenya dedicada a la col·lecció editada per l’Ajuntament de Barcelona La ciutat del Born i a l’imprescindible llibre d’Albert Garcia Espuche, Una societat assetjada. Barcelona 1713-1714. Els aspectes institucionals i polítics del conflicte, des d’una perspectiva tan catalana com internacional, els vam tractar a la ressenya del volum L’aposta catalana a la Guerra de Successió, 1705-07. Actes del Congrés celebrat a Barcelona del 3 al 5 de novembre de 2005 al Museu d’Història de Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2007 (L’Avenç, n.390).

Advertisements

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en L'AVENÇ i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Totes les novetats sobre 1714 i la guerra de Successió

  1. Retroenllaç: Per #SantJordi2015 , llibres d’història de Catalunya | Història! Bloc de Genís Barnosell

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s