Joseph Roth: La cripta dels caputxins

“No sóc fill d’aquests temps, i fins em fóra difícil no declarar-me’n directament enemic”. Ho confessa el protagonista de la novel·la de bon començament.

portada-caputxins_portada_granD’un llinatge ennoblit per serveis a la monarquia en temps de guerra, amb prou diners gràcies a les fàbriques de teixits d’Amèrica, el jove Trotta viurà la desfeta d’Àustria-Hongria a la Primera Guerra Mundial i els avatars d’Àustria fins a l’annexió nazi.

Amb una escriptura àgil i descriptiva, la vida de Trotta en passeja per Àustria-Hongria amb nostàlgia evident per la monarquia alhora que amb una consciència aguda de les desigualtats socials i nacionals que aquella contenia, i que el protagonista s’esforça a la seva manera per a superar -relacionant-se amb els seus familiars que eren de classe distinta o canviant de batalló benestant a un altre de pobre però on podia retrobar-se amb aquests familiars. Família i monarquia són, doncs, els pals de paller de la vida de Trotta, mentre que les classes benestants i la capital de la monarquia són agrament criticades:

… la Viena constantment nodrida pels altres països de la monarquia (…) rebent sense parar força, saba i brillantor dels circumdants països de la Corona: dels impostos que pagava el meu probre cosí, el venedor de castanyes Joseph Branco Trotta de Sipolje, dels que pagava, vivint miserablement, el meu cotxer jueu Manes Reisiger de Zlotogrod, vivien les altives cases del Ring, que pertanyien a l’ennoblida família jueva dels Todesco, i els edificis públics, el Parlament, el Crèdit Hipotecari Agrícola, el Burgtheater, l’Òpera, i fins i tot la Direcció de Policia. L’alegria bigarrada de la capital imperial s’alimentava claríssimament -com deia sovint el meu pare- de l’amor tràgic dels països de la Corona envers Àustria: tràgic perquè mai no era correspost (…) Tants sofriments, tantes penes, ofertes voluntàriament com si fos la cosa més natural, donades sense més ni més per tal que el centre de la monarquia aparegués als ulls del món com la pàtria de la gràcia, de l’alegria i de la genialitat.

L’autor, Joseph Roth (1894-1939), nascut a Galítzia, era jueu, va escriure en llengua alemanya i va ser perseguit pels nazis, que van prohibir els seus llibres.

La cripta dels caputxins l’ha publicat L’Avenç en traducció Jaume Creus. Trobareu tota la informació sobre el llibre i un Dossier de Lectura amb continguts extres al nou web Els Llibres de L’Avenç.

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s