El dret a l’autodeterminació i la sentència del Tribunal Internacional de la Haia en relació a Kosovo

De gran actualitat, el dret a l’autodeterminació forma part de la reivindicació independentista i és negat amb fermesa des de l’Estat espanyol i des dels partits unionistes catalans. Al mateix temps, la sentència del Tribunal Internacional de la Haia sobre Kosovo marca una fita important que ha estat interpretada de forma molt diversa a Espanya. M’he llegit la sentència i he recollit el que m’ha semblat més rellevant sobre el dret a l’autodeterminació a nivell internacional. Aquí en teniu un resum, redactat de forma una mica telegràfica.

Diguem per començar que l’ONU reconeix el dret d’autodeterminació amb la Carta de les Nacions Unides i especialment amb el Pacte internacional de drets civils i polítics i el Pacte Internacional de Drets econòmics, socials i culturals (1966): “Tots els pobles tenen dret a la lliure determinació”. Cal destacar que, com a signatària d’aquests pactes (BOE, 30/4/1977), el dret d’autodeterminació forma part de la legislació espanyola encara que no consti a la Constitució.
Moltes constitucions del món també reconeixen, genèricament, aquest dret (sense anar més lluny la veïna Portugal). En canvi, i que jo sàpiga, només dues Constitucions reconeixen el dret dels seus propis pobles: Etiòpia i l’illa antillenca de Sant Kitts i Nevis.
Amb la Friendly Relations Declaration (1970) es va assistir a una pugna per limitar o no el dret d’autodeterminació “interna”, o sigui, a l’interior d’un estat ja existent. Aquest dret en va sortir limitat, reforçant la integritat territorial dels estats, però els experts discuteixen que es negués del tot.
La discussió recent se centra en l’abast d’aquest dret més enllà dels casos de la descolonització. La discussió se centra en què és un “poble”, qui forma el poble (o sigui, qui tendria dret a votar) i l’abast de la negació dels drets a aquest poble o la seva discriminació (+ negació: + dret: d’aquí moltes de les discussions a Catalunya: si és una nació, si existeix el poble català, si hi ha dèficit fiscal, si el català està discriminat…). Cas rellevant de l’aplicació del dret a l’autodeterminació és la reunificació alemanya, feta en nom del dret a l’autodeterminació present a la constitució de la RFA i reconegut així pel Consell d’Europa.

Cal adreçar-se als casos del Canadà i del Regne Unit per veure com s’ha resolt aquesta qüestió en estats democràtics occidentals. En ambdós casos, més que al dret a l’autodeterminació, s’apel·la a la democràcia

  • El Tribunal Suprem del Canadà (1998) va negar el dret a la secessió en el context d’un estat democràtic, amb possibilitat d’autogovern i de participació en les institucions federals, alhora que va afirmar que l’existència d’una majoria al Quebec a favor de preguntar sobre la secessió dóna una legitimitat democràtica que la Federació no pot obviar. De fet, ja s’havien celebrat referèndums el 1980 i el 1995 (amb preguntes gens clares, però)
  • Al Regne Unit el president del govern britànic David Cameron va acceptar el 2012 la proposta escocesa d’un referèndum insistint en què allò important era que el referèndum fos decisiu, just, legal, amb una pregunta clara de sí o no a la independència i vingués d’un acord entre ambdós governs. En cap moment va negar que els escocesos tinguessin dret a votar sobre el seu futur

A Espanya, alguns experts han apuntat en una direcció semblant a la del Canadà i el Regne Unit:  “Si una minoría territorializada, es decir, no dispersa por todo el territorio del Estado, como sucede en algunos países del Este de Europa, sino concentrada en una parte definida, delimitada administrativamente y con las dimensiones y recursos necesarios para constituirse en Estado, desea la independencia, el principio democrático impide oponer a esta voluntad obstáculos formales que pueden ser eliminados. Si la Constitución lo impide habrá que reformarla, pero antes de llegar a ese extremo, hay que averiguar la existencia, y solidez de esa supuesta voluntad” (Francisco Rubio Llorente). Sembla clar, però, que la majoria política espanyola no en vol ni sentir a parlar i més aviat estaria disposada, o això diu, a usar mesures de força (suspendre l’autonomia, etc.) que no a autoritzar un referèndum.

Pel que fa al cas de Kosovo, la seva DUI de 2008 va ser impugnada per Sèrbia davant del Tribunal Internacional de la Haia, que va respondre el 2010. A la pregunta de si la declaració unilateral d’independència de Kosovo era compatible amb el dret internacional (que almenys des de 1970 posa èmfasi en la integritat dels estats), el tribunal va respondre amb una interpretació marcadament historicista, assenyalant que:

  • Al llarg dels segles XVIII, XIX i primera meitat del XX s’havien produït nombroses declaracions d’independència, fet que demostrava que aleshores no hi havia cap prohibició de declaracions d’independència
  • A la segona meitat del segle XX molts estats s’havien declarat independents seguint el dret a l’autodeterminació en situacions colonials, però que també s’havien donat casos fora d’aquesta situació, i la pràctica demostrava que no havia emergit tampoc cap prohibició
  • En l’actualitat, la “integritat territorial” es refereix a les relacions entre estats, o sigui, que un estat no pot reclamar part o tot el territori d’un altre, però que ni la pràctica del Consell de Seguretat ni la legislació internacional conté cap prohibició de les declaracions d’independència, sense entrar a decidir si hi ha o no dret a la secessió.

En aquests moments, quan Sèrbia ja ha reconegut la independència de Kosovo, Espanya continua afirmant que la DUI era il·legal i contrària al dret internacional i a hores d’ara no reconeix a Kosovo i ha vetat la seva entrada a la UE. Tanmateix, malgrat que Espanya va comptar amb el suport de Grècia, Eslovàquia, Romania i Xipre, la UE va començar a negociar l’octubre de 2013 un acord d’associació i estabilització amb Kosovo, com a pas previ a la seva integració a la UE i ho va fer al·legant que la UE tenia personalitat jurídica més enllà de la voluntat dels seus estats membres. Aquestes negociacions van concloure el maig de 2014 i estan en fase d’implementació.

  • Actualització: 27/10/2015: signatura de l’Acord d’Estabilització i Associació que, sense reconèixer Kosovo com a estat el tracta com a tal i estableix la progressiva introducció de la llibertat de circulació de mercaderies, serveis i capitals entre Kosovo i la UE, el progressiu acostament de la legislació de Kosovo a la de la UE, facilitar la circulació de nacionals de Kosovo i de la UE en els respectius territoris, alhora que prepara la integració de Kosovo a la UE

Sobre les dificultats de Kosovo i d’altres països per accedir a l’ingrés a la UE, un comentarista de The Economist ja va mostrar la seva incredulitat davant l’afirmació que Montenegro o Macedònia poguessin tenir un tràmit d’ingrés més ràpid que una Catalunya que ja compleix tots els requisits europeus. Que la ratificació de la plena entrada a la UE per part d’una Catalunya independent trigués més o menys, no té, per altra banda, gaire rellevància. Un estudi alemany, per exemple, ja proposava fa un temps que encara que el nou estat català momentàniament no seria part de la Unió, en canvi el conjunt de drets i deures dels ciutadans europeus, actualment en vigor, es continuaria aplicant a Catalunya, amb la qual cosa els ciutadans catalans mantindrien la ciutadania europea -fet que és molt important per a mantenir els interessos de les empreses europees establertes aquí (tot això, amb independència del debat sobre el manteniment de la nacionalitat espanyola).

Finalment, declaracions diverses han posat èmfasi en l’afirmació que Kosovo era un cas especial o únic, però això no és gens ni mica evident en la lletra de la sentència, més aviat el contrari.

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s