El proper dijous, 20 de novembre, es compleixen 50 anys de la fundació de CCOO de Catalunya.
Va ser l’any 1964 quan la parròquia barcelonina de Sant Medir va acollir uns 300 enllaços sindicals i treballadors i treballadores de diferents sectors que van celebrar una assemblea en què es va crear formalment la primera Comissió Obrera de Barcelona i es va aprovar una històrica plataforma reivindicativa (de la presentació dels actes: vegeu-los en detall)
D’aquí que s’hagi organitzat una exposició al Museu d’Història de Catalunya:
L’objectiu d’aquesta exposició és donar a conèixer el paper que ha tingut aquest sindicat en la millora de les condicions de treball i de vida de la classe treballadora i l’aportació a la construcció de Catalunya al llarg dels seus 50 anys d’història.
Inauguració: 20 de novembre a les 12.30 h. Entrada gratuïta
Com escriu David Ballester aquest mes a L’Avenç,
Les CCOO prengueren forma a Catalunya a les darreries de 1964 i, malgrat que la primera direcció fou detinguda poques setmanes després, aviat van esdevenir el gran sindicat de l’oposició antifranquista, sobretot a partir de la irrupció a les eleccions sindicals de 1966, on van assolir un èxit important.
Malgrat la represssió i les pugnes internes,
CCOO es va mantenir, sense cap mena de dubte, com l’organització de referència en la lluita obrera en aquesta darrera etapa del franquisme
(David Ballester, “Fars en la foscor. Sindicats i clandestinitat durant el franquisme (1958-1975)”, L’Avenç, 406, novembre 2014, dins el suplement Plecs d’història local)
