Els orígens de la historiografia

En totes les comunitats humanes que coneixem s’han inventat maneres de recordar els fets dels avantpassats, que servien per explicar com era i d’on venia aquesta comunitat.

Ja sigui a través de monuments o de l’escriptura, a les societats del món antic trobem el record del passat, que normalment es relaciona amb els sobirans i sacerdots (reals o imaginaris) i, a través d’ells, amb interpretacions de l’origen de l’univers i dels propis humans. Així, les dinasties regnants i les victòries del grup es presentaven com una voluntat dels déus.

PedraPalerm

La pedra de Palerm (Viquipèdia)

La Pedra de Palerm és un fragment d’una inscripció molt més àmplia, probablement elaborada al voltant del 2300 aC, que recull el nom de faraons egipcis, fets dels seus regnats i notícies sobre el nivell de les inundacions del Nil o els festivals religiosos que es feien per celebrar el poder del faraó com a governant d’origen diví.

 

 

 

Va ser a Grècia quan es van fer passes molt importants per explicar d’una manera més científica com havia sigut el passat.

herodot

Heròdot, bust al Museu de l’Agora d’Atenes (Viquipèdia)

Heròdot (485 aC – 424 aC) va néixer en una ciutat grega d’Àsia Menor que es trobava sota domini persa i va voler explicar, sobretot, les guerres entre grecs i perses, a més d’explicar com era el món que coneixien els grecs. La seva Història, escrita en rotlles de papir, devia medir uns 100 metres i estava pensada per a ser llegida en veu alta. Heròdot es basava sobretot en les fonts orals, les contrastava i va viatjar per conèixer les terres que descrivia. Per això estava interessat en tot allò que afectava una comunitat humana.

Troba als textos següents algunes de les idees d’Heròdot:

Aquesta és la genealogia tenint en compte el que diuen els grecs. En canvi, segons diuen els perses, fou el mateix Perseu que, assiri de naixement, es féu grec, però no els seus avantpassats. D’altra banda, els avantpassats d’Acrisi no tenien cap parentiu amb Perseu, segons els perses, i es consideraven, tal com diuen els grecs, egipcis (Història, VI, 54)

Els lidis es governen per unes lleis molt semblants a les dels grecs. Foren els primers que encunyaren monedes d’or i plata, els primers que tingueren tabernes de vi i comestibles i, segons diuen ells mateixos, els inventors dels jocs que s’usen també a Grècia (Història, I, XCIV)

tucidides

Tucídides (Viquipèdia)

Tucídides (460 aC – 400 aC) va explicar les guerres entre els grecs, no li va interessar la història d’altres pobles, va voler ser el més exacte possible, es va preocupar de les causes de la guerra i va donar molta importància als temps més recents, en què ell havia sigut testimoni presencial.

Troba als textos següents algunes de les idees de Tucídides:

La gent sol acceptar sense sotmetre-les a cap prova les notícies que uns i altres transmeten sobre els fets passats (…) Pel que fa als esdeveniments que van tenir lloc en la guerra, no he cregut oportú d’escriure’ls enterantme’n per qualsevol, ni guiant-me per la meva opinió, sinó que he relatat les coses en què vaig estar present o sobre les quals he interrogat els altres amb tota l’exactitud possible  (Història de la Guerra del Peloponès, 20 i 22)

La [guerra] la van començar els atenencs i els peloponesos en trencar el pacte de 30 anys que tenien des de la presa d’Eubea. Escric en primer lloc les raons que els feren trencar el pacte i les seves diferències (…) La raó més veritable, encara que sempre es va amagar, és, crec jo, que l’auge dels atenencs atemorí els espartans i els obligà a anar a la guerra. Els motius que adduïen públicament eren els següents (Història de la Guerra del Peloponès, 23)

Polibi (208 aC – 118 aC), nascut al Peloponès, va escriure sobre Roma i sobre els romans en grec. És autor d’una Història en 40 volums que volia ser una mena d’història universal dels temps més recents (els que recordés ell o els seus informadors), escrita amb tota veracitat, que acabés explicant el domini de Roma sobre el món conegut per a treure’n lliçons polítiques i militars d’ús immediat. Per a això era fonamental esbrinar les causes dels fets i viatjà per observar els llocs on havien passat els fets que explicava.

Troba als textos següents algunes de les idees de Polibi:

Si de la història llevem l’estudi del per què, com i per quin fi es va fer cada cosa feta, i si el resultat fou el que era de preveure, la resta d’ella és un exercici literari però no una lliçó, i encara que satisfaci de moment, no és absolutament de cap profit per a l’esdevenidor” (Història Universal, III, 31)

Així com un animal, privat de la vista, no serveix per a res, de la mateixa manera si de la història hom lleva la veritat, el que en resta esdevé una contalla inútil (Història Universal, I, 14)

En tot assumpte la causa principal és l’estructura de la constitució (…) S’esdevé que la majoria dels qui volen instruir didàcticament en aquesta matèria, estableixen tres menes de constitucions; la primera l’anomenen reial, la segona aristocràtica i la tercera democràtica (Història Universal, VI, 2 i 3)

Respon les preguntes següents per sintetitzar les característiques de l’obra d’Heròdot, Tucídides i Polibi:

  1. Quin tema o temes els van interessar més?
  2. D’on treien aquests historiadors la informació que necessitaven?
  3. Quin criteri o criteris de veracitat hi aplicaven?
  4. En quin període de la història es fixaven més? Per què?
  5. A més de narrar els fets, que més interessava d’aquests fets a Tucídides i Polibi?
  6. Quines d’aquestes característiques et sembla que ens són útils avui i quines són ben diferents?

Pel que fa a les fonts, avui classifiquem:

Segons la proximitat al moment que estudiem, classifiquem les fonts en primàries o secundàries

fonts_pri_sec
Segons el seu suport, classifiquem les fonts en materials, escrites, orals, cartogràfiquesiconogràfiquesgràfiquesaudiovisuals i també les restes humanes.

fonts

neandertal

Segons la seva intencionalitat les classifiquem en no voluntàries i voluntàries.

fonts vol i no vol

Acabem diferenciant entre història i historiografia.

Anem a exercicis

[En algun cas, els textos citats han estat lleugerament adaptats]

Advertisements

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s