La plantada de l’arbre de maig a Òrrius

Una publicació recent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, obra de Mireia Roca i Eva Cerveto, analitza la festa de la Plantada de l’Arbre de Maig d’Òrrius (Maresme).

tallarloLes dues autores repassen alguna de les poblacions on actualment es celebra la festa de l’arbre de maig i analitzen amb detall el cas d’Òrrius. L’anàlisi que fan és bàsicament etnològica i, malauradament, molt poc històrica. Així, només assenyalen que la primera documentació sobre la festa a la població és del 1301. A canvi, hi ha una detallada anàlisi del curs de la festa actual (que no s’allunya de les que es fan a altres poblacions) i una interpretació del seu significat actual.

A Òrrius, el fet que els participants no coneguin l’origen o el significat que tenia per als seus avantpassats no els genera cap contradicció, perquè el que dota la festa de significat és la participació, l’acció d’anar a plantar el Maig. En aquest sentit, és la tradició que legitima la festa. El relleu de la festa és generacional i es transmet de forma oral. Si bé la forma del ritual s’ha mantingut durant anys amb poques variacions, el sentit de la festa ha canviat, d’acord amb els canvis socials que hi ha hagut. L’eficàcia del ritual del Maig a Òrrius amaga alguna cosa més que plantar un arbre, quelcom que dóna sentit a les persones que hi participen. És a dir, tot i que no es faci un culte a l’arbre, és a través de la festa, de l’acció, que els participants experimenten un sentiment de pertinença, una experiència col·lectiva tangible. El ritus es converteix en un fi en si mateix, on les persones poden expressar, a través de les seves normes, un món diferent a la quotidianitat i viure una experiència col·lectiva. Actualment, la intervenció de l’Ajuntament en la Festa del Maig és, per dir-ho d’alguna manera, passiva. Assolir aquest nivell d’implicació ha estat una fita de les diferents generacions, que han volgut mantenir la festa al marge de la institucionalització. És així com la festa presenta unes característiques que no serien acceptades en l’ordre de la vida quotidiana, legitimant, d’aquesta manera, el desordre. En general, els participants a la festa són persones arrelades al poble, que reafirmen una unitat identitària enfront d’altres pobles o altres persones que no estan tan arrelades. És així com la festa exerceix la funció de cohesió social, a través de l’expressió de la identitat local i del sentiment de pertinença a un grup social per sobre de les explicacions entorn del ritual de plantar l’arbre. Per concloure, destaquem que tant el refús de la institucionalització com la promoció i la natura de la participació a la festa són aspectes clau que mostren la singularitat del Maig d’Òrrius. Són la naturalesa de la participació, la importància de l’acció per damunt d’altres explicacions i l’exaltació de la identitat el que genera aquesta cohesió social en què els joves promouen el manteniment d’un ethos propi, local, que els han transmès les generacions més grans.

Bibliografia: Mireia Roca i Eva Cerveto, Tallar-lo per després plantar-lo. Aproximació etnogràfica de la Plantada de l’Arbre de Maig a Òrrius, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2015

Advertisements

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s