La bèstia i el sobirà, la censura i l’art insuls

L’exposició “La bèstia i el sobirà”, coproduïda pel MACBA i el WKV de Stuttgart, volia explorar “com les pràctiques artístiques contemporànies qüestionen i desfan la definició occidental i metafísica de la sobirania política”

Com -continua el relat de la pròpia exposició- “proposen noves maneres d’entendre la llibertat i l’emancipació que excedeixen el marc de l’autonomia individual, així com la forma moderna de l’Estat-nació”. És evident que, independentment de la qualitat artística del conjunt de les obres, la màxima atenció se l’ha emportat l’obra “Haute Couture 04 Transport”, que, com ha resumit Vilaweb

Forma part del projecte ‘Loomshuttles / Warpath’, un arxiu que intenta plasmar a través d’obres artístiques la “relació assimètrica entre Europa i l’Amèrica Llatina”, segons els seus promotors.

El que li ha valgut la fama és l’intent de censura que ha patit, amb la tragicomèdia d’haver-se primer cancel·lat, després autoritzat, i, finalment, haver-se acceptat la dimissió del director del MACBA, no sense que abans aquest cessés el director de programes públics i el conservador en cap per una “pèrdua irrecuperable de la confiança”.

Comentaris llegits a la premsa apunten que l’obra objecte de la polèmica no era precisament la més interessant de la mostra. No entraré a comentar les altres obres, però comparteixo la idea que l’obra censurada té ben poc interès. No hi sé veure què aporta, no ja a la Història de l’Art -posem-ho en majúscules-, sinó tampoc a l’art escrit amb totes les minúscules possibles. Fins i tot cal el major dels optimismes per reconèixer-hi a Juan Carlos, i ni tant sols hi veig la “provocació”. Provocació, era, a la moral acceptada de l’època, el conjunt de caricatures atribuïdes als germans Bécquer que al segle XIX van pintar l’activitat sexual d’Isabel II. Però a inicis del segle XXI no hi sé veure la provocació per enlloc.

Potser l’únic alicient era veure si el poder picava i en feia alguna. El precedent hi era, amb la coneguda portada d’El Jueves del “2500 € por niño” I, efectivament, la mica de poder que resideix en la direcció d’un museu ha picat i l’ha intentat censurar. Això deu demostrar, una altra vegada, com n’és de timorata (en el sentit definit pel DRAE i no pel DIEC) la cultura oficial espanyola -inclosa aquesta cultura catalana tant amatent a fer barretades al poder de l’estat. O potser ni tant sols això és el més rellevant. Potser el més rellevant és com n’està d’esgotat el llenguatge de l’escultura i de la pintura, abans estendards de l’art. Potser és que, amb ben poques excepcions, la pintura i l’escultura ja ho han dit tot i ara necessiten la contribució d’altres sectors que demostren molta més creativitat, com és el cas del màrqueting. No vull dir que es censurés expressament per a fer publicitat. Però aquest és el resultat. I és que ara la censura ven més que aquest art insuls (tant allunyat de les declaracions d’intencions de la pròpia exposició), com acabem de comprovar-ho amb l’increment de visitants del MACBA. Almenys fins que també avorreixi.

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a La bèstia i el sobirà, la censura i l’art insuls

  1. XLB ha dit:

    Tot plegat…? No em desperta el més mínim interès aquesta exposició. I he vist la del Pomés a la Pedrera que no provoca gens però que és ben interessant. La suggerència a plantejar als del MACBA és que deixin els infantilismes de pensar que la “provocació” a hores d’ara interessa i es dediquin a mostrar l’interessant art contemporani que circula poc i que val la pena, que n’hi ha! I hi anirem! I si no saben destriar entre el bo i el dolent que deixin la poltrona a algú que en sàpiga. La peça del rei dat pel cul em sembla artísticament lamentable; i que em diguin a qui deu provocar… (riure de pena sí, res més). Com és que no se sap gestionar aquest museu?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s