Cremeu Barcelona!, de Guillem Martí: entre la ficció i la realitat

Ficció i realitat en l’èxit de vendes Cremeu Barcelona!, de Guillem Martí (Columna edicions).

cremeuCremeu Barcelona! de Guillem Martí ha sigut una dels llibres més venuts del Sant Jordi. Com a novel·la històrica que és, figura als rànquings de no-ficció, al mateix temps, però, que -com passa sovint amb la novel·la històrica- hi ha una certa confusió entre novel·la i història: “l’apassionant novel·la que descobreix Miquel Serra i Pàmies, l’heroi inesperat que va salvar una ciutat”, diu la portada de l’edició catalana en faixa afegida (Columna edicions) i a la seva pàgina web s’assenyala que es tracta d’una “història real que per fi descobrirem”. “Una apasionante historia en novela” i “una historia épica jamás contada”, diu Destino, editora de la versió castellana. Les ressenyes han estat majoritàriament molt positives i no sempre filen gaire prim en la distinció entre novel·la i realitat, com tampoc ho fa el mateix autor.

—Serra i Pàmies (del PSUC) era un conseller d’Obres Públiques de la Generalitat durant la guerra civil en el govern de Lluís Companys. Al final de la guerra es va veure que Barcelona no resistiria, que els ‘nacionals’ ja eren al Llobregat i que no hi havia armament ni gent per a defensar-la. Aleshores des de Moscou arriba l’ordre d’aplicar l’estratègia de terra cremada. S’havia fet en part del territori català i al País Basc. Estratègia molt usada pels militars. Quan va sentir que els comunistes de Moscou proposaven de volar gran part de la ciutat, i deixar instal·lacions inútils per a l’exèrcit de Franco, Serra i Pàmies pensa que si s’hi oposa no se’n sortirà. Pels membres del partit les ordres de Moscou eren sagrades. I s’adona que si vol salvar la ciutat només té una sortida: oferir-se de voluntari i encarregar-se de destruir-la ell amb el propòsit amagat de fer boicot al pla des de dins. I això fa: juga al gat i a la rata, es fa l’incompetent, anul·la reunions. Tot per guanyar temps esperant que els franquistes arribin a la ciutat abans els comunistes no la facin explotar. I se’n va sortir. Va salvar la ciutat. (entrevista a Vilaweb)

Explicar la història del germà del seu besavi no era només una qüestió personal per Guillem Martí (Barcelona, 1988), sinó “un acte de justícia”(…) Es tracta d’una ficció basada en fets reals que arrenquen quan el 1939 Miquel Serra i Pàmies, llavors conseller d’Obres Públiques de la Generalitat i dirigent del comunista PSUC, rep l’ordre de la Komintern soviètica d’arrasar Barcelona abans de l’entrada de les tropes de Franco: les indústries, els transports, els edificis principals… (…). La novel·la, que Destino publica aquest divendres en català (l’idioma original) i en castellà, narra aquest episodi històric. L’ordre mai no es va executar. (…) “Qui manava llavors?”, es pregunta l’autor del llibre: “Doncs hi havia tres governs, per dir-ho així: un era la Generalitat catalana, que era un element residual; el segon era el govern de la República; i el tercer, òbviament, era el Partit Comunista d’Espanya, el que donava les ordres amb el suport de la Internacional Comunista i els seus agents”, es respon Martí, jove llicenciat en Administració d’Empreses i Dret que durant una dècada ha estudiat la història del seu avantpassat (ressenya a El País.cat deguda a Toni Garcia, subratllats GB)

Miquel Serra i Pàmies, conseller de la Generalitat durant la Guerra Civil, va desobeir una ordre letal de la Unió Soviètica. La seva història es relata a la novel·la Cremeu Barcelona!, escrita per Guillem Martí, besnét del germà del protagonista (…) Guillem Martí ha investigat els fets durant deu anys, després que la família n’hi comentés algun detall (…) La reconstrucció d’aquesta història ha pres forma en la primera novel·la de Guillem Martí, Cremeu Barcelona!, que ha assolit la quarta posició en les llistes de literatura de ficció d’aquest Sant Jordi i ja va per la tercera edició. Segons l’autor, “és l’homenatge a un heroi que tots hem passat per alt i que és necessari reivindicar, perquè la gent sigui conscient de com de prop va estar Barcelona de ser destruïda per culpa d’aquells que creien que els ideals eren més importants que les persones”. (ressenya a Ara; subratllats GB)

O sigui, que si voleu llegir una ressenya crítica crec que només podeu anar a L’Avenç d’aquest mes de maig, on José Luis Martín Ramos (UAB) assenyala que

Lluny de tota prudència, Guillem Martí ha convertit aquell record en una realitat augmentada, inventada. I a més acompanyada de nombroses inexactitud (…) I d’alguna cosa més que inexactituds, de mentides que no deixen de ser-ho pel fet que s’hagin repetit mil vegades i se segueixin repetint (L’Avenç, 412, maig 2015, p.6-7).

Hi haurà debat?

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s