Yuval Noah Harari: Sàpiens. Una breu història de la humanitat

Fa 70.000 anys, l’Homo Sapiens encara era un animal insignificant que anava a la seva en un racó de l’Àfrica (…) Avui es troba a les portes de convertir-se en un déu, disposat a adquirir no solament l’eterna joventut, sinó també la capacitat divina de la creació i la destrucció (…) Som més poderosos que mai, però no tenim ni idea de què hem de fer amb tot aquest poder (…) Perseguim ben poca cosa tret de la nostra diversió i el nostre confort, sense arribar mai a sentir-nos satisfets. ¿Hi ha res més perillós que uns déus insatisfets i irresponsables que no saben què volen

Qui així raona és Yuval Noah Harari, professor al departament d’història de la Universitat Hebrea de Jerusalem, que ha assolit la fita molt remarcable de convertir el seu recent llibre Sàpiens. Una breu història de la humanitat en un best-seller mundial – un llibre del qual Jorge Wagensberg n’ha escrit que cal seguir-ne la pista si volem “comprendre’ns a nosaltres mateixos”.

Escrit originàriament en hebreu, traduït a l’anglès i després a diverses llengües, ha estat traduït també al català per edicions 62, assolint dins de l’any 2014 dues edicions -de manera que si convertir un llibre d’història en un best-seller mundial potser ja pot ser qualificat actualment de proesa, també ho és, segurament, d’aconseguir dues edicions d’un llibre d’història en català, ja que les editorials més generalistes semblen desconfiar cada vegada més del mercat de lectors d’història en català.

sapiensMés que un llibre convencional d’història, l’obra és tota una reflexió sobre què som els humans i cap a on anem, animada d’un relativisme cultural extrem que fa comprensible aspectes interessants de l’evolució i la realitat humanes (el capítol sobre el sexe i el gènere és imprescindible) alhora que sembla provocar un cert vertigen en l’autor -i potser per això busca compensar-lo amb el que no dubto en qualificar de determinisme biològic. D’aquí que hagi suscitat comentaris entusiastes i altres de més escèptics. Podeu llegir la meva ressenya, força àmplia, a L’Avenç: Genís Barnosell, “Preguntes sobre la felicitat humana”, L’Avenç, n.410, març de 2015 [podeu comprar la ressenya per 1€ aquí].

sapiens_LluisXIVsapiens_ObamaLluís XIV i Barack Obama donen a l’autor l’ocasió de comparar cultures ben diverses: “La masculinitat al segle XVIII: un retrat oficial del rei Lluís XIV de França. Observeu la llarga perruca, les mitges, les sabates de taló alt, la postura de ballarí i l’enorme espasa. A l’Europa contemporània, tot això (excepte l’espasa) es considerarien senyals d’afeminament. Al seu temps, en canvi, Lluís era un paradigma europeu de la masculinitat i la virilitat. La masculinitat al segle XXI: un retrat oficial de Barack Obama (…) Els governants no han tingut mai un aspecte tan gris i insuls com els actuals”

Altres ressenyes destacables:

Jorge Wagensberg, “Déus i pàtries”, El Periódico, 20/12/2014

En L’UN contra un, fins i tot en el pocs contra pocs, s’hauria d’haver imposat el neardental. Per tant, si al final s’imposa el sapiens és perquè troba la manera d’organitzar-se en grups significativament més nombrosos. Aquí està la primera clau: el sapiens troba la manera de cohesionar grups grans (segurament per sobre dels 150 individus) per foragitar o liquidar col·lectius menors encara que aquests siguin d’individus més forts. Per comprendre’ns a nosaltres mateixos convé seguir la pista de l’antropòleg Yuval Noah Harari: la clau següent està en el llenguatge. Totes les espècies del gènere Homo tenen, com tenen tots els animals, alguna mena de llenguatge per comunicar-se. No obstant, són llenguatges massa rígids i massa aferrats a una realitat concreta (…) No és estrany que amb aquesta classe de llenguatge només es pugui aspirar a cohesionar grups de molt pocs individus. Però una mutació va permetre al sapiens fer un salt de gegant quan de sobte va accedir a un llenguatge amb el qual compartir successos sense necessitat de veure’ls, un llenguatge amb el qual es podien explicar històries, mites, coses que no existeixen, ficcions, episodis que un simplement explica i un altre simplement es creu… Cap animal és capaç de fer una cosa així. Ni probablement tampoc cap altre homínid.

– Chris Knight (senior research associate in the department of anthropology, University College London), Times Higher Education, 2710/2014.

This book is “the thrilling account of our extraordinary history – from insignificant apes to rulers of the world”. Since the book is about everything, it begins at the beginning. With the Big Bang came time and space, matter and energy. Then came atoms and molecules. Then life on Earth. Then Homo sapiens – the beginning of history (…) While reading all this I had a nagging sense of research by Wikipedia. That’s probably unfair, but Sapiens is one of those books about everything in general, nothing in particular. A concoction of fascinating facts, plausible theories and bizarre speculations, all pasted into a 400-odd-page breathless narrative.

Advertisements

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en L'AVENÇ i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s