El Paleolític Mitjà a la Península Ibèrica

El Paleolític mitjà és el segon període del Paleolític, però té una cronologia que varia segons els diversos llocs del món i segons quins criteris es fan servir. A Europa, a vegades es considera que s’origina ara fa uns 128000 anys i altres s’amplia fins a 300000 o 350000. En el primer cas, el Paleolític mitjà se sol identificar amb els neandertals; en el segon cas, s’inclouen també formes de transició cap als neandertals. D’una manera o altra, se sol considerar que aquest període s’acaba aproximadament ara fa uns 40000 anys. Aquí anomenarem Paleolític mitjà el període comprès entre ara fa 350000 anys i 40000 anys i el considerarem el període de formació i de vida dels neandertals. Hi domina la indústria lítica del mode 3, tot i que és molt probable que també fossin neandertals els autors d’algunes eines del mode 4.

Els neandertals són una espècie humana probablement evolucionada a partir de l’homo heidelbergensis i que va viure a Euràsia en el període comprès entre ara fa 400000 anys (incloent-hi, doncs, els fòssils pre-neandertalians) i els 40000 anys abans d’ara. Els seus fòssils es troben per tota Europa, essent molt nombrosos als departaments francesos d’Aquitània i Dordonya. A La Península Ibèrica també són prou abundants.

mapa neandertales

font: Öris et. al (2011:240)

Algunes de les restes neandertals més destacables de la Península Ibèrica són:

  • Salt (Alcoi, Alacant): diverses dents d’ara fa uns 40000 anys amb indústria lítica del mode 2 evolucionat.
  • Cranis de Gibraltar: Forbe’s Quarry (Gibraltar), que és un crani incomplet potser d’una dona, i el crani de Devil’s Tower, d’un nen de 4 o 5 anys.
  • Banyoles (Catalunya): la mandíbula de Banyoles es va trobar el 1887 prop de l’Estany, al municipi de Porqueres: Té uns 70.000 anys i es discuteix si pertany a un neandertal o a un home modern.
mandibula_banyoles

La mandíbula de Banyoles (enciclopèdia.cat)

La forma de vida d’aquests neandertals pot ser exemplificada pel jaciment de Serinyà.  L’home de Neandertal ocupava les coves de manera temporal, i hi vivia de la cacera i la recol·lecció. Va millorar molt les tècniques de cacera i caçava els animals amb diferents estratègies: perseguint-los fins que es cansaven, acostant-s’hi camuflats, o fent-los anar fins a trampes naturals. Entre les espècies que caçava hi havia conill, cavalls, cérvols, braus, cabirols i ases. La dieta es complementava amb la recol·lecció de vegetals, fruits, tubercles, ous, mel i mol·luscs. Entre les eines que fabricava hi havia rascadores i denticulats sense emmanegar i puntes de llança. D’aquests neandertals se n’han trobat diferents dents i moltes de les seves eines, normalment fetes amb materials locals.

nen neandertal

El nen neandertal de Devil’s Tower (A.Alcázar: 2011)

Al conjunt d’Europa i Àsia es coneixen enterraments neandertals (el més antic al voltant de 122000 anys, a Tabun, Israel), alguns potser amb ofrenes i amb tractaments rituals com talls en els ossos. A la Península Ibèrica, la major part d’ossos neandertals que coneixem no sembla que fossin d’individus que haguessin estat enterrats. Un possible cas d’enterraments neandertals es troba al jaciment de Cova Negra (Xàtiva, València). Pel que fa als talls als ossos, també s’han interpretat com a casos de canibalisme. A la Península Ibèrica seria el cas de El Sidrón (Astúries, ara fa 43000 anys) i Zafarraya (Màlaga). El canibalisme dels neandertals ha estat molt discutit: s’ha considerat que era tant un acte de desesperació per la gana com una font més d’alimentació, mentre que altres consideren que hi havia un canibalisme ritual -i, si fos així, aquest cas seria també un ritual funerari, o sigui un conjunt d’actes repetitius que rebrien els membres de la comunitat en morir.

gravat_Gibraltar1

El gravat neandertal de Gibraltar (Rodríguez-Vidal et. al. 2014)

Pel que fa a activitats “artístiques”, es coneixen entre els neandertals acumulacions d’ocre usat com a pigment, elements d’ornamentació personal i objectes gravats a partir d’ara fa 160000 anys i, sobretot, a partir dels 70000-60000 anys. A la Península Ibèrica s’ha identificat com a realitzat pels neandertals, ara fa almenys 40000 anys, un gravat a la roca que consisteix en unes ratlles entrecreuades. Per a fer-les, va caldre ratllar repetidament la roca amb una eina, passant diverses vegades pels mateixos punts. El dibuix no sembla que tingués cal utilitat pràctica i els seus investigadors han arribat a la conclusió que evidencia que els neandertals tenien capacitat per al pensament abstracte, o sigui, que eren capaços de pensar mitjançant símbols. També s’ha apuntat la possibilitat que algunes de primeres pintures rupestres, com les de la cova de El Castillo, fos obra de Neandertals, però no és gens clar que fos així.

Efectivament, les primeres mostres d’art rupestre es poden datar a finals del Paleolític Mitjà i està en discussió si les va fer l’home de Neandertal o l’Home Modern, que també hauria aparegut en aquestes dates. L’acció de l’Home Modern i l’art rupestre, alhora que la pervivència dels neandertals durant uns mil·lenis més s’analitzen a la propera entrada: el Paleolític Superior a la Península Ibèrica.

Bibliografia

Anuncis

Quant a gbarnosell

Historiador; professor d'institut, col·laborador de l'Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona i de L'Avenç
Aquesta entrada s'ha publicat en Bloc, Educació i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s