El Paleolític Inferior a la Península Ibèrica

El Paleolític Inferior és el període més antic del Paleolític. S’inicia amb l’aparició del gènere Homo. El moment d’acabament es discuteix. Una data més tradicional el situava, aquest final, cap al 128000 abans d’ara. Després d’aquesta data ja es daten amb claredat els neandertals. A vegades, en canvi, se situa, aquest final, cap als 300000 anys abans d’ara i  el període 350000 – 128000 anys abans d’ara s’engloba en el període formatiu dels neandertals i s’anomena Paleolític Mitjà antic. Aquí, per simplificar, el situarem entre l’aparició del gènere homo i els 350000 anys abans d’ara.

Recordem que l’evolució humana és un procés llarg i complex que, com es pot veure al quadre següent, té diverses característiques importants:

  1. Han existit molt diverses espècies d’homínids
  2. L’evolució humana no és linial
  3. Diverses espècies d’homínids han existit al mateix temps, a vegades coexistint en un mateix espai, a vegades en el conjunt del planeta Terra
evolucio_humana

font: compilat per Douglas Palmeri Patricia Ash; publicat a The Open University http://www.open.edu/openlearn/nature-environment/natural-history/studying-mammals-food-thought/content-section-4

Com se sap, el lloc d’origen dels homínids és l’Àfrica.

Al voltant d’ara fa dos milions d’anys (o potser fins i tot més) els humans van sortir de l’Àfrica i van colonitzar Àsia i Europa. Ho va fer l’homo erectus o espècies humanes no gaire diferents d’ell (algunes com l’homo ergaster fins i tot es discuteix si formaven una mateixa espècie amb Homo erectus o no). Entre aquestes espècies que considerem relacionades amb l’homo erectus i que trobem a Europa hi ha l’Homo antecessor i l’Homo heidelbergensis. Les restes humanes més antigues trobades a Europa són les de Dmanisi (Geòrgia), d’1800000 anys, trobades amb abundant indústria lítica del mode 1. Així, podem imaginar com Europa va ser poblada ara fa més d’un milió d’anys, procés que està representat al mapa següent (clica per ampliar): D’aquest mapa en destaquem:

  1. puntets en marró fosc: llocs on s’han trobat els primers homínids, tots a l’Àfrica
  2. fletxes en taronja: rutes d’emigració cap a Àsia i cap a Europa per la Península Ibèrica, la Península Itàlica i els Balcans
  3. zona pintada de taronja: zona habitada per Homo erectus o espècies que en algun moment s’han considerat semblants
emigracio humana

J.Jolly, Africa and its European and Asian evirontment, L’Harmattan http://www.afrique-atlas.org/index.php?page=show_carte&carte=prehistoire&lang=en

La Península Ibèrica i el seu entorn més immediat, per tant, està situada en aquestes rutes d’emigració. Sembla que els territoris que eren és fàcilment poblats aleshores eren els que tenien unes altes precipitacions i també temperatures elevades. A la Península Ibèrica i el seu entorn immediat sembla que el poblament humà es va iniciar fa aproximadament 1400000 anys. Les espècies que s’han pogut estudiar amb claredat són l‘homo erectus, l’homo antecessor i l’homo heidelbergensis (tots ells protagonistes d’emigracions que tenien el seu orígen a l’Àfrica).

1) El poblament més antic

La referència més antiga coneguda és una dent trobada a Orce (Granada, Espanya), que no es pot atribuir encara a cap espècie humana concreta i que podria tenir una antiguitat d’1400000 anys, associada a indústria lítica del mode 1.

Atapuerca (Burgos, Espanya) és un jaciment d’enorme riquesa, on la resta humana més antiga podria tenir 1200000 anys (resta trobada en el lloc concret que s’anomena Sima del Elefante).

atapuercahomo_antecessorEls homes que van viure a Atapuerca fa 800000 anys han estat considerats com a propis d’una nova espècie: Homo antecessor (ben documentat al lloc anomenat Gran Dolina). Caçaven i feien de carronyaires prop d’un rius, i els agradaven sobretot poltres i cérvols joves. També practicaven el canibalisme. Feien servir eines de pedra que corresponen al mode 1, fabricades amb materials de la zona, sobretot còdols, que feien servir per trencar els ossos, i també practicaven el canibalisme. Eren nòmades durant tot l’any i es movien en funció de les migracions dels animals i de les estacions, pel que fa als vegetals (foto: El País).

Situem-ho sobre un mapa: Mapa 1. El primer moment de poblament a la Península Ibèrica (entre 1,5 M i 765000 anys abans d’ara)

mapa1

mapa1b

font: M.Menéndez i altres, Prehistoria antigua de la Península Ibérica, UNED, 2012

2) Un moment de poblament més recent: Atapuerca i Taltaüll

heidelbergensis_atapuerca

El diario de Atapuerca, n.52 (novembre 2015)

Al mateix jaciment d’Atapuerca (al lloc anomenat Sima de los Huesos) s’han trobat uns humans que hi van viure ara fa 400000 anys; amb un dimorfisme sexual no gaire important (1,70 cm d’alçada pels homes i 1,60 per les dones), amb un cos més ample que el dels humans actuals, i amb un pes corporal elevat en comparació a l’alçada. Aquests humans eren nòmades, es rentaven les dents amb algun tipus d’escuradents, la seva dieta era prou acceptable però tenien una esperança de vida curta (rarament superaven els 45 anys), i feien eines del mode 2. L’acumulació de restes humanes en un mateix lloc, a més, suggereix que potser es tractava d’un cementiri, fet que evidenciaria un comportament funerari molt antic. Aquests humans han estat considerats Homo heidelbergensis. Aquests heidelbergensis procedirien dels erectus i haurien evolucionat a Europa amb circumstàncies de relatiu aïllament en relació a Àfrica fins que haurien donat lloc als neandertals (tot i que hi ha qui classifica els heidelbergensis com a pertanyents als erectus i qui ha suggerit que els humans d’Atapuerca són d’una nova espècie.

caça550000

Cacera col·lectiva, fa 550000 anys (http://www.tautavel.culture.gouv.fr/)

A Taltaüll (en francès Tautavel; lloc situat al Rosselló, a l’estat francès) s’hi han trobat moltes restes humanes, que s’han atribuït a caçadors nòmades que hi van viure entre 690000 i 300000 anys abans d’ara, pertanyents a l’espècie dels Homo erectus (tot i que darrerament s’han atribuït també a l’Homo heidelbergensis). La cova on es refugiaven rep el nom de Cova de l’Aragó.

campament500000

Campament temporal, fa 500000 anys (http://www.tautavel.culture.gouv.fr/)

L’home de Taltaüll era caçador, capaç d’enfrontar-se a bisons, cavalls i rinoceronts. Vivia en una plana amb facilitat d’accés a l’aigua. Empedrava la terra de les coves per protegir-se de la humitat, i va millorar les eines ara fa 350000 anys, essent capaç de fabricar-ne del mode 2. Ara fa 400000 anys va començar a dominar el foc, mentre que abans d’aquesta data es menjaven la carn crua.

S’ha calculat que aquests grups de caçadors temporals, quan s’estaven a la Cova de l’Aragó, vivien en un territori d’uns 33 km de radi, un territori del qual n’obtenien aliment i matèries primeres per fer les seves eines.

Situem-ho en un mapa: Mapa 2. El “Paleolític inferior clàssic” a la Península Ibèrica, 565000 – 300000 anys abans d’ara (o acheulià europeu, que s’identifica amb el mode 2)

mapa2

mapa2b

font: la mateixa que el mapa 1

3) La zona que forma avui Catalunya

A la zona que forma avui Catalunya quasi no s’han trobat restes humanes d’aquest període però sí una abundant indústria lítica. El jaciment més antic és potser el del barranc de la Boella (La Canonja, el Tarrgonès), que hauria estat habitat entre ara fa 1 M i 800000 anys. S’hi han trobat abundants restes de fauna i indústria lítica que correspon al mode 1 i que presenta també alguns indicis del mode 2. N0 s’hi han trobat restes humanes i, per tant, no es pot establir quins homínids hi van viure.

Un altre jaciment amb restes molt antigues és el jaciment de Vallparadís. Hi van viure uns homínids entre ara fa 900000 i 800000 anys. S’hi han trobat abundants restes de fauna i d’indústria lítica, si bé no pas restes humanes i, així, no es pot precisar quina espècie d’homínids hi vivien. El clima era temperat i fins i tot sub-àrid, amb pluges estacionals, vegetació de sabana i mediterrània i grans mamífers com rinoceronts i hipopòtams, i mostra com aquests homínids eren capaços d’adaptar-se a climes diferents. Els homínids que hi vivien feien eines simples amb materials locals i amb pocs talls, que corresponen al mode 1, i que feien servir per tallar la carn dels mamífers que caçaven prop d’un riu. Posteriorment als homínids, carronyaries com hienes aprofitaven les restes de les preses.

A la foto, eines del mode 1 de Vallparadís i ossos amb restes de talls:

vallaparadís_jpg

font: A new Lower Pleistocene archeological site in Europe (Vallparadís, Barcelona, Spain)

Altres jaciments amb restes antigues són els de la Costa Roja (Sant Julià de Ramis) i Mas d’en Galí (Medinyà). A tots dos s’hi han trobat eines de pedra fetes amb recursos locals que corresponen al mode 1. A Puig d’en Roca (Girona) també s’ha trobat el mode 1 i un mode 1 que es va aproximant al mode 2.

A la comarca de la Selva hi ha diversos jaciments, com el del volcà de la Crosa de Vilobí d’Onyar, amb indústria lítica feta també amb recursos locals però que correspon al mode 2. Al Puig d’en Roca ja citat i al Cau del Duc de Torroella de Montgrí es troba una indústria lítica que ja presenta algunes característiques del mode 3, amb una cronologia d’uns 300000 anys o poc menys.

4) Ritus funeraris i manifestacions simbòliques

L’Homo antecessor i l’homo heidelbergensis d’Atapuerca mostren clarament l’evolució que hi va haver en els ritus funeraris.

ritus

Aquests ritus funeraris són molt importants per entendre com els humans es veuen a sí mateixos (clica per ampliar):

ritodelamuerte

excalibur

font: National Geographic

No és gens clar que en aquest període hi hagi art, que, amb els ritus funeraris i el llenguatge, constitueixen clares manifestacions. Potser l’únic exemple que hi ha en aquests moments acompanya els enterraments de heidelbergensis de la Sima de los Huesos: es tracta d’un bifaç (mode 2), d’uns 15 cm. de llarg per 10 d’ample i 5 de gruix, de 400000 anys, elaborat sobre un material molt rar a Atapuerca com és la quarcita vermella i que es pensa que podria ser una ofrena funerària.

 

 

Bibliografia

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc, Educació i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a El Paleolític Inferior a la Península Ibèrica

  1. Josep ha dit:

    bona informació

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s