Les coves prehistòriques de Serinyà

Les coves prehistòriques de Serinyà són un conjunt de coves, abrics i caus que es troben al municipi de Serinyà (Pla de l’Estany) i que avui formen el Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà. A moltes d’aquestes coves s’hi troben restes arqueològiques. El contingut d’aquesta entrada és el següent:

  • L’origen de les coves
  • Algunes coves
    • El Reclau Viver
    • Mollet
    • L’Arbreda
    • Mollet III
  • En resum: una perspectiva general sobre la vida humana a les coves de Serinyà
  • El Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà
  • Bibliografia

L’origen de les coves

Les coves de Serinyà són de travertí, una roca calcària formada per l’aigua. Ara fa entre 300000 i 150000 anys les aigües saltaven des de la part alta del pla d’Usall, i de mica en mica dipositaven la pedra calcària, o travertí, que anava construint el marge o cinglera de travertí i les coves que conté. Fa 150000 anys les coves van quedar seques i aleshores van poder començar a ser usades pels humans, però el cabal d’aigua que encara avui passa al peu de les coves n’il·lustra l’origen.

Com era una cova: la cova del Reclau Viver

reclau_viver

El Reclau Viver vist des del vestíbul; a l’esquerra, l’accés exterior; a la dreta, l’accés a a la galeria (foto: GB)

La cova del Reclau Viver és la que millor conserva l’aspecte original, amb un vestíbul amb el sostre sencer, i la galeria, o sala allargada més interior que no conserva el sostre original. La protecció que s’ha construït sobre la galeria, però, permet imaginar-se una mica com era la cova original.  Al Reclau Viver s’hi han trobat restes associades als Homo sapiens del Paleolític i també al Neolític.

Les restes més antigues: Mollet

mollet

La cova de Mollet (foto: GB)

serinya_molapreneandertal

El queixal preneandertal o neandertal (foto: Consell comarcal del Pla de l’Estany)

La cova de Mollet és molt més petita i conserva força la seva aparença original. Com en altres coves del lloc, la presència humana s’alternava amb la presència d’altres animal. Fa uns 215000 anys sembla que era un cau de hienes i entre les seves restes s’hi han trobat un queixal que pertanyia a un home jove preneandertal o neandertal. Aquest queixal és molt polit, cosa que vol dir que va passar per l’estómac d’una hiena. També s’hi han trobat eines de neandertals i molts altres animals que segurament eren les restes dels animals que les hienes portaven a la cova: conills, llebres, cabirols, cérvols, braus, bisons, cavalls, ases, llops, guilles, linxs, ossos, rinoceronts de les praderies i elefants antics.

 

Una cova excepcional: l’Arbreda

arbredaLa cova de l’Arbreda recorda molt poc la seva semblança original, perquè el sostre es va enfonsar fa molt, però hi ha abundants evidències de la seva ocupació per part dels neandertals entre els 90000 i els 39000 anys abans d’ara, i els homo sàpiens entre els 39000 i els 16000 anys. Pel que fa al clima d’aquesta època destaquem que era fred i sec (entre 5 i 8 graus de mitjana més fred que l’actual) i el paisatge estava format per praderies típiques de climes freds i petits boscos de pins. En els períodes de clima més càlid creixien arbres de fulla caduca.

Entre els 90000 i els 39000 anys abans d’ara hi habitava l’home de Neandertal, que vivia de la cacera i la recol·lecció. Caçaven els animals amb diferents estratègies: perseguint-los fins que es cansaven, acostant-s’hi camuflats, o fent-los anar fins a trampes naturals. Entre les espècies que caçaven hi havia conill, cavalls, cérvols, braus, cabirols i ases. La dieta es complementava amb la recol·lecció de vegetals, fruits, tubercles, ous, mel i mol·luscs. Entre les eines que fabricaven hi havia rascadores i denticulats sense emmanegar i puntes de llança. D’aquests neandertals se n’han trobat diferents dents i moltes de les seves eines, normalment fetes amb materials locals.

Cacera per part de neandertals (foto: Parc de les Coves de Serinyà)

Cacera per part de neandertals (foto: Parc de les Coves de Serinyà)

Entre els 39000 i els 18000 anys la cova va ser habitada per l’homo sàpiens, que en un primer moment van conviure amb els neandertals fins que aquests es van extingir. Els homo sàpiens caçaven sovint els mateixos animals que els neandertals (com conills -que devia ser l’animal més caçat durant tot el Paleolític-, cavalls, cérvols i braus) i recol·lectaven també vegetals, fruits silvestres, mol·luscs, etc. Hi trobem, però, una varietat d’eines molt major, moltes fetes amb sílex procedent de la zona de l’actual Narbona (França), però també feien servir pedres locals, ossos d’animals i banyes. Algunes de les eines més habituals eren raspadors per a la preparació de pells, ganivets, burins per a treball l’os i la banya, agulles de cosir, puntes de fletxa i d’arpons, etc. Hi trobem eines especialitzades per caçar (propulsors, arcs, fletxes) i molts elements d’abillament personal: dents de cérvol, cargols i petxines perforades, penjolls, etc.

serinya_einesarbredapaleoliticsuperior

Eines de l’homo sàpiens trobades a l’Arbreda a la campanya del 2015(font: L’Atzagaia, n.6)

A l’Arbreda també s’hi han trobat nivells d’època neolítica. A partir d’ara fa uns 7.000 anys i fins ara fa uns 3.000 anys (durant el neolític, calcolític i edat del bronze), quan els humans ja vivien en poblats a l’aire lliure, la cova va ser utilitzada ocasionalment com a refugi, com a magatzem de cereals o com a lloc d’enterrament.

Mollet III: l’homo sàpiens més antic de Catalunya

serinya_ornamentsmolletIII

Ornaments de Mollet III (foto: Journal of Human Evolution, XXX (2013), p.1-8)

Mollet III és una galeria d’uns 20 metres de llargària on s’ha trobat un crani d’homo sàpiens que ha pogut ser datat recentment amb uns resultats d’una antiguitat d’uns 22000 anys abans d’ara. També s’han trobat més restes humanes i objectes d’ornamentació personal (com un cargol marí tintat d’ocre), pertanyents probablement al mateix individu: una dona adulta. La cova també va ser usada com a enterrament durant el Neolític i s’hi troben restes de mamífers que devien usar la cova com a cau: guilles i teixons.

serinya_crani

Procés de neteja i estudi (foto: MAC)

En resum:

  1. Ara fa una mica més de 200000 anys alguns grups humans devien viure o passar per la zona de Serinyà o el seu entorn proper. Potser es tractava de l’Homo heidelbergensis, la presència del qual coneixem per una dent que va passar per l’estómac d’una de les hienes que devien dominar la contrada. L’Homo heidelbergensis va viure entre els 700000 i els 200000 anys abans d’ara a Europa, Àsia i Àfrica.
  2. Entre els 90000 i els 39000 anys, a la zona hi apareix  ben documentada la presència dels neandertals, amb grups que periòdicament feien estades, curtes o llargues, a la zona. Eren caçadors i recol·lectors, amb eines fetes amb materials lítics predominantment locals. La indústria característica va ser la mosteriana. El clima era fred i sec, com ho seria durant gairebé 80000 anys.
  3. Vora els 39000 anys, la zona va ser ocupada per l’homo sàpiens. Potser un temps van conviure amb els neandertals, però aquest van desaparèixer no més tard d’ara fa 38000 anys. Els nou homo sàpiens estaven organitzats també en bandes nòmades que, tanmateix, eren capaces d’aprofitar l’entorn amb una eficiència major que la dels neandertals gràcies a un conjunt d’eines ampli i diversificat, fet no només amb materials lícis locals sinó també amb sílex, os i banya. Les indústries característiques van ser les aurinyacianes, les gravetianes i finalment les solutrianes. Vora els 18000 anys aquests sàpiens van desparèixer de la zona, on les coves s’havien anat erosionant i perdent capacitat de ser útils per progressius enfonsaments i reompliments deguts a l’erosió.
  4. En els següents milers d’anys les coves no sembla que fossin aprofitades fins que ara fa 10000 anys, amb un clima més humit i càlid, les coves van ser aprofitades pels primers ramaders i pagesos com a graners i llocs d’enterrament. Aquests enterraments es van perllongar fins a l’edat del bronze (ara fa entre 4000 i 3000 anys).

El Parc

Actualment les coves es poden visitar gràcies a la gran tasca del Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà, que ha permès un fàcil accés a les coves principals i ha construït un edifici de serveis on podreu veure un àudiovisual i una exposició. El parc prepara visites per a escoles i instituts i per al públic en general (contacte i bloc).

Bibliografia:

Advertisements

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc, Educació i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Les coves prehistòriques de Serinyà

  1. Retroenllaç: El Paleolític Superior a la Península Ibèrica | Història! Bloc de Genís Barnosell

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s